▼

dimecres, 19 d’octubre del 2016

Heura i morera

Encara que les ombres enfosqueixin el groc, 
si traiem la fulla de l'ombra recuperarà el seu color.



Com una joia
la llum del groc esclata,
entre les heures.



a

10 comentaris:

  1. Sergi20 d’octubre del 2016, a les 0:46

    Bonic el haiku, i també el contrast de colors.

    ResponElimina
  2. xavier pujol20 d’octubre del 2016, a les 11:26

    Amagat en el fons del verd, hi ha el groc, que és el color que li dóna la llum. El blau li modula les formes.
    I sí, entre les fulles de l'heura hi jeu una joia.

    ResponElimina
  3. Garbí2420 d’octubre del 2016, a les 20:35

    tot és qüestió de llum

    ResponElimina
  4. Glo.Bos.blog22 d’octubre del 2016, a les 11:43

    Les fulles tot i engroguint, tot i fent-se velles conserven el seu encant. A Però l'heure amb el seu verd potent semble immarcescible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas23 d’octubre del 2016, a les 16:55

      És veritat, cadascuna de les dues coses té el seu encant...

      Elimina
  5. Helena Bonals23 d’octubre del 2016, a les 10:55

    Les heures s'arrapen, la fulla de morera sap anar per lliure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas23 d’octubre del 2016, a les 21:13

      Les dues actituds tenen coses positives. Arrelar-se està bé i anar per lliure també. Potser les persones podem fer-ho tot.

      Elimina