Pètals escabellats

Margarides

A ran de terra,

serpentegen bellesa.

Joies als peus.
...........................................Carme

Prat de primavera
porta'm flors margarides
per fer la festa sencera
són les meves preferides.
........................................................Xavier Pujol

Destí fugisser
juganer si i no
Dubtes escampa
............................................................sa lluna

Blanc d'amistat,
radiant com el sol.
No en tens mai prou.
.........................................................Helena Bonals

Si no si no...
Qui esfulla margarides
buscant destí
........................................................Miquel

Rovell d'olor
joc amorós del dubte
creuant la línia.
................................................................Noves Flors

Avui han florit
fanals de primavera.
Omplen el jardí.
.................................................................M Roser

Gotims d'or arreu.
Catifa de fades
besant els meus peus
..................................................................................Glòria

Mira mira ...
aquesta margarida
com em mira.
.............................................................................Pere

Sí, no i sí, sí
vet aquí el dilema.
9 de novembre.
....................................................................Montse

Tres

Farem esqueixos:

d'una torratxa en faré tres.

de tretze flors en farem trenta,

I de trenta se'n faran tres-centes.

Projectes i paraules es multipliquen,

I tot belluga...

Altres cops,

projectes i paraules es divideixen,

per  infinit. 

I res no en queda.

Farem esqueixos

abans que els infinits  ens aclaparin.

Diàlegs poètics: diàleg 15è - McAbeu

PRIMAVERA I LLIBERTAT

Per sentir l'esclat de la primavera
no n'hi ha prou veient-ne un bonic dibuix.
El pintor, ni fent servir un embruix,
ens la pot mostrar tota sencera.

En aquesta estació és on tot s'esvera
tot es converteix en un gran garbuix
i s'ha de ser, per força, un pèl capfluix
si s'intenta acotar aquesta trempera.

Dir “primavera” és dir “llibertat”
i no dic que no es pugui controlar
però és inútil impedir el seu esclat.

Si tot es posa en marxa per millorar
impedir-ho seria una absurditat:
Com si en democràcia no es pogués votar.

No hi ha foscor quan és  primavera

encara que ens apaguin tots  els  llums

segueix la il·lusió, no notem la  ferum

que fan aquests mots que ens diuen per darrera.

Renéixer en brots tendres. És llarga l'espera,
podríem passar-ne només un resum.
Cal fer que els obstacles esdevinguin fum.
I accelerar el pas, sense mirar enrere

Començar de zero, deixar-ho ben net
Oblidar el mal tracte,  la mala intenció
que l'únic que volen,  que tot faci un pet.

Una urna és una urna, no interpretació
és eina de pau, no imposa ni fereix
"Demokrät"  en marxa. Volem votació!



Carme

PD:  buf!  Mc!  que difícil  que m'ha semblat  això...  com si fos  un dels teus  enigmes,   ja saps,  aquells  que m'hi passo  hores...

Fils de Vidre

Les fotos  del fotògraf  oficial:  Miquel Àngel Vich.  Gràcies Barbo!!!

La presentació de  Fils de vidre,  va ser  per a mi una celebració,  una festa.  La  celebració d'un fet positiu i il·lusionant com és el llibre  d'una bona amiga.  En una festa  gaudim,  ens  ho passem bé i sobretot compartim i ens  comuniquem.

Hi havia  un munt  de blocaires  coneguts  i alguns que veia  per  primer  cop,  però  molt coneguts també. M'agrada molt  la sensació  de constatar  en viu i en directe   que allò  que sento,  que em sembla veure  o que  intueixo de les  relacions blocaires és  una realitat.

Després  de la presentació.  Vam llegir  un diàleg poètic  que a mi em va semblar  preciós.  Deu persones,  poetes  dels blogs,  intercalant poemes  propis amb  els de la Marta.  Va ser  bonic,  alegre, còmplice  i  engrescador.  Al menys  per  a mi.

Els  poetes  dels  diàlegs: Marta Sempere  amb 9 dels seus  poemes  i    com a resposta  un cadascun de  9 poetes:  Carme, Dolors, Gemma, Helena, Jordi, Matilde, Miquel Àngel, Noves Flors i Pilar.
(per ordre alfabètic)

Ens van ajudar a llegir alguns poemes: La Laura i la Marta

A continuació  us  poso  la presentació que jo vaig  llegir:

És  un gran goig per a mi, presentar-vos  avui aquest  poemari de la Marta  Sempere:  Fils de vidre. 

Fa anys, de la mà  d’un amic  comú,  vaig  llegir els que van ser per a mi els primers  poemes de la Marta,  abans de conèixer-la.  Recordo, ara,  amb  un somriure  que la pregunta i el comentari,  del Miquel Àngel, van ser,  “són publicables,  oi?”  seguit  d’un  “Jo li dic,  però  a mi no em fa cas.”  Jo vaig estar  d’acord  amb ell.  Ja  veieu,  ja veus, Miquel Àngel,  el temps  ens  ha donat la raó:  els poemes de la Marta ja estan publicats!

No gaire  més tard  vaig  conèixer la Marta,  va ser quan va arribar  amb força  al món dels blogs poètics.  La  Marta  és  poeta  des  de sempre...  no ha deixat  de dibuixar el seu mapa del món  a través  dels  seus  poemes  en cap moment. 

A  més  a més  de poeta  dels mots,  també  ho és  de les  imatges.

Educadora,  pedagoga, terapeuta de joves  que han  ensopegat massa  fort  a la vida.

Però,  la Marta,  per  sobre  de tot  és  una amiga.  I no vull  dir  només  que és  una amiga  meva,  (i tant que ho és,  per  a mi  una amiga  de sinceritats  i converses  intenses) també vull dir  que  la faceta  amiga  és  immensa  en ella.  Tant,  li trobo,   que m’ha vingut  de gust  demanar  a  uns quants  amics  comuns i blocaires  si voldrien dir alguna cosa   en aquesta presentació. I tots  m’han dit que sí.

Na  Joana Bagur,  des  de Menorca,  em va  enviar  aquestes  paraules: “digues-li quan la tenguis  a prop, que per  a  mi és  com una guspireta (de llum blava)  que enlluerna des  d’enfora”

La  Dolors,  que  coneixereu  en breus  moments,  em va dir:  “Una de les millors coses d'haver començat en el món blogaire, ha estat conèixer a la Marta.  El que era simpatia, s'ha transformat en una bonica amistat. Desitjo que gaudeixi molt d'aquesta nova etapa. Que se'n llegeixin molts exemplars i que   en dediqui molts més”

L’Elvira  que tenia moltes  ganes  de ser-hi  i  ha volgut  al menys  ser-hi amb les  paraules:  “Diuen que el pot petit hi ha la bona confitura , mai els tòpics havien estat tant verdaders, en el cas de la Marta  ella és de talla baixeta però el seu cor és molt gran, i la seva alçada personal, si la biologia fos coherent, hauria de tenir la mida d'una jugadora de basquet. És forta, té talent, és propera i intel·ligent i els sotracs de la vida potser l'han fet trontollar, però ferma es refà a si mateixa i es reinventa cada dia. La Marta és molta Marta!”

El Miquel Àngel,  que també és  aquí  i el coneixereu  de seguida diu:

" La Marta posa passió en les totes coses que fa. Li sortiran millor o menys millor. Però quan posa la banya, - en el seu cas la urpa, és Lleó - no es tira enrere fàcilment. Això ho podem veure en els seus escrits, poemes, fotografies i en com viu la vida.

La vida, per la meva amiga, per la meva "més-millor-amiga-del-ànima", no és un temps que passa. És alguna cosa que absorbeix, respira, grata, acarona, besa, abraça, riu, plora, canta... amb els dins, amb tota ella."

I  vosaltres  direu...  ei!  I el llibre?  Doncs ara,  ara mateix  us parlo del llibre  i dels poemes. 

Són uns poemes  vitals,  intensos,  sovint  contundents,  amb molt poques  paraules  diuen  molt.

D’altres  més llargs  amb  un desgranar  de sentiments  que  se’t  fiquen endins,  endins  fins  arribar a l’ànima.

Ens  diu en  un dels  primers poemes... 

Vull estirar

De les  butxaques dels pantalons

Els fils de vidre

Per trencar  històries 

Que foraden folres.

....  i fins  i tot abans  de llegir  la paraula  trencadís  que  ve a continuació,  ja  se’ns  encomana  aquest  trencadís  necessari...  i ens surt de dins l’impuls  de deixar qualsevol  llast  que  ens  ancori  en  alguns dels  pretèrits  antics,  que tots  tenim  i ja no ens  calen.

No puc  deixar  de comentar un altre poema que  acaba  així.  “Tot el bosc  s’enyora”  la  personificació del bosc  que s’enyora,  com nosaltres,  tan fràgils,  fa  que aquest  enyorament  creixi  com la immensitat  del bosc. Creixi  fins  a embolcallar-nos  del tot.  El lector  es troba submergit  en aquest  bosc  de tendresa  i de nostàlgia.

Més  endavant  ens diu:

Darrere  aquest  roure

Les  fulles  febles

Dels brots  de poca  arrel

Ens impacten  endins tots  els contrastos d’aquest  breu  poema,  d’aquesta  imatge  tan clara.  Igual com en les contradiccions  humanes. El roure té una mateixa  naturalesa, una mateixa  substància, un mateix  ésser... pot  ser tan  fort  i gran i a la vegada  tan fràgil, en el brot d e poca  arrel.  Com nosaltres  forts  i fràgils en diferents  mesures,  a cada  moment.

Hi ha una  dedicació especial  en aquest  llibre a l’amor:  “Abans d’estimar-te,  ja t’estimava”  preciós  poema,  d’una subtilesa  exquisida.

A l’amor, sense oblidar  els moments  d’incomprensió  de tota  relació...  en un poema de  versos  breus  i sincopats 

"no 
en 
saps 
res 
del 
dol..."

A vegades expressa el patiment  d’una manera  que  ens el fa  sentir  gairebé  físic  sobre  nosaltres:   retorna l’espasme, la víscera  estremida,  la suor  als ulls, el aiguats  al pensament.

I el llibre  acaba  amb un apartat  molt  especial: Empremtes.  Són 9 poemes lírics  i  líquids, líquids  perquè  s’escolen  per  totes  les  escletxes  de l’ànima.

Aquests  9 poemes  són tant especials  que,  alguns  poetes  amics, hem volgut  dialogar  amb ells,  d’aquí una estona  tindreu  la oportunitat  d’escoltar-los,  a cada  Empremta de la Marta,  hi haurà un company  blocaire  i poeta  que  la respondrà. Aquest  joc  d’embastar  i cosir  diàlegs  poètics,  és  molt  conegut  per  nosaltres,  que l’utilitzem  de  mitjà  de transport d’emocions,  el em servir  per  jugar,  per  conèixer,  per  intercanviar,  per  compartir:

Glicines

Carlux

Tindré glicines
que cobriran la tanca.

No fan olor, ni ens amaguen,
les reixes de ferro.

Si  vols  venir...

Des de la finestra

Sarlat

"des de la finestra  oberta"

MSC

Des de la finestra  oberta,

des de la persiana a mitges

que no vull que m'amagui.

Des de les  roses i els llibres:
els que seran regalats  i compartits
i els que ja no seran.

Des del misteri que som
cada  persona...

Us desitjo un Bon sant Jordi,  ple de llibres,  i roses  i  amor...

I m'agrada compartir el vídeo de l'Alba Pifarré. Li ha quedat preciós

Passeig sota la pluja - Relats conjunts

Leonid Afremov, oli sobre llenç - Relats Conjunts

- Te'n recordes? L'última vegada  que vam passejar  per aquest  passeig,  també  plovia. I els  arbres estaven vermells  de tardor  i  el terra  mullat  reflectia  llums  i colors.  Exactament  com avui,  sembla que no hagi passat  el temps.

- Me'n recordo molt bé,  però no era  ben bé així:  despuntaven els  verds més tendres a les  puntes  de les  branques i la nit  era  suau  i amb lluna plena, perquè  vam venir  en primavera,  per  les  vacances de setmana santa,  encara  érem estudiants,  te'n recordes?

- Sí,  érem estudiants, però  ens  vam agafar  el pont  de Tots  sants,  era  tardor... i plovia...

- Com havia de ploure  si hi havia una lluna  que omplia  el cel de tanta  claror que feia?  Estaves  preciosa  a la llum de la lluna,  et brillaven els ulls i et podia veure  el somriure  com si hi hagués  claror  de dia...

- Però  si ens  vam mullar  com ànecs  i vam arribar  a l'apartament d'aquells  amics  que ens havien convidat  i deixàvem bassals  a terra...

- Impossible,  o tu no eres  tu  o jo no era  jo...   ja hi tornem a ser,  tenim memòries  incompatibles...  com pot ser  que recordem coses  tan  diferents  si vam venir  junts?

- No ens discutirem pas ara per això, oi?  Havíem vingut per fer les  paus...  ja ens hem discutit massa  vegades per culpa de la nostra  memòria traïdora que sempre recorda les coses  diferents

- No, no vull discutir  amb tu, inventem-nos, de nou,  una història  en comú...  va, explica'm la teva  tardor...  a veure si fas  que me'n recordi...

- M'havia enamorat de tu, perdudament, eres el noi més interessant i simpàtic del curs i quan em vas proposar de venir de viatge no m'ho vaig pensar ni dos minuts, et vaig dir que sí immediatament. Era tardor, el curs comença a la tardor, recordes?   Era tardor,  segur! Era tardor només perquè  no podíem esperar que fos primavera...  teníem pressa... jo en tenia  i tu...  també...

- Pressa...  sí,  teníem pressa...  d'això si que me'n recordo.  Era tardor, segur...  com ara, ara tampoc voldria esperar dues llargues estacions per estar  amb tu.

Us recordo la presentació ... dijous...

Si voleu acompanyar-nos,  n'estarem molt contentes...
Dia 24 d'Abril 2014
Biblioteca Tecla Sala de l'Hospitalet
A dos quarts  de 8 del vespre

Pintant vidre

No sé  si calia,  decorar  la  bella transparència  del vidre.  
M'agraden els objectes  de vidre. 
L'oferiment,  la demanda,  els materials  posats  a la meva  mà...
Primera  prova:  pintant  vidre.
Els gerros  i les  flors sempre  s'han avingut... 

Punts personalitzats per a la col·lecció de la Bruixeta

El primer  el vaig  treure  d'una foto del seu blog,  un gat  blanc trobat  a Noruega.

En segon lloc  vaig  intentar  un esbós de la gateta mal xinada...  però s'ha quedat  en projecte...  com la faig  negra,  sense  que quedi  tot una  taca?

 I finalment  vaig  repetir  una de les  meva  pintures  de fa  temps,  recordava  que  havia pintat  un gat  i una finestra  i el vaig  trobar,  el vaig  adaptar a la  forma de punt.

La poesia eròtica d'en Toni Prats

amb la galta
al teu ventre
al so de pols
...................Toni

Amb la mà
al meu pit
riu la pell
.................Carme

negre rellisca
sobre una rosa
cau una mitja
....................Toni

mitja perduda
en el camí
de tu a mi
...................Carme



Un regal arribat  per  correu  que agraeixo,   que em du el record d'uns  diàlegs poètics de fa  molt temps.

Gràcies  Toni...

Bestieses

Bestieses

Ja tenia el llibre sobre cocodrils,  eren la seva passió, (ella no ho havia entès  mai).  Aquella  granoteta de llauna  que raucava i  una  gallina de xocolata, com a mona de pasqua. Assassinaria  una pobre rosa, per completar  el regal d’aquest  Sant Jordi. Quines  bestieses  no faria  una dona enamorada!

Un conte pels  Jocs de lletres  de Jo mateixa

La Rosa!!!!

La granota havia agafat la rosa, encomanada dels nens que jugaven a la bassa  amb ella. Que malament! Li hagués  agradat ser cocodril per assassinar-ne algun.  Però prenent les receptes de la gallina es va curar. Estava fresca  com una rosa. I ja tornava a jugar  amb els nens.

Conte pels  Jocs de lletres  de Jo mateixa

M'ho miro i m'ho remiro...

A cada  cop  que em miro  una cosa 

puc veure detalls  o dimensions  o punts  de vista  diferents.

Les paraules

Una imatge  trobada  a Enfilant finestres

Una finestra en runes
Un vidre trencat.
Però l'heura hi creix
Com si fos terra.
Creix i busca camins 
de dins a fora.

Busco l'aire lliure.
Busco el cel obert.
Busco les paraules pures.


Algú sap on són, les paraules netes?
.......................................................carme


"...Somnio a vegades
poder-m’hi enfilar;
lleugera com l’heura
saber-hi arribar,
i dir-li preciosa,
besar-li les mans.
Voldria i no goso;
i és que saps, tristesa?,
a voltes ja em raca
que em tinguis tan presa…"
......................................................Galionar

Cabana

D'una foto trobada a ca la Gemma  de Viatge Plural

"- Desclou la ment. No ets un presoner. Ets un ocell que vola, recorrent el cel tot buscant somnis."

Haruki Murakami

Pètals vermells

Una flor trobada  a ca la Montse

Si em cauen els pètals

em faré llavor.

(llàstima que jo no sigui cap flor)

Un llibre de poesia

Presentar  un llibre  d'una  bona amiga, vet aquí un gran repte per a mi. Uns poemes  que vaig  conèixer  quan encara  no coneixia  la seva autora.  Uns poemes  que em van agradar.  Ara que la conec, encara em diuen més coses,  d'ella,  però també de mi,  com ha de fer la poesia, parlar-nos  endins.

Si voleu acompanyar-nos,  n'estarem molt contentes...
Dia 24 d'Abril 2014
Biblioteca Tecla Sala de l'Hospitalet

T'ESCRIC
des de la nit, des del silenci,
o bé des del matí, la tarda o el capvespre;
des d'aquí que és on sóc ara,
tal vegada més lluny;
ho faig pensant que avui no he fet la compra
i resten les provisions de tabac;
t'escric des del compàs absolut de qui estima, 
també des de la necessitat,,
des de l'absurd, la solitud, el pensament
monocrom.

Des del sentiment, des de les  emocions,
des de les ganes-boges-de,
des de la manca de rancúnia.
També des del desconcert,
des de la improvisació d'aquest  instant
que no m'és fàcil ni lleuger;
des d'aquesta darrera lectura que m'ha fet delirar,
des de l'emprenyada que m'acompanya 
si no t'escolto la veu.
Potser  des de l'oblit que sento, o potser  no.

................................................................Marta  Sempere


Et llegeixo,
des d'aquest silenci infinit
que ni els mots no saben trencar.
Des dels sentiments intensament malmesos. 
Des de la por  i des  de la set.
Et llegeixo i no és cap començament.
Cada  mot és un final.
Com un deure acomplert.
I et responc
amb la sinceritat prudent de qui no gosa
confiar  en el que som i el que tenim.
Et responc amb les portes obertes
i un somriure  massa  tremolós, 
poruc  per si me'l deixes  caure.
Et responc des d'un oblit que jo no vull 
des d'una trinxera de pau 
en la lluita infinita de tornar  a ser
junts...  

Potser en un viatge ben diferent.
.........................................................Carme

Punt de la corda fluixa

Si t'estimava, abans, en la corda fluixa...
Ara t'estimo... en caiguda lliure.
......................................................................Carme

I en el vol descloure's
............................................................Jordi Dorca

Has penjat flors i paraules 
Amb agulles d'estendre
...........................................................Xavier Pujol

El salt all buit
en crear,
en estimar
........................................................Helena Bonals

Somnis voladors
en precari equilibri

teixeixen el punt

amb fil de bes.

...........................................................................Montse


No em fa por saltar al buit
doncs sé

que els teus braços

m'esperen.

.........................................................................Glòria

Un raig de lluna
l'ha pintada de rosa;
la flor tremola.
...................................................................M Roser

Punt de les Taques de llum

Tot el bosc  s'enyora
i m'omple les  mans
de fulles  i olor
perquè no  vol
veure-les  buides.

..................................Carme

Punt de l'heura

Emprenc el diàleg
amb  els teus  mots,
amb els teus  ulls
i amb l'heura  que dibuixes.
L'ombra  només
l'absència  compartida.
........................................Carme

L'heura i la seva ombra
són com dues trenes 
de la llunyana infantesa.
.........................................Xavier Pujol

En l'absència compartida
mots llisquen amunt i avall
com a pensaments juganers
per sobre l'heura que dibuixes
sense ombres
emprenc diàleg amb tu.
...........................................sa lluna

L'heura s'enfila,
buscant la claror del dia.
Punt d'esperança.
...........................................Montse

Amunt, diu l'heura,
amor meu enfiladís!
Ja vinc, diu l'ombra.
........................................................M Roser

T'escolto les ombres,
a la llum de dia.
Espantem la foscor.
.......................................................Fanal Blau



Ferma s'enfila,
forta, ni el vent l'arranca,
com la paraula.
.............................................................Glòria

S'enfilen mots i diàlegs, 
i d'un sol gest l'efímer. 

I tot d'una 
quasi els comprenc.
.........................................................Jordi Dorca

Punt del roure

De poca arrel
tendra  carícia.

D'un fràgil bes
en faig memòria.

D'un sol trepig
queda malmesa.

.............................Carme


El brot nou d'un sol trepig
de la terra s'ha després.
I ara em resta un sol desig:
que em retornis aquell bes.
........................................Xavier


Punt de trobada,
per revifar el desig
d'aquell fràgil bes.
......................................Montse


Estimo el roure
arrelat a la terra.
Broten carícies.
..........................................M Roser

Si el roure fos un llibre
el brot, la primera paraula seria
esforç callat i discret
de voler sortir de la terra
i cap al sol créixer
regalant poemes, dolces carícies
...........................................sa lluna

Brots d'arrel tenaç i fonda
la teva companyia.
Adobes la terra amb tendresa.
................................................................................Fanal Blau

Fulles de roure
que deixen veure el cel,
talment els versos.
............................................................................Helena Bonals


   Llegint FILS DE VIDRE.