dijous, 30 de juliol de 2015

Tallarol de casquet


Estimat tallarol de casquet,

T'he dibuixat amb una altra eina que el teu company del post d'abans. Et devia el teu dibuix, com a agraïment dels teus despertars...

T'he trobat en una foto, damunt d'unes pedres a la vora de l'aigua que m'ha agradat. Sembles content.
Espero retrobar-te als matins, aviat,  en aquella hora que despertar-se poc a poc és un plaer si tu cantes.

Gràcies!

Carme

dimarts, 28 de juliol de 2015

Tallarol



Sobre els llençols,
de matinada et sento.
Entre les branques
.......................................................carme

Matí d'insomni
El jardí és una festa,
canten les merles
.................................................maria roser

Tallarol que cantes sol
al sol saludes prest,
quin manifest!
....................................................elfreelang

dilluns, 27 de juliol de 2015

Bossetes d'olor


T'ompliré de bossetes d'olor
de lavanda, d'espígol o barballó.

Perquè et sentis com en mig d'un camp
i de tantes branques en facis un ram.

I que el color blau o lila de cada flor
t'amari de bellesa i de frescor.
..............................................................................carme


Deixar que l'olor d'espígol amari
tots els prestatges de color.
llençols i coixineres a l'armari,
obren les portes a l'amor.

...........................................................................Xavier Pujol

...

dissabte, 25 de juliol de 2015

Tot un home, a la meva vida

Set anys, és una edat de canvi, els nens deixen de ser nens petits, per a passar a ser nens, simplement nens. Pensen molt, aprenen ràpid i són unes personetes encantadores.

Encara no són nens grans, tampoc. 

En Guillem, té set anys, és enjogassat com li toca per a la seva edat, és mogut, li agrada molt jugar a futbol i tota mena d'esports, és actiu, fort i valent. També és assenyat i responsable, atent i afectuós.

L'altre dia estàvem intentant obrir una porta que  estava una mica dilatada i s'enganxava, jo vaig donar-li un cop fort, es va obrir de cop i jo vaig trontollar una mica. 

- Estàs bé, àvia? - em va dir,  preocupat, i seguidament movent el cap a banda i banda, va afegir - ho hagués hagut de fer jo!

Ja tinc un home que em protegirà, ho veieu?

Aquest mateix dia, quan vaig tornar de treballar, vaig trobar damunt del meu ordinador aquest regalet:

(no trobeu que m'hi assemblo molt?)




dijous, 23 de juliol de 2015

Retrobament


L'havia guardada, a ella, tal com era, amb les gotes de rosada que li refrescaven el rostre dels pètals, amb els colors lluminosos i intensos, amb el sentiment que l'acompanyava, sentiment de tants instants compartits.  Guardada endins potser per retenir-la a ella, la tulipa, i també als instants. Hi havia un cert instint de protecció,  d'alguna cosa incerta, de secret, en el fet de desar-la de manera que ningú la veiés.

Ara, però, rescatada del calaix on dormia ben acotxada, ha reviscut fresca i vermella.  I alegra la meva paret més propera, ben visible als ulls de tothom. La seva rosada em refresca i cada fulla porta el nom d'un moment per recordar. 

dimarts, 21 de juliol de 2015

dilluns, 20 de juliol de 2015

Paret Blanca

D'una foto de Josep Miró

Era una paret blanquíssima, molt blanca,
aquella on vam escriure els nostres noms.
Sense esgrafiats, ni floritures, ni pedres,
ni cap penyora del temps
que l'hagués emmascarada, encara.

Ara, és una paret, senzilla i blanca,
amb senyals de temps i d'ensopegades.
No renunciem  ni a ella ni a qui som.

Poc a poc, ens re-escrivim.
Ja no tenim ni el mateix nom,
ni el mateix silenci.
I, ara, cada lletra, dibuixada amb cura,
perdura en el dies.

dissabte, 18 de juliol de 2015

Paret més alta de Jordi Dorca


Tranquil, fes tranquil, 
com si tu ja no fossis 
el clau de ferro 
que el món aguanta. 

A poc a poc, rovella’t, 
espolsa’t la calç, 
desclava’t de la paret, 

i després salta 
–sí, salta!–, 
acrobàtic, 
                  en revolta, 
cap a una altra paret.
.............................................Jordi Dorca (del poemari "L'Espill de l'altre")





Breu el vol,
del clau rebel
que es desenganxa.
Tastada la llibertat,
jeu, orfe i tranquil,
ran de terra.
............................................Carme 


dijous, 16 de juliol de 2015

A tall d'aigua de Matilde Nuri



L'Escarola

     cau l'aigua regalada
   a raig cau per esclarir els rínxols
d'una menja tendra que no pesa a l'estómac
             àpat frugal, ciutat de l'avenir
                   no passarem aquí gana
                        vivim al dia, el dia que
                            precedeix la nit
                              el dia normal
                                   nostrat
.....................................................................................Matilde Nuri


L'escarola, sempre refrescant fins i tot en aquest poema. Nosaltres, com els rínxols de l'escarola ens deixem esclarir per l'aigua del poema, no passem gana i vivim els versos. 
Amb la seva forma suggeridora, com un cal·ligrama.

Gràcies, Mati, pels teus versos.


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari