▼

dilluns, 17 d’octubre del 2016

Fulles seques

D'una fotografia de l'anna_lara trobada a l'instagram

Dic transparències, 
per fràgils i efímeres que siguin.
com fulles seques.

a

16 comentaris:

  1. xavier pujol17 d’octubre del 2016, a les 22:19

    Delicadesa.
    Al poema i a l'aquarel·la.

    ResponElimina
  2. Assumpta17 d’octubre del 2016, a les 23:06

    Em porten records de quan era petita... Al poble sempre hi havia un gerro amb fulles seques d'aquestes gairebé transparents :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas18 d’octubre del 2016, a les 10:32

      Doncs tu a mi m'has fet recordar la meva sogra, que sempre tenia uns rams de fulletes quasi transparents. No eren ben bé aquestes, perquè aquelles no tenien ni nervis. tenien uns reflexes platejats.

      Elimina
    2. Assumpta21 d’octubre del 2016, a les 21:14

      Sí!! Crec que n'hi deien "fulla de plata" :-)

      Elimina
    3. Carme Rosanas22 d’octubre del 2016, a les 22:20

      Sí! No me'n recordava del nom! Gràcies! ;)

      Elimina
  3. Consol18 d’octubre del 2016, a les 7:39

    Només som pols d'estrelles. Cal tenir-ho present.

    ResponElimina
  4. Fent camí18 d’octubre del 2016, a les 17:42

    Fulles seques! Tan fràgils que fa por tocar-les, no siga que es trenquen.
    La aquarel·la les fa imperibles.

    ResponElimina
  5. Garbí2418 d’octubre del 2016, a les 18:59

    Em permets?

    Duc transparències
    Molt fràgils i efímeres seran
    Com fulles seques cauran

    ResponElimina
  6. novesflors18 d’octubre del 2016, a les 19:04

    Les teues transparències semblen una randa molt ben teixida.

    ResponElimina
  7. Helena Bonals23 d’octubre del 2016, a les 10:56

    Els versos són fràgils i efímers, però no deixem de dir-los.

    ResponElimina