Cavallet

- Ensenya'm com ho fas això dels dibuixos - em diu una amiga.

- Necessito algun model, a vegades n'invento però no em queden gaire bé.

- Una foto?

-Sí, una foto, què vols que dibuixi?

- El que vulguis... quanta estona hi estàs per a fer un dibuix d'aquests.

- Depèn, un quart d'hora... mitja hora.

- Va ensenya-m'ho!

(Veig un cavallet damunt d'un prestatge i poso "cavall" a les imatges de Google, en trio un que corre per un camp. Va ser un dels dibuixos més ràpids, però a la foto estava més guapo.)

116è Joc literari de Jesús Tibau

Ningú no recorda de qui era aquest despertador que ja no funciona ni té cap utilitat. El despertador encara hi és, mentre que qui el va comprar i el va utilitzar ja ha caigut en l'oblit.

Encara recordo que la bola del món, la tenia l'avi al seu despatx, damunt d'una tauleta feta gairebé a mida per ella. De petita m'hi entretenia i sempre li demanava que em busqués on érem nosaltres. L'avi m'ho repetia una vegada i una altra amb paciència infinita.

La meva nina, també és a les golfes. La rescato, la rento, li rento el vestit. L'ensenyo a tothom. Però un cop feta tota la feina, la torno a deixar a les golfes. Un dia la meva néta pensarà, aquesta era la nina de l'àvia.

I després d'ella ningú més. La nina viurà a les golfes qui sap quants anys, però ja ningú no sabrà pas de qui era.

Tot és efímer, però a vegades penso que les persones potser en són més.

El comte Arnau

siboc o xiboc

xot banyut

Fa dos o tres dies, va arribar un nou comentari al meu post Maneres de dir.

L'Enric m'ofereix una mica de poesia que m'agrada compartir amb vosaltres.

(El comte Arnau explica a la seva muller que la foscúria als boscos durant la nit no solament no l’espanta, sinó que fins i tot hi troba un món que l’atrau i el fascina):

"Als boscatges veureu que s’hi congria
una mena de tropa i de ramat,
que et va fent la més rara companyia
i et dóna com un bleix d’esperitat.
Hi ha un xiboc golaoberta que t’espera,el muricec voleia com un foll,
i el xot banyut comença la cacera
sense fer ni una gota de soroll."

Sagarra, un gran expert en ornitologia, utilitza amb freqüència molts noms d’ocells en els seus poemes. En aquests versos, a part del muricec, anomena dos ocells nocturns: el xiboc (o “siboc”), i el xot (mussol) banyut.

muricec

Le temps de vivre Georges Moustaki

L'altre dia pel cotxe anava escoltant aquesta cançó, a mi m'agrada molt.

Georges Moustaki Le Temps de Vivre

Nous prendrons le temps de vivre
D'être libres, mon amour

Sans projets et sans habitudes

Nous pourrons rêver notre vie

Viens, je suis là, je n'attends que toi
Tout est possible, tout est permis

Viens, écoute ces mots qui vibrent
Sur les murs du mois de mai .

Ils nous disent la certitude
Que tout peut changer un jour

Viens, je suis là, je n'attends que toi
Tout est possible, tout est permis

Nous prendrons le temps de vivre
D'être libres, mon amour
Sans projets et sans habitudes
Nous pourrons rêver notre vie

(traducció... a la meva manera)

Ens prendrem el temps de viure

de ser lliures, amor meu.

Sense projectes i sense costums

Podrem somiar la nostra vida.

Vine, sóc aquí, només t'espero a tu

Tot és possible, tot és permès.

Vine, escolta aquests mots que vibren

sobre els murs del mes de maig

Ells ens diuen la certesa

Que tot pot canviar un dia.

Records que fan de bon recuperar

Vaig escriure un conte per 365 contes de la bajoqueta perquè em va venir aquest record llunyà, un poema que avui fa 21 anys que vaig escriure... allà el conte (no sé quin dia sortirà encara) i aquí l'original.

COMARRUGA. DIJOUS 7 DE JULIOL DE 1988

‑ Mare, explica'm coses del mar.

Des de la quietud i la foscor, veiem,

com si fóssim només espectadors,

l'ordenada disposició de les estrelles,

situades cadascuna al seu lloc,

exactament igual que ahir.

Endevinem,

l'extensió de mar davant nostre,

gairebé invisible, si no es descobrís

per les petites línies d'escuma

blanca ran de la sorra.

Interpretem,

que els oscil.lants llumets, de diferents

intensitats, són les barques

de pescadors, lluny o més lluny

encara, de la platja.

El mar és negre a la nit i

s'ha anat fent gran de tant

passar‑hi les barques.

Els pescadors encenen i apaguen

els seus llums, juguen amb els peixos

i amb nosaltres, mentre van pescant.

Les estrelles, tan lluny com són,

ens acosten a tots aquells que

en aquest moment les miren.

I, aleshores

deixem de ser espectadors,

hem descobert el secret del mar,

hem estat pescadors per uns instants

i junt amb els altres contempladors d'estels,

ens hem sentit com un astre més , entre ells.

Carme i Oriol

LA MÀQUINA DEL TEMPS

"Tots tenim una màquina del temps. Per anar cap enrera són els records, per anar cap endavant són els somnis"

Frase de la Pel·lícula "La màquina del temps"

Samarretes

Avui us ensenyo dues samaretes pel Guillem.

Disseny i manualitats de l'Oriol.

Els Bells Camins de Miquel Martí Pol

És bo tenir sempre a punt el recurs

d'un mot que empleni el buit de tu, per fer-ne

la pertinent cuirassa que em preservi

del malson de l'enyor i la tristesa.

Aleshores te'm fas present en cada

vers que escric, i quan, sol, me'l repeteixo,

no hi ha distància entre el teu cos i el meu,

units per sempre més en un poema.

Els bells camins. MMP

Darrer dissabte de juny

Dalt la carena

amb cara de sorpresa

les flors ens miren.

Sota dels arbres

l'estona, mentre dinem,

passa xalesta.

Gràcies Ma-Poc per la paraula apresa.

Diàleg

Si parla un somriure,

un murmuri li contesta.

La mà explica mil tendreses

la pell respon silenciosa.

Si es fan preguntes els ulls

tornen a parlar els somriures.

Aportació de Fanal Blau:

Si somriuen uns ulls,
uns llavis li responen.
La pell li parla a la tendresa
d'unes mans que,
suaument i silents

ens acompanyen la mirada.

Aportació de Barbollaire:

Si el somriure ens mira,
ens llueix la vida,
ens acaronen uns llavis,
ens besen les mans,
ens parlen les pells.

La tendresa ens flueix
reconduint l'amor
i el desig"