Lluna blanca i llunyana damunt dels camps d'arbres petits i arrenglerats, creixes i minves sense fer pauses vetllant la nit i els desitjos somiats. La teva claror és plàcida el teu batec un rellotge ordenat. Lluna blanca i llunyana m'acompanyes, allà on vaig.
La lluna blanca de dia , perquè ressalti amb el blau del cel i a la nit ben groga per il·luminar qui tingui algun moment fosc... Aquesta teva vetlla els conreus! Bon vespre, Carme.
Sempre hi és la lluna.
ResponEliminaSempre, sempre, sempre...
No ens falla mai... I sempre ens segueix en els nostres camins, sempre, sempre, sempre.
EliminaM'agrada més la lluna que el sol, és austera, concisa, concentrada.
ResponEliminaA mi també m'agrada la lluna. Es pot mirar i acompanya. El sol no es pot mirar... No...
Eliminael que més m'agrada és estar de bona lluna.
ResponEliminaDoncs, som-hi amb la bona lluna!!! A mi també!
EliminaLa lluna blanca de dia , perquè ressalti amb el blau del cel i a la nit ben groga per il·luminar qui tingui algun moment fosc...
ResponEliminaAquesta teva vetlla els conreus!
Bon vespre, Carme.
M'agrada de totes maneres, blanca i groga i també ataronjada com es posa algun cop vora l'horitzó.
EliminaBONA NIT.