 |
| D'una foto d'en Xavier Pujol |
No és tan fàcil, el silenci. Un silenci prou llarg per trobar la calma.
Ni ho és tampoc la senzillesa.
Ni saber si el gest d'avui t'acosta al lloc on vols ser demà.
Trobo les flors i els cims... Com un senyal en el camí.
"Les flors i els cims".
ResponEliminaLa petites i la immensitat. La senzillesa i la grandiositat. La fragilitat i la fortalesa.
M'agrada com ha quedat el teu dibuix, i com l'has pintat Carme.
Fins aviat.
Moltes gràcies, Xavier, m'alegro que t'agradi...
EliminaFins aviat!
Ens deixarem guiar per les flors i els cims com si fossin unes fites en el camí.
ResponEliminaA vegades va bé deixar-se guiar per les coses més naturals.
Eliminaagafaré una flor, de silencis estic plena
ResponEliminaA vegades el desitgem, el silenci i a vegades ens aclapara...
EliminaMilor una flor, doncs, que t'acompanyi. Una abraçada.
Silencis i flors. I un camí, senzill, per seguir.
ResponEliminaA veure si el sabem seguir...
EliminaEl gest i el silenci, dos bons companys de camí. Segur que et porten on volies arribar!
ResponEliminaDe moment, a unes vacances tranquil·les...
EliminaAi, em desapareixen els comentaris...
ResponEliminaLes flors ens fan companyia , mentre fem camí fins arribar al cim, on la visió del paisatge, segur que ens omple de calma...
Petonets.
Gràcies, M Roser... A mi també em desapareixen un munt de comentaris bloguejant. Ara, però, fa dies que no en puc fer, perquè ño tinc connexió.
EliminaPetonets.
El silenci. Pau retrobada.
ResponEliminaLes flors i els cims, com ajuden a trobar-la.
Sempre ajuden... Teresa, i tant!
Elimina