



Els  llacs,  perquè  puguin continuar  essent  llacs,  necessiten unes  condicions determinades de  renovació d'aigua, de nivell,  de  cabdal.  Si no  les  tenen,  ja  sigui  per  causes  naturals  o artificials...    la vegetació,  les  herbes,  els  joncs,  les  bogues...  van ocupant  el llac  i  amb  les  seves  arrels, fulles,  tiges que  van  fent  gruix amb  el  llot  del  fons,  van reduint la profunditat  del llac  i el llac  va  morint o desapareixent  mica  en mica.
- Sí, l'he vist! Fa una estoneta ha passat per aquí...
que el trapella del ratolí li havia tallat els bigotis mentre dormia
I que el buscava per fer un bon banquet! Que el maleït les pagaria... Però com que era un conte també per a nens, que no explicaria amb pèls i senyals com aniria el festí...
I així va ser que el cavall m'ho va explicar...
-I vaig dir-li:
No estiguis trist! Em sembla que sé on la puc trobar.
Així que el gat sense bigotis va fer bot, va seure sobre el llom del cavall i tots dos van anar a cercar la gateta.
És el gat més simpàtic de totes les galàxies. Es únic . La teva ànima està entre els arbres.
Així que van començar a fer camí plegats... Com que els camins sovint són el més interessant dels viatges...
van decidir escriure la crònica: "dels fets que ocorregueren mentre buscaven la gateta sense bigotis".
- Una gateta sense bigotis? -va remugar el mussol perquè l'havien despertat a mig matí - potser sí que vaig escoltar algun plor ahir la nit...
I el mussol es va adormir sense dir-los res més.
Una papallona de colors vius, en sentir-los, va deixar la flor en era, i va anar a parlar amb ells.
- Jo la vaig veure ahir. Era al costat del riu. Estava trista. Mirava com es reflectia en l'aigua mentre plorava.


 Foto de lo Barrinaire
 D'una foto de Sauce 
 El Veí  va fer un comentari sobre aquest llibre i no sabria com dir-vos millor que ell, les mateixes coses, per això i amb el seu permís, us copio un paràgraf del seu post. Si cliqueu l'enllaç podreu llegir el seu post sencer.
Vaig anar a una conferència del catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Jaume Bertranpetit. És professor i investigador del genoma. La conferència es deia "Allò que Darwin no sabia sobre l'evolució"



Primer llibre de les vacances
La Tessa és una noieta de 16-17 anys que sap que li queden pocs mesos de vida.
Fotografia d'en Mon.