divendres, 23 de setembre de 2016

Congost de Mont Rebei


Començaven a caminar amb la il·lusió de trepitjar i mirar i respirar un lloc mític, encara no conegut per ells. El paisatge anava apareixent, mica en mia, davant d'ells amb la bellesa d'una sequera esquerpa, que avançava la tardor, tot daurant els arbres abans d'hora.


Els colors li omplien els ulls i el cor. El riu era de color turquesa, ni blau, ni verd, i encomanava emocions que l'obligaven a mirar-se'l intensament com si busqués dins l'aigua l'explicació de les seves sensacions. Les roques grises o ocres, les terres vermelles. Els arbres verds o acolorits. Tota una paleta natural on li agradaria sucar el pinzell.


Es mirava els camins,  amb el desig de conèixer-los tots: el camí de l'aigua, per les canoes i piragües. Potser un altre dia hi hauria ocasió de provar-lo.


L'escala impressionant, en zig-zag sobre la paret vertical. Els hagués agradat apropar-s'hi més per veure-la millor, però es van haver de conformar en mirar-la de lluny. Hi pujarien, en una altra ocasió?


I pensava en el seu camí, un camí excavat a la roca, estret però prou còmode, gens perillós, que es caminava amb facilitat, i permetia abastar-ho tot amb la mirada. Va agafar aquest camí com una metàfora de la vida. No desitjava per a la seva vida un camí massa llarg, l'hagués volgut una mica més ample, per a què hi podessin cabre algunes coses que a la seva vida no hi cabien. Aquesta era la seva expressió: un camí més ample. Però el camí de la seva vida, era com aquest: estret, però prou còmode i bonic i agradable. Si gaudia tant d'aquest camí del congost, podia gaudir també del camí de la vida.


Els colors seguien meravellant-li els ulls i el cor, per més estona que els contemplés: els del congost, els de la vida.


dimecres, 21 de setembre de 2016

Proposta d'Antaviana



Vaig deixar el barret damunt la sorra, 
amb alguna intenció desconeguda
 o potser per no saber què fer-ne.

Vaig mirar els carrers deserts, 
com si em despullessin l'ànima.
El nostre estiu havia acabat.

Si et penso, 
veig una petita llum en la penombra.
Crec que no l'apagues mai.
Si m'acosto, llueix potent.
I m'il·lumina la nit.





dilluns, 19 de setembre de 2016

Mur



M'agradaria enderrocar més murs.
No és suficient deixar que hi creixin flors.
Potser ens cal un motiu per posar-nos-hi,
o potser només cauen amb l'empenta de l'enamorament.
Vam fer caure murs, un dia.
Ara plàcidament i sense empentes, sorra a sorra,
pedra a pedra,  fulla a fulla, desmuntarem els que ens queden.

Vols veure el que hi ha al darrere?






diumenge, 18 de setembre de 2016

El vent a les herbes




Sóc herba, sóc bri, 
agitada pel vent, 
arrelada a la terra.

Deixa't anar i deixa't portar
que mateix moviment
ens enllaci les ànimes.

Sóc herba, sóc bri,
creixo en el camí,
dins de tu m'arrelo.


divendres, 16 de setembre de 2016

dimecres, 14 de setembre de 2016

Baladre i teulada

D'una foto de Josep Miró

Hi ha un somriure que vola,
per sobre les teulades.
No se'ns esgota.
.................................................carme


"Flors de baladre"
impagable somriure.
Teules i somnis.
.........................................xavier pujol

Per a ma casa
teules de flors demane
Recer de versos.
Corona de baladre
ungeix la terra fèrtil.

..........................................novesflors


dilluns, 12 de setembre de 2016

Riera de Carbonés




Entre les fulles,
el murmuri de l'aigua.
De lluny s'escolta.

...............................................Xavier Pujol 

Sota les ombres,
tanta claror de sol
que ens enlluerna.
................................................Carme

Dins de la calma,
el murmuri de l'aigua,
ens fa de música.
..................................................Carme

L'aigua tan clara
reflecteix fulles verdes;
mirall silvestre.

...............................................M Roser

Verdor cap dalt
i aigua en cascada, són
part del mateix.

.........................................Helena Bonals




diumenge, 11 de setembre de 2016

ENDAVANT LES ATXES!!!


BONA DIADA A TOTHOM!!!

ENS TROBEM, AVUI, AL PUNT QUE ENS PERTOCA
PERQUÈ JA ESTEM A PUNT!!!!

I ENDAVANT LES ATXES!!!



divendres, 9 de setembre de 2016

Caseta sota el castell del Pertús



Sota del castell,  armat només

per les lluites més quotidianes,
hem construit un refugi.
Hem trobat un oasi, 
per protegir-nos, per descansar
de maltempsades.
No pas per viure-hi.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari