
Si fossis, si fossis... No m'agraden gaire els aspectes imperfectius, tot i que tenen l'avantatge que
expressen una acció inacabada, i això és bo, perquè si fossis un camí series d'aquells que ens agrada
agafar sense cap altra intenció que la de passejar-hi, un camí que voldríem sense fi perquè cada flor
de la vora és un goig per als sentits; cada arbre -no importa quin- una ombra on refrescar-se de la
calor excessiva o aixoplugar-se de la pluja forta; cada corba, un panorama nou, també amb cases i
finestres i gent, sempre benigne que ajuda a continuar fins a la corba següent; cada color canviant
del cicle de les estacions un record que la vida és bella cada dia, encara que cada dia la vida, sempre
tan prosaica, ens ho vulgui desmentir en algun moment...
Si fossis, si fossis... No m'agrada gaire el mode subjuntiu, que expressa un desig, un pensament qui
sap si irrealitzable. Si fossis un camí... Que podria afegir que no hagi dit? Un camí que reconforta el
viatger cansat que tot ho veu provisional...?
Si fossis, si fossis... No sóc gaire partidari dels condicionals que sovint són una renúncia. Si fossis
un camí mai no presentaries les teues petites renúncies més que com a insinuacions lleugeres, i
encara en vers, perquè no desitjaries que els teus caminants renunciessin a cap dels moments que
els proporciones.
No vull jugar més al joc del si fossis, ho dic clarament, taxativament, prefereixo jugar als jocs del
present, perquè tu ets -remarco el present- el camí que en algun moment segueixo cada dia, el que
em fa olorar flors conegudes i ignorades, el que em permet descansar sota les ombres dels teus
arbres i tenir ganes de continuar fins a la corba següent i participar dels colors canviants i recordar
que la vida també és bella i que si bé tot és provisional, la gràcia es troba a gaudir cada dia dels
moments del camí.
signat: Miquel
ENCERTAT
LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS: MÒNICA, PORQUET, HELENA, NOVES FLORS, MONTSE, M ROSER, GALIONAR, SA LLUNA, JPMERCH, FANAL BLAU I CONSOL