Núvols d'aigua sobre l'aigua. El mar prova de fugir, més amunt d'ell mateix. El vent còmplice, l'ajuda. Som, com les gotes en suspensió, incessants i canviants. Frontera imprecisa, avui, entre el mar i l'aire.
Veure ploure sobre el mar és un curiositat, l'aigua crida a l'aigua i al trobar-se la del cel amb la del mar, fan esquitxos d'alegria...Petonets, Carme.
No plovia, M Roser, el vent aixecava gotes d'aigua amunt, formant una mena de núvol de mentida, que tornava a caure al mar, per tornar-se a aixecar un tros més enllà.
Les ràfegues de tramuntana fan visibles els serrells d'aigua.
ResponEliminaSom vent i som frontera.
Com si l'aigua per un cop a la vida anés amunt en comptes d'avall... atramuntanada!
EliminaSom vent i som frontera, imprecisos...
Som gotes en suspensió, encara vives. És un poema gran com el mar, Carme.
ResponEliminaEncara vives i retornarem al mar...
EliminaPell de pell. Líquides.
ResponEliminapreciós, nena. :-)
Gràcies guapa... :-)
EliminaFrontera esmicolada, perduda.
ResponEliminaI ben guanyada!
M'agrada el teu final. No hi ha millor final per al meu poema.
EliminaVeure ploure sobre el mar és un curiositat, l'aigua crida a l'aigua i al trobar-se la del cel amb la del mar, fan esquitxos d'alegria...Petonets, Carme.
ResponEliminaNo plovia, M Roser, el vent aixecava gotes d'aigua amunt, formant una mena de núvol de mentida, que tornava a caure al mar, per tornar-se a aixecar un tros més enllà.
EliminaPetonets, guapa!
moltes vegades estem esvalotats com l'aigua, esquitxem a qui se'ns acosta tot i no voler mullar-lo.
ResponEliminaA vegades els esquitxos són emocionants...
EliminaNo hi ha frontera perquè estem vius.
ResponEliminaNo ens calen fronteres, a vegades, ni barreres, ni separacions...
EliminaAi Sicília! El mar dels poetes i la mirada a l'horitzó d'una somniadora.
ResponEliminaSomiadora imprecisa... He, he, he...
Elimina