dilluns, 25 de juliol de 2016

Baladres de nou

Dibuix aquarel·lat

En un mateix cap de setmana, dibuixo, moltes vegades les mateixes formes: dibuix en paper, pintura en paper, dibuix sobre roba, encara em falta pintar-la. 

La repetició té alguna cosa d'hipnòtic, com una meditació amb els dits.


Aquarel·la sense dibuixar




diumenge, 24 de juliol de 2016

La lluna blanca



Lluna blanca i llunyana
damunt dels camps 
d'arbres petits i arrenglerats,
creixes i minves 
sense fer  pauses
vetllant la nit i els desitjos somiats.
La teva claror és plàcida
el teu batec un rellotge ordenat.
Lluna blanca i llunyana
m'acompanyes, allà on vaig.

divendres, 22 de juliol de 2016

Un Petit príncep sobre una roda de palla




Una vegada hi havia un petit príncep i també una guineu. El petit príncep no buscava lligams, la guineu sí.  La guineu va proposar que la captivés, que l'ensinistrés per a poder gaudir de la seva amistat, del seu afecte. Li va donar les instruccions necessàries: "Vindràs i t'asseuràs una mica lluny, cada dia t'aproparàs una mica. Vindràs cada dia a la mateixa hora, perquè així jo ja gaudiré de l'espera i molta estona abans el meu cor es vestirà de joia".

El petit príncep la va seguir i el lligam es va crear entre ells. No pas equivalent, no. La guineu recordaria el petit príncep a cada camp de blat, pel color dels seus cabells. El Petit Príncep no havia pensat pas si recordaria la guineu. Ell no ho sabia, ni la guineu tampoc.

El secret és que això, a cap dels dos no els hi importava gaire.







dimecres, 20 de juliol de 2016

Baladres



Baladre blanc
com un silenci clar
que allarga el dia.
Sento un  espai
de calma i placidesa
a ran de pell.




Vestit de fucsia
recull la llum minvant
cada capvespre.     
Força d'amor
que insistentment dibuixa
intensitat.



I el rosa pàlid
ens perfuma els sentits
de subtileses.


Tendresa als dits
que suaument escampen
tactes lleugers.


dilluns, 18 de juliol de 2016

Teulades



Volarem per sobre les teulades
deixarem enrere 
i farem petits tots els obstacles.
Cap escull no arriba al cel,
ni cap branca ens farà l'ombra cap amunt.
Entrenem bé les ales,
volarem més enllà de l'horitzó
d'aquest horitzó que, ara, 
ja som capaços de veure.

diumenge, 17 de juliol de 2016

El bell suplici de les hores

Les pedres de l'espai d'en Jan, amb l'afegit d'una de meva

Les pedres del temps d'en Guillem

Poema d'en Jordi Dorca, deixat com a comentari en l'anterior post de les pedres pintades:

Hi ha, en fi, l'edat profunda de les pedres
i extensament els nous colors, 
aquest bell suplici de les hores. 
..................................................................................Jordi Dorca

Aquest bell suplici de les hores

en un temps, per estones intemporal.
Totes les estacions ens passen en un sol dia
i en el mateix espai conviuen les textures
de diferents anhels i  compassats batecs.
.............................................................................Carme Rosanas


divendres, 15 de juliol de 2016

Barcelona de nit. Els Relats estiuencs de la Carme (RC, substituint els veritables RC)

Barcelona, des del balcó de la cúpula de l'observatori Fabra, una nit de juliol.
Teníem tanta llum, 
que els nostres ulls 
no podien encabir-la.

Ens vam fer petits,
jugàvem, amb la claror 
a la punta dels dits.
Estels minúsculs
a les ninetes dels ulls.
Tot va ser de joguina.

Barcelona reflectida en una petita esfera transparent, que serveix per mesurar les hores de sol. A la barana del balcó.

Hi han participat:

En McAbeu amb el conte L'àvia padrina
La Glòria amb el conte Barcelona és bona
En Joan Gasull amb el conte Què ha canviat?
Elfreelang amb el conte Cuques de llum
XeXu amb el conte Visita llampec

dimecres, 13 de juliol de 2016

Haikus a trenc d'alba d'en Jordi Dorca


2

Al cim del dia
el bosc enyora el gust
de la rosada. 

..............................................................Jordi Dorca

Remor de l'aigua
a la riba batega
cabal i vent.

......................................................................Carme

L'ombra dels arbres
bell tendal de natura. 
quan ve el migdia.

...............................................................Maria Roser

Al bosc fosqueja

i s'encenen els somnis.
Llums de crepuscle.
.....................................................................Galionar

L'oreig i els arbres
subtil dansa de fulles
de matinada.

..........................................................................Glòria

D'entre les herbes,
els troncs en sobresurten.
A dalt, les fulles.

..........................................................................Xavier

Troncs plens de fulles,

assegurada l'ombra.
El sol s'amaga.
........................................................................sa lluna

Al seu zenit
el sol arribar espera
digne a la posta.

...............................................................Helena Bonals

dilluns, 11 de juliol de 2016

En Brnstz a la platja

Copiada d'una foto de Na Francesca Pujol


Si voleu saber els antecedents d'aquest personatge, cliqueu l'enllaç, en Brnstz ja té 5 posts abans que aquest.

En Brnstz,s'havia adaptat força al nostre planeta i ja li agradava fins i tot anar a la platja. S'estirava a la sorra, es banyava  i menjava paelles vora el mar, es prenia uns gintònics al capvespre i tampoc oblidava mai de demanar el cafè. El cafè era un dels seus millors descobriments, de tants i tants que n'havia fet a la Terra.

Havia anat de vacances sense la dona de fang. No se sabia ben bé perquè, si era per la calor o per alguna altra raó desconeguda, però els estius mai no els passaven junts. Fugia de la calor i tornava al seu planeta i aquestes absències eren llargues i tristes o simplement escampava la boira, per qualsevol lloc una mica tranquil, i llavors no trigava tant a tornar.

Els seus avenços en qüestió de llenguatge començaven a ser importants, si exceptuem el tema de les vocals, però mai podia estar segur del tot, ni ell mateix, ni la dona de fang de si tot allò que deia era exactament allò que volia dir i si tot el que callava era ben bé el que volia callar. Les seves converses que havien estat tan interessants i tan riques, al llarg del temps s'havien de posar en qüestió o potser refer-les... no sempre les coses que deia es mantenien en el temps, no sempre guardaven una coherència. Clar que la coherència no era pas un dels valors de la cultura de Brnstz. A ell li importava poc.

La dona de fang també anava a la platja, no gaire sovint, ni gaire estona, però malgrat la distància en la que es trobaven, això els unia.  Es comunicaven, com sempre,  també en la distància.

La Sandra havia d'escriure per centrar les idees, en Brnstz només podia llegir directament del seu cervell,  els pensaments que ella volia enviar-li i necessitava idees molt clares i molt concretes i el pensament de la Sandra sovint anava molt ràpid i pensava les coses amb massa processos complicats perquè ell pogués rebre-la bé.  Si escrivia, en qualsevol suport, si escrivia per ell, pensant en ell, aleshores en Brnstz ho rebia. Concretament allò i no res més. Ella també li havia demanat que escrigués. La capacitat telepàtica de la dona de fang, era més limitada i si ell escrivia li facilitava una mica les coses.

Els seus plans de deixar l'amor de banda i retornar a les seves converses, no havien acabat de sortir bé,  segurament perquè no eren ben compartits i era ella, només, la que ho proposava, en realitat, sovint tornaven a abraçar-se inevitablement. 

- Sóc a la platja, Brnstz! I tu?
- J tmb!
- Ah! I fa sol?  Aquí fa un sol  preciós que  dibuixa xarxes de llum dins l'aigua i sobre la sorra del fons.
- xrxsd llm? sbr l srr? q vls  dr?
- Sí! xarxes de llum sobre la sorra... i quan passen sobre els meus peus, la llum es descompon en els seus colors. Sobre els meus peus es dibuixen petits arcs de Sant Martí, en forma de  xarxa.
- M'grdn ls ts ps...
- Petons?
- N! ptns n!   B, s! ptns, tmb!!! ps...  peeeeuuuus!
- Ah!  ha, ha, ha... m'alegro que t'agradin els meus peus. 
- q n vg xrxs d llm...
- Llàstima que no les vegis! precisament et volia dir que les xarxes de llum em fan pensar en aquest amor nostre tan enlluernador, tan eteri, tan lliure. I quan aquest amor arriba a la meva pell, té mil colors d'emocions.
- Stc cntnt d sbr q ns vrm dsprs d l'st
- Jo també estic contenta de saber que ens veurem després de l'estiu, però saps? Em sento com si fos un nou començament, amb les mateixes sensacions que tenia el primer cop. Il·lusió, però també al mateix temps molts dubtes.
- ls dbts n s'hn svnt? 
- No,  no s'han esvanit, retornen els mateixos dubtes. Amb tu,  i després de tu, potser ara ja, amb cap altra cosa de la meva vida, no acabo de saber valorar quines seran les conseqüències de les coses que faig. Com anirà aquesta nova etapa per a nosaltres?
- S h prvm h sbrm.
- Si clar,com l'altre cop, que ho vam provar i les conseqüències van ser nefastes. No ens podem tornar a equivocar Brnstz.
- Frm l q t dgs
- El que jo digui... si home i què més! les coses de dos s'han de decidir entre els dos.
- Dcdrm ntr ds l q t vlgs
- Entre dos el que jo vulgui, no és entre dos.
- N t vll fr ms ml...
- Ni jo tampoc.
- Tnc gns d'brçr-t
- I jo també. T'envio una abraçada en la distància. M'agradaria tenir temps per estar amb tu, sense presses.
- sns prsss, d'crd!!! j m n tnc prss, smpr tnc l tmps sfcnt pr tt...
- Em fas riure, Brnstz, el teu temps i el meu no tenen res a veure... però mirarem de fer-los coincidir d'una manera o altra. 
- M'grd q rgs! t'stm!
- Ara hi ha una gavina que mira la xarxa de llum com hipnotitzada.
- bsc n gvn l mrr tmb
- Veuràs la meva xarxa de llum a través d'una altra gavina? 
- sssss
- Mai ni deixaràs de sorprendre'm... descansa Brnstz i que passis bones vacances. Jo també t'estimo. T'escriuré aviat.
- J tmb! t'stm  i t'brç









diumenge, 10 de juliol de 2016

Activitats d'estiu a casa de l'àvia - III


En algun moment d'aquest hivern, ja havíem plegat paper amb els nens. Una estoneta curta i sense grans entusiasmes.

Aquesta setmana que van estar amb mi, estàvem de bona ratxa. Van ser dues llargues estones plegant papers, amb la il·lusió de buscar figures i més figures. Aquestes són les del primer dia.

Un vaixell
Un peix
Una flor de vuit pètals que s'han de fer un per un separats
Un gos
Una rata pinyada
Un conill
Un altre gos d'orelles caigudes
I un "comecocos"

Per duplicat, i tant que sí!



LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari