▼

dilluns, 18 d’abril del 2016

Gotes



Gotes de mots
o de signes
que s'escapen 
tímidament
del silenci.

 Com els esquitxos de mar.
.................................................Carme

 Vocals, com gotes.
Consonants, els esquitxos.
Trencant silencis.
..........................................................Xavier
a

18 comentaris:

  1. rits18 d’abril del 2016, a les 23:11

    El silenci al costat del mar. I el seu remor. La seva pau. Dolça companyia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas19 d’abril del 2016, a les 22:40

      Dolça companyia... El mar i les gotes de mots i de signes.

      Elimina
  2. Sergi19 d’abril del 2016, a les 0:18

    En mirar la imatge m'ha vingut al cap que li falta una noia mirant des de la barana, com aquesta: http://3.bp.blogspot.com/_Y9QHUVzxURA/SPEa7nuNFzI/AAAAAAAAAKM/hp1DNT0sYWs/s640/dali+dona+finestra.jpg

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas19 d’abril del 2016, a les 22:41

      Doncs mira que tenia tres noies i també tres nois per fer-me de model... Però la vaig fer sense...

      Elimina
  3. xavier pujol19 d’abril del 2016, a les 13:10

    Vocals, com gotes.
    Consonants, els esquitxos.
    Trencant silencis.

    ResponElimina
  4. sa lluna19 d’abril del 2016, a les 18:23

    Quina foto més bonica!
    Escapar-se del silenci, en que sigui tímidament, em dóna pau.

    Bona tarda, ninona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas19 d’abril del 2016, a les 22:47

      Sí, i tant ni que sigui tímidament... ja és alguna cosa.

      Bona nit, preciosa!

      Elimina
  5. Galionar19 d’abril del 2016, a les 19:02

    Uaauu, que bonic el que dius...!

    ResponElimina
  6. ignasi19 d’abril del 2016, a les 19:25

    Feia dies que no et visitava... un viatge per Sicília? Molt boniques les imatges i les paraules

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas19 d’abril del 2016, a les 22:49

      Hola Ignasi!!! Sí, un viatge a Sicília per la setmana santa. Molt bonic! Gràcies!

      Elimina
  7. M. Roser19 d’abril del 2016, a les 19:56

    Preciosa aquesta finestra oberta a la mar brava i al cel ennuvolat...La barana ens protegirà si el mar ens crida!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  8. Garbí2419 d’abril del 2016, a les 22:01

    un marc perfecte on treure el nas i sentir-se viu amb la salabror del mar a la cara

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas19 d’abril del 2016, a les 22:53

      Ben trobada la sensació que expliques... ben bé així!

      Elimina
  9. Helena Bonals22 d’abril del 2016, a les 16:58

    Tímidament, sempre tímidament.

    ResponElimina