Chop Suey, Edward Hopper, 1929.
Per a la 50a proposta de Relats conjunts
Post dedicat al Carles i a la Lola... una picada d'ullet i un somriure. Com que no sou blocaires i encara que no sé si ho llegireu, voldria dir-vos que, en aquest cas, es tracta de fer un relat sobre el quadre de Hopper. Només representa el desig que no s'acabin mai les ganes d'anar a fer un mos o un cafè amb els amics, per més enganxats que estiguem a les màquines.
Per a Allie
Hola Kim! Com estàs?
He vist aquest quadre que t'envio en arxiu adjuntat i he pensat en tu.
Te'n recordes de quan anàvem a fer un te o un cafè, i xerràvem pels descosits?
Per a Kim
Hola Allie!
Jo molt bé i tu!
Sí que me'n recordo! I tant que sí!
Anàvem amunt i avall per trobar-nos...
ara ens trobem cada dia aquí...
Per a Allie
Però era xulo, eh? Què coi fem sempre tancades a casa davant la maquinota?
Escolta tu saps si encara hi ha cafès?
Per a Kim
Ostres, nena, clar que hi ha cafès! Crec que encara en queden ben bé una dotzena pel centre de Barcelona
Per a Allie
I tu t'atreviries a tornar-hi anar? Hi deu anar algú?
Per a Kim
Sí, dona, clar que sí! Si no, no existirien.
Li podríem dir al Max si vol venir.
Per a Allie
Genial!
Ens trobem, demà a les set de la tarda a Rambla Catalunya/ Mallorca
Per allà segur que n'hi deu haver algun.
Que divertit! Quina aventura!
Per a MAX
Max, et reenvio els mails que ens hem creuat...
Vols venir demà a les 7 a fer un cafè, amb l'Allie i amb mi? Saps algun lloc?
Per a Allie
Per a Kim
Nenes, estimades, teniu unes idees, estranyes, però molt divertides!
Sí en sé un del qual parlen alguns blocaires penedits:
"El cafè dels blocaires anònims" molt a prop d'on dieu,
Som-hi! Fins demà!