Bona gent 
Autor: David Lindsay-abaire
Director: Daniel Veronese
Aquesta és una obra que et té pendent a cada moment de totes i cadascuna de les paraules dels diàlegs. Amb  una  Mercè  Arànega d'ovació,  i tots  els  actors que l'acompanyen  totalment a l'alçada  d'ella.
La  Margie,  la protagonista, una dona d'un barri popular de Boston, està en una situació crítica,  perquè es queda sense feina,  amb una filla  disminuïda al seu càrrec i no sap pas què  fer...  finalment  es decideix a anar a veure un antic amic seu, del barri, un amic que ha progressat  i  ha marxat  d'allà  per sempre.  Amb l'esperança de buscar una  ajuda per  trobar  feina.
Si abans parlava  dels  diàlegs, he d'afegir que tot allò que no es diu, també és molt important.
M'agrada especialment  aquest  títol  BONA GENT,  perquè és ben cert que tots són bona gent, encara que a vegades puguem dubtar-ho.  En sortir,  una amiga,  deia  "que  dolenta".  I jo no hi estava gens d'acord, ella  havia estat molt generosa  i continua  sent-ho,  però en alguns  moments  la  seva espontaneïtat  la traeix i diu coses que després  ha de rectificar. D'ell,  que està molt al seu lloc, encara que també perd els papers en algun moment, ningú va dir que és dolent, simplement ha anat a la seva i vol quedar bé a dues  bandes i no se'n surt (a la meva manera de veure, clar!)

 
No voldria xafar cap  final a ningú que encara la pugui veure,  per tant no explicaré res de fonamental, només voldria  comentar  un petit detall, un de tantíssims. Ell està  orgullós d'haver sortit del barri  pels seus propis mitjans i per haver estudiat i treballat molt i molt dur.  Ella li  reconeix i li valora, però li diu que també  hi ha una part de sort.  Ell és incapaç de reconèixer aquesta part de sort. Diu que  tot ho decidim nosaltres. Jo crec que hi ha  tanta  part de veritat com de mentida en aquesta afirmació. I  hi ha una frase d'ella que em va encantar,  més  o menys  deia  així: 
si no saps reconèixer la part de sort que t'ha ajudat a tenir  tot el que tens, aleshores no mereixes res del que tens.  I encara ell no en sap res, ni ho sabrà  mai, de la generositat  d'ella.  A mi sempre  em fa  mal  que les persones  no reconeguin la part  de sort  que han tingut, a més  a més  del seu esforç.  No tot és  sort,  ni mala sort, la  nostra  voluntat i les nostres decisions compten molt a la nostra  vida,  però de sort,  n'hi ha, ni que sigui  en una petita  o gran mesura, n'hi ha i juga sempre un paper prou important. També  cal saber-la aprofitar, evidentment.