Haikú de la lluna

D'una foto de  Joan Rodó

La lluna immensa

ens fa clara la nit.

Bosc de joguina.
.................................................Carme

Bosc de joguina 

porta la lluna immensa 

fent-nos de dia la nit 

...........................................................................Quadern de mots

 Lluna d'octubre 

Caçadora de claror. 

Torxes enceses.

.............................................................Papallona blava

Taques de llum, 

claror de lluna. 

El cel en va ple.

........................................................Fanal Blau

Avui la lluna 

la nit acarabassa 

daurant la fosca. 

......................................................Noves Flors 

 Un raig de llum 

 il·lumina l'estança. 

És lluna plena. 

............................................................M Roser

Lluna rodona 

que omples de claror 

la nit rere dels arbres

.................................................................Glòria

Dones de lluna 

cors punxats 

per fer-hi llum

........................................................................Enric Bagué

Espiadimonis - parotet - sympetrum - cavall del diable - libèl·lula - roda-dits - damisel·les - cavallets de Sant martí - pixavins - (també vermell)

D'una  fotografia  d'en Lluís  Gil

Ni un batec  d'ala,

deixa que les contempli

són filigrana.

Ampolles

D'una foto de  Joan Rodó  - primer intent -

Amb vidres  de colors
filtrarem clarors de vida.

una  altra  prova  en un quadern més  petit i colors  més  lleugers

Espiadimonis vermell

D'una foto d'en Lluís  Gil

L'aire està quiet,
roig espiadimonis.
Ni un batec d'ala.

Carrer

D'una foto del Barbollaire

Tossudament, la vida 

fa malbé tots els colors: 

els de fora, els de dins. 

Els  blaus descoloreixen

i els roses s'esborren

Armats amb pinzells 

 i també amb sentiments 

repintem els moments 

i les  absències.

Camino  pel carrer  nou

pintat dels meus colors  
i els de la  pluja.

Cala

d'una  foto  d'una revista,  una versió  lliure  de  la cala  de Sa Tuna

T'explico el fred
dels  blaus i verds de l'aigua.
Busca  la pell
la teva pell tan blanca.
Els teus braços somriuen.

Fulla de tardor a la llibreta de camamilla

Arreplegaré  totes  les fulles  caigudes

i en faré  un jaç  per  estirar-me  a terra.

Gronxar  i caure

entre  la llum.

Plouen ocres  i daurats.

T'espero,  abans que caigui  la  fulla  vermella.

258 è Joc literari de Jesús M Tibau

258è joc literari de Jesús M. Tibau.  Imatge de Vicent Pellicer

I

Sé que no em veus.

Dius que hi ha massa  boira,

però no és  pas  meva.

II

Jo sí que et veig

mentre tu vas  cobrint-te

de vels boirosos.

III 

Difuminat,

el conegut paisatge,

queden les ombres.

IV
Escamparé
la boira del silenci
pels cims de la distància.

Carreró

Dibuix d'una foto  d'una revista

Ja ha canviat  tots  els records  de capseta. I ara els recorda ben diferents.   No vull pas  dir que els hagi oblidat, no. Encara recorda el viatge,  els  20 anys,  la motxilla,  tantes  anècdotes  divertides,  tantes!  I  els  riures.  Se'n recorda  de tot. De manera  inexacta,  com funcionen els records. Clar que ara  ja  la  donen com a certa  de tants  cops  que els  han consensuat.  Han  recordat  junts,  tots  quatre  moltes  vegades  aquell  viatge.  Ara  ja fa temps  que no.   Però ella els ha canviat  de capseta,  perquè  durant tants  anys  eren records d'emocions i pessigolles  i ara  han passat  a la capseta  de records  estables  i tranquils. I  sí que  els  fan riure,  encara,   sí!  però  perquè   funcioni l'encanteri  dels  riures  i pessigolles necessiten, ser-hi  tots  quatre, de nou.

- Te'n recordes  de les  magdalenes  de Paros?

- Mira  que eren dolentes!

- Si tenien un gust  horrible!

- I no hi havia cap lloc  per llençar-les...

- I l'illa encara  era  molt verge,  ni papereres  hi havia!!!
- No ens semblava  bé llençar-les  per terra  amb bossa  i tot i les  anàvem carretejant ...

- I  vam arribar  a l'ermita i  abans de marxar  vam decidir  deixar  abandonades  les  magdalenes  damunt  d'un pedrís...

- I mentre  tornàvem caminant...  

- Hey! Ακούστε! Έχω κάνει ζυμαρικά!

I  veiem  un  noiet  que  corria  per  atrapar-nos  i  tornar-nos  la bossa  de les  magdalenes.  

I tots quatre tornen a riure  com si tinguessin de nou 20  anys.

Joc literari 257 de Jesús Tibau

S'esborren fragments de records,

però la pantalla  no queda mai blanca.

Se'ns omple  de brossa  i del pols

fins que tot s'ho emporta  l'aire.

Monet. Le déjeuner sur l'herbe

Una proposta  de  Relats  conjunts.

Prou! ja no beguis  més  vi...  anava pensant  en silenci.  A cada  festa,  a cada sortida, a  cada  àpat,  passa  igual.  No pares  de beure  fins  que  ja  no ets  tu  i  no saps el que  et dius.  Em fas  vergonya,  que no ho veus?  Se'l mirava de reüll,  tot  pensant  quina  sort  havia estat  que  ell  no l'hagués  festejada  als  15  anys,  quan ella  ho desitjava. Que  trist  que fora que m'hagués  casat  amb  un home així!

El cor se'm  trenca  cada cop que la veig.  No  vaig  saber  com  acostar-me  a ella  i ara la veig,  casada  amb un altre  home  que la fa  feliç.  Indiferent.  Hauria de parar de beure,  però els  nervis  em traeixen cada  cop que la  tinc  a prop.  Mai  no hagués  pensat  que  el temps  seria  el meu enemic... jo era  tan  tímid...  que  vaig fer  tard.   Si m'hagués  decidit  abans,  ara  potser  seríem feliços,  tots  dos.

Moleskine gegant - 16 - Paisatge

D'una foto de la Montse-Arare

Sota  dels  núvols
vol cridar  la terra
tots els  seus  colors.

El blau  fa festa
i  el vermells'amaga.

Però tots  els verds,
i grisos i ocres i grocs
avui  fan el  paisatge.
Núvols garbellen.

Papallona... o no...

     D'una  foto  d'en Joan Rodó

No tinc  les  ales  tan  grosses,  ni  de  colors  tant  lluïts,  ni ratlles, ni taques,  ni  dibuixos...

Però  tinc  ales  i  ulls  i antenes,  sóc  una papallona,  tot  just  una mica  diferent...  o  potser no?

M'agraden les  herbes  i sé pujar-hi fins  al capdamunt.  Atalaio  matins  i tardes  i a  vegades  nits.

Tot  és  tan breu,  que  necessito unes  quantes  vides  per  arribar  a saber  totes  les  hores.

Papallona a la llibreta de camamilla

D'una foto  d'en Joan Rodó

Replegaré  les  ales,  amagaré  els  colors  més  llampants  i  em faré  petita...  resistiré el temps  més  fred,  amagada  entre les  herbes.  A  vegades  quatre  fulles d'herba,  poder ser tot  un univers  interessant  i inacabable. Si inesperadament el volguessis  conèixer, vine  a buscar-m'hi. El meu univers  potser  t'agradaria  si  te'l  miressis  de ben a prop.

L'esquirol

Imatge trobada  a Petiteses de la Mª Roser

Sóc  l'esquirol. M'estimo  el meu arbre.  Que ningú  me'l  toqui,  el vull  tal com és:  acollidor  de vides diverses,  d'animals  diferents,  de diferents  llenguatges.  M'estimo  el meu arbre.  Si  no us agrada  com és,  no cal  que  hi vingueu.  Si  us  agrada,  xalarem  jugant.  Viurem  en pau  i  ens ajudarem  quan calgui.  M'estimo  el meu arbre,  no perquè  sigui  ni millor  ni pitjor,  me  l'estimo perquè  és  el meu,  on he nascut  i  on he crescut.   Deixeu-lo,  deixeu-nos  viure en pau.

Sobre els premis cats...

Els organitzadors dels Cats volem fer algunes consideracions sobre els premis d'enguany, les trobareu al Bona Nit i Tapa't 

Si teniu curiositat per saber quins haurien estat els resultats dels cats, si només haguessin votat blocaires,  lectors i seguidors de blogs, allà teniu la llista.

PD: tanco els comentaris...   podreu dir-hi la  vostra, per descomptat,  però  tots  allà, al mateix  lloc.  Ens hi trobem.

Una butaqueta nova

Tenies  el teu lloc,  a casa,  la teva butaca gran, d'orelleres i respatller  alt.

Tothom  te'l respectava  encara que fóssim  colla.  I tu no tenies  cap   problema  en  demanar-lo,  si  algun cop,  algú  se  n'oblidava.

Però  et vas  anar  fent  gran  i el teu  lloc  i  el teu seient  també,  vells... Els  temps  van canviar  i la decoració de  la casa  també,  altres ulls  i altres  veus  van mirar  i decidir per tu.

Aquesta  butaqueta  vermella  i petita  no feia  per tu,    i   mai no vas  poder  trobar-t'hi còmode.    Era  el teu lloc,  però  estava  buida.  Seies  a la  cadira  de la taula.  Sempre. Gairebé  sense adonar-nos-en  te'n vas  anar  i  aquest  seient  ha quedat buit definitivament.   No ens agrada  seure-hi. Ningú l'estima.  El fem culpable  del teu final precipitat  i  definitiu.

PD:  escrit en record  del meu pare,  a qui li agradava  seure  sempre al mateix  lloc.  Per sort,  mai no li vam  canviar  el seu vell silló,  gairebé  apedaçat,   i  el va poder  gaudir  fins  l'ultim  vespre  de la seva  vida.  Tot  just una  horeta  o dues  abans  de  morir,   encara  deia  a  la seva  dona  que  el volia  acompanyar  a dormir:   "No,  encara no, que hi estic  tant  bé,  aquí!  Va!  una  estoneta  més... "

GRÀCIES!!!!

MOLTÍSSIMES  GRÀCIES  A TOTS!!!!!!

No sé  com dir  el que  voldria  dir.  Em fan moltíssima il·lusió  els  premis  i per altra  part  els  trobo immerescuts.  I  em sembla  que  ho he  de  dir.

A mi, el meu  blog,  d'original,  no m'ho sembla. Imatges  i  poesia.  Com  molts  d'altres.

I  les imatges,  els dibuixos  les pintures,    són bé  bé  d'aprenent.

Però  com he  dit  altres  cops...  feu que em senti  estimada.   Sé  que això  té  molt  a veure  amb  els  premis.  I què  voleu? Aquest  és  el millor  premi.   La  vostra companyia.   La vostra  amistat.  El  vostre  afecte.  Només  puc  dir-vos  que  tot  això  ha estat  i  és  encara  completament  correspost.  Jo també  us estimo.

Me'n vaig a la Gala dels c@ts!!!!

US ESPEREM, AQUEST  VESPRE!!!!!

A LES  21:45h 

Gala virtual d'entrega de premis c@ts 2012

(En un clic,  just  aquí  sobre,  hi sou)

L'home dels coloms versió camamilla

Vine  t'esperem

arribarem  en  núvol espès

per agrair  el teu  pa.

I et regalarem  l'instant únic: 

l'enlairament potent

de mil batecs  d'ales

tots a la vegada.

Al teu senyal del braç.

Tots!  Tot  d'una.

256è Joc literari - L'estel

Una il·lustració d'Elisa Bernat 

256è Joc literari 

No,  no m'he  pentinat,  encara, i  així  m'he  llevat:  amb  els  pèls armats  en guerrilla.  De moment no em penso  barallar  amb ells.  És  una batalla perduda.  Em quedo aquí  asseguda  fins  que  es cansin  d'estar  alçats  en peu de guerra.  

No,  no m'aixeco  pas,  encara,  rumio  i m'adono que tenen raó,  les  coses  estant  de  posar els  pèls  de punta.  No es  pot  anar  contra  el temps i contra tot.   No,  ni  ho intentaré tant  sols,   d'aplanar-los.  Els lluiré així,  tot  just  m'hi plantaré  un estel.

Roses

Gairebé em desdibuixo
i sóc  un sol traç.

Mira'm i endevina'm
pal major o barqueta
aigua invisible  o vent.
..............................................................Carme

I si em desdibuixo
no creguis que es trist
es deixar en silenci
l´ alè del meu desig

............................................................Enric Bagué

Em desdibuixo,
davant la ceguesa dels ulls 
que miren i no veuen,
més enllà del pal
de les barques, varades
en la foscor del record.
............................................................esborrall

Torre a la Ciutadella

El paper  és  blanc,  però  la foto ha quedat  així,  què  voleu fer-hi?

Serena,  forta

ha aguantat  guerres  i tempestes.

Entre  les nostres runes,

la bellesa  pura de la resistència.

Un banc a l'ombra

T'hi espero.

L'ombra de l'arbre  m'acollirà

i el silenci  em trasbalsarà.

Potser  no vindràs mai, 

i ja no saps  el camí.

Però,  de moment, jo, encara, t'hi espero.

Porta a la Ciutadella

Càlida  la llum  que em ve de tu,

envaint  pausadament el meu cancell.

Els colors al carrer - 7 - vermell i verd

Em rendiré,
com si no em calguessin els mots.

Els colors en silenci són prou eloqüents?

Passejo  pels colors  del carrer.

Sovint  algun de més especial  m'atura.

Aleshores me'l faig  meu.

I omplo hores de paper,

m'omplo els ulls  d'imatges.

Em rendiré.
I potser algun dia
no em caldran els mots.

Els molls del Sena

Acaronar la vida

com el riu bressola

les  branques del desmai.

Contemplar la tarda

amb els peus  nus

penjant damunt de  l'aigua.

Oblidar el soroll

i els carrers i les presses.

Saber trobar  un oasi de calma.

Proposta d'Antaviana

Camino en el blau.
El camí  s'acaba,
se'm fa infinit, al mateix  temps.
M'aturo al límit.
Els dits  dels peus
surten més  enllà  de la fusta.
Desig  de bellesa  inabastable.
Desig  d'infinit  al fons dels ulls.
Desig  de desplegar les  ales.
Somio.
El blau em ve a trobar  endins.
M'emporto  el blau. Només somio.

Els colors al carrer - 6 - Rosa

Sempre ha estat  tot  a punt  per rebre't.
L'acolliment,  l'indret,  la  calidesa.
Cadires  buides fan equilibris
Finestres  tancades  protegeixen del buit.
Tot  és  a punt,  encara.
I la roda gira massa  de pressa.
Tot és  a punt,  a totes  hores.
I  el món,  altiu,   passa  de llarg.

Jardí tancat

L'accés  és  tancat.

Des  de la reixa 

un jardí  com un món.

Com una promesa 
i  com una  frontera,

accés i  muralla.

Retinc  un detall

del tot insuficient.
Retinc l'instat
sempre immens.

El senyor dels coloms

Fotografies  de l'Enric 

La  intensitat  de viure, 

de cercar moviments,

que  belluguin el món

modula, cada  dia,  

 gestos quotidians.

El braç fa un camí

que ressona  a l'entorn,

Aplega  coincidències

intercanvis, complicitats...

No és pas cap broma.

Mai no pot  deixar  indiferent

que  milers  de coloms aturin o 

arrenquin el vol tots  d'un sol cop.

Els colors al carrer - 5 - Grana i verd

La pluja i el sol fan la seva feina; 

i cap pedregada, 

malgrat malmeti algun fruit, 

pot impedir que noves flors apareguin en cada primavera.

R.G.

Hi ha  persones a  qui  costa  donar  un tomb  positiu  a les  coses.  Això  a vegades és  difícil de canviar.  Hi ha persones, que  volen ser  tant positives que no  poden reconèixer  que  a  vegades hi ha  pedregades  que malmeten  els  fruits.   L'equilibri: reconèixer  allò  que  ha fet  o ens ha fet mal,  guarir-nos  cadascú  al seu ritme  i seguir  esperant  i estimant les  flors...  i també  els  fruits.

Tornen les Itineràncies

Acabem  de  començar  les  Itineràncies,    ara  fa uns  minuts,   amb  un poema  d'en Joan Guasch.

Només  és un clic:  Aneu-hi!

Si voleu  participar-hi,  encara  en teniu  la possibilitat,  durant  la  segona  quinzena d'Octubre  i  també  les  dues  de Novembre.

Aneu a llegir  el post  de  la convocatòria.