Lluna blanca i llunyana
damunt dels camps
d'arbres petits i arrenglerats,
creixes i minves
sense fer pauses
vetllant la nit i els desitjos somiats.
La teva claror és plàcida
el teu batec un rellotge ordenat.
Lluna blanca i llunyana
m'acompanyes, allà on vaig.
Sempre hi és la lluna.
ResponEliminaSempre, sempre, sempre...
No ens falla mai... I sempre ens segueix en els nostres camins, sempre, sempre, sempre.
EliminaM'agrada més la lluna que el sol, és austera, concisa, concentrada.
ResponEliminaA mi també m'agrada la lluna. Es pot mirar i acompanya. El sol no es pot mirar... No...
Eliminael que més m'agrada és estar de bona lluna.
ResponEliminaDoncs, som-hi amb la bona lluna!!! A mi també!
EliminaLa lluna blanca de dia , perquè ressalti amb el blau del cel i a la nit ben groga per il·luminar qui tingui algun moment fosc...
ResponEliminaAquesta teva vetlla els conreus!
Bon vespre, Carme.
M'agrada de totes maneres, blanca i groga i també ataronjada com es posa algun cop vora l'horitzó.
EliminaBONA NIT.