dimecres, 30 de novembre del 2011
Paisatge en harmonia
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
Fanal blau,
Marató TV3
dimarts, 29 de novembre del 2011
Més amics blocaires
Insisteixo en dibuixar amics blocaires de les fotos que tinc. No és que s'hi assemblin molt, però si ho ho vaig intentant algun dia aconseguiré que us hi assembleu, no? Qui els reconeix?
dilluns, 28 de novembre del 2011
El rellotge de Santa Caterina
La primera té la muntanya del fons i l'arbre de la dreta molt empastifats.
El rellotge ha quedat a l'ombra. I la tarda cau sense mesura. Voldria recollir la claror entre els arbres abans que s'esvaís del tot, però se m'escapa. I em quedo amb el pou, i el safareig, i el rellotge mut.
diumenge, 27 de novembre del 2011
Quatre petites tardors de la Fanal Blau
La primera tardor s'havia perfumat i disfressat de primavera. 
El verd intens, el groc i el blanc escrivien suaus moviments davant dels meus ulls. 
Com interrogants menuts que no volien cap resposta.
Llavors  escampaven colors  sobre les  fulles.  
Caigudes,  explicaven l'esperança  de nous camins de vida.
Vermell  a les branques. 
Gronxador flexible.
Moviments suaus.
L'infinit és possible.
Perdura el roig.
Gronxador flexible.
Moviments suaus.
L'infinit és possible.
Perdura el roig.
D'unes  fotos  de  Fanal blau
Sura la fulla seca damunt la soca, fràgil i trencadissa.
Preservem el nostre gest tendre i efímer, com si fos bellesa acolorida reposant damunt la fusta.
Sura la fulla seca damunt la soca, fràgil i trencadissa.
Preservem el nostre gest tendre i efímer, com si fos bellesa acolorida reposant damunt la fusta.
dissabte, 26 de novembre del 2011
Pintura pel text del Josep Manel a la Marató de TV3
Etiquetes de comentaris:
Josep Manel Vidal,
Marató TV3
divendres, 25 de novembre del 2011
Geometries clandestines 19 - Quadrilàters
Com si fóssim  quadrilàters  no paral·lelograms
semblem  oblidats  de  tothom.
Semblem objectes sense nom.
Semblem objectes sense nom.
Per què hauríem d'anar  sempre paral·lels  dos  a dos?
Encara  que no tinguem cap costat arrenglerat,  
mai no deixem de ser  el que som.
dijous, 24 de novembre del 2011
Desitjos i somnis en subjuntiu

Un post dedicat a la Merike, sobre la utilització del subjuntiu: desitjos, voluntats, necessitat, emocions...
Desitjo que puguem inventar-nos la vida.
Vull que somiem junts, el millor futur possible.
Necessito que m'ajudis a regalar somriures.
Cal que treballem colze a colze i dia a dia.
Volem que vinguis amb nosaltres.
M'agrada que trobem maneres de compartir.
M'entristeix que volin tantes gavines.
M'alegro molt que llegeixis el meu bloc.
M'agrada que em preguntis les coses que necessitis.
Merike, no t'enfadis, ja sé que ets moooolt més guapa que el meu dibuix! però no en sé més!
(Per donar una ordre en negatiu, també s'utilitza el subjuntiu)
dimecres, 23 de novembre del 2011
Cabana
D'una foto de  Galionar
El fruit hi és, ferm. L'arbre, buit dels seus fruits, serà el teixit de demà.
Dalt d'una branca el teu bes. I el gaudi, com un significat que es descobreix en el missatge de cada gest. Trobat en cada mot que dibuixem sobre la pell, com un regal que mai no hem buscat.
..................................................................................................................................carme
El temps passava
el forrellat dels dies
quan les acàcies
ombrejaven la porta
i al silló
l'aigua fresca
......................................................................................................................miquel àngel tena
Trobar-te la pell
brodada de petons...
Insignies d'estima
caragols als cor.
l'arbre barrunta, humil,
la desfullada,
petó a la terra llaurada
volarà la coixinada
a nou destí.
I esdevindrà la corriola
en el nou abril.
Petons a pell i a terra
ompliran gerra
de nous destins.
.................................................................................................................................... Anton.
dimarts, 22 de novembre del 2011
Fruits
Nous horitzons germinen poc a poc. Es vesteixen de roig lluent. Com llavors que les ombres escampen molt més enllà dels miratges. Llavors de realitats. La tremolor més fugissera, el gest més subtil, la filigrana més incerta, sovint i incomprensiblement, duren per sempre.
dilluns, 21 de novembre del 2011
Relats conjunts - La tardor - 2
Arcimboldo  estava  orgullós  del seu  quadre!  Tothom li valorava  molt!  Podia  vendre'l  i segurament  guanyaria  uns  bons  dinerons,  o  exposar-lo  amb  els  altes  quadres  seus,  de fruites  i verdures  amb  forma humana. No hi ha  dubte   que això  era ben original.  A  ningú  més  que a ell se li havia  acudit.
Un dia,  un  company seu, escriptor  i  artista  com ell,  va proposar  d'acostar  l'art  a la gent  del carrer.  Que  cadascun d'ells  deixés un escrit  o un quadre en algun lloc.  Com que poca  gent  del poble  sabia  llegir, Arcimboldo  va  decidir  portar  aquest  quadre  al carrer.    Els  seus  companys  li deien que  segur que algú  se l'emportaria, que  a tothom li agradaria  tant...
Al cap de pocs  dies,  va  anar  a mirar  el seu quadre i era  brut, moll,  descolorit  i  esparracat.  No  li va  fer  gens  de pena.  Simplement  va  adonar-se  que  aquell  quadre  ningú  no se'l posaria  al menjador  de casa  seva.
Relats Conjunts d'aquest mes
PD: Amb disculpes a Arcimboldo, però ja veieu que lluny de ficar-me amb el seu quadre, que no és la meva intenció... he explicat uns fet s basats en la realitat. :) Però, és cert que jo no me'l posaria!
PD: Amb disculpes a Arcimboldo, però ja veieu que lluny de ficar-me amb el seu quadre, que no és la meva intenció... he explicat uns fet s basats en la realitat. :) Però, és cert que jo no me'l posaria!
Relats conjunts. Tardor
- Veus?  gairebé  ja està!
- gggggggggggggggggggg
- Vols estar-te quiet?
- ggrrrr ag aaaag agggg
- Si et bellugues tant mai no acabaré de fixar aquesta disfressa de la Tardor D'Arcimboldo. Però vols fer el favor? Què fas ara? Que caus? Sergi! Sergi! Què et passa?
Relats Conjunts d'aquest mes
- gggggggggggggggggggg
- Vols estar-te quiet?
- ggrrrr ag aaaag agggg
- Si et bellugues tant mai no acabaré de fixar aquesta disfressa de la Tardor D'Arcimboldo. Però vols fer el favor? Què fas ara? Que caus? Sergi! Sergi! Què et passa?
Relats Conjunts d'aquest mes
diumenge, 20 de novembre del 2011
222é Joc literari de Tens un racó dalt del món -2
Oblidant les paraules, 
volant sobre l'amagat xiuxiueig 
o reptant lentament 
com una cuca de llum 
enmig de l'ombra més fosca. 
 La més mínima claror, 
 a voltes, pot ser suficient.
Tal com demana en Tibau,  l'he penjat  al carrer.   Jo l'he  penjat  sense  signar,  en homenatge  a JV Foix, (com us deia) i  sobre tot  perquè em fa molta  vergonya  signar-lo.  :)
Etiquetes de comentaris:
Jafre,
jocs literaris Tibau
dissabte, 19 de novembre del 2011
222è Joc literari de Tens un racó dalt del món - 1: Entrada
Els colors de la tardor
han perdut intensitat sota la pluja.  Proclamen, en silenci,  la bellesa plàcida; una nova suavitat apresa molt lentament.
Els espais contenen
una barreja estranya
de lletres no escrites
i llàgrimes no vessades.
I sempre trobaràs un esguard que espera fora
i sempre tindràs una paraula
que serà com una clau
que obrirà qualsevol pany.
 
Avui he participat als Jocs del Tibau al revés, en comptes d'escriure expressament i participar. He agafat el post d'avui i el de demà i he participat també.
Com ens demana en Tibau l'he penjat en una estació. I tal com li deia a ell, quan li he enviat les fotos, aquesta idea m'ha fet pensar en JV Foix. Us escric el fragment de lletra a Clara Sobirós:
Escric, si escric, i no em vaga com voldria, més enllà dels preceptes, i sense tenir gens en compte, segons és costum avui i molts joves en moren, com escriuen els tudescs, els ianquis, els gavatxos o els soviètics. El to dels altres i llur criteri retòric no em serveix gairebé mai, per tal com no hi ha, em sembla a mi —t’ho deia quan distreta del que et deia t’allunyaves amb mi cap allà on l’oliver, de nit, llumeja— que sóc dels qui creuen que cada poeta és ell. Ell tot sol davant el poema que escriu, no pas per a distreure’s o distreure els altres, o salvar-se, sinó per a expressar-se.
El poeta, mag, especulador del mot, pelegrí de l’invisible, insatisfet, aventurer o investigador a la ratlla del son no espera res per a ell. Ni la redempció. No floraleja, ni concurseja, ni vol acontentar les tietes. Si fos prou coratjós i el cofoi aburgesat de tots estaments amb la seva extrema vanitat no li hagués encomanat certes malures, no signaria les obres. Plantaria, a l’hora d’alba, els poemes com a pasquins, a les parets, o els llançaria des dels terrats. Manifestaria francament el seu desplaer pels grans, pels satisfets, pels asseguts, pels conformats i per les vídues castes i resignades. El poeta sap que cada poema és un crit llibertat.
Ja sé que em faràs adonar, Clara, que en molts dels meus versos hi provo rimes velles i ritmes seculars. Ha estat, i besa’m després de dir-t’ho, servitud envers la llengua i la comunitat. ¿Qui gosa escrostonar murs invisibles en una contrada hostil?
J.V. Foix
Avui he participat als Jocs del Tibau al revés, en comptes d'escriure expressament i participar. He agafat el post d'avui i el de demà i he participat també.
Com ens demana en Tibau l'he penjat en una estació. I tal com li deia a ell, quan li he enviat les fotos, aquesta idea m'ha fet pensar en JV Foix. Us escric el fragment de lletra a Clara Sobirós:
Escric, si escric, i no em vaga com voldria, més enllà dels preceptes, i sense tenir gens en compte, segons és costum avui i molts joves en moren, com escriuen els tudescs, els ianquis, els gavatxos o els soviètics. El to dels altres i llur criteri retòric no em serveix gairebé mai, per tal com no hi ha, em sembla a mi —t’ho deia quan distreta del que et deia t’allunyaves amb mi cap allà on l’oliver, de nit, llumeja— que sóc dels qui creuen que cada poeta és ell. Ell tot sol davant el poema que escriu, no pas per a distreure’s o distreure els altres, o salvar-se, sinó per a expressar-se.
El poeta, mag, especulador del mot, pelegrí de l’invisible, insatisfet, aventurer o investigador a la ratlla del son no espera res per a ell. Ni la redempció. No floraleja, ni concurseja, ni vol acontentar les tietes. Si fos prou coratjós i el cofoi aburgesat de tots estaments amb la seva extrema vanitat no li hagués encomanat certes malures, no signaria les obres. Plantaria, a l’hora d’alba, els poemes com a pasquins, a les parets, o els llançaria des dels terrats. Manifestaria francament el seu desplaer pels grans, pels satisfets, pels asseguts, pels conformats i per les vídues castes i resignades. El poeta sap que cada poema és un crit llibertat.
Ja sé que em faràs adonar, Clara, que en molts dels meus versos hi provo rimes velles i ritmes seculars. Ha estat, i besa’m després de dir-t’ho, servitud envers la llengua i la comunitat. ¿Qui gosa escrostonar murs invisibles en una contrada hostil?
J.V. Foix
divendres, 18 de novembre del 2011
Al bell mig del camp
Heu vist  mai un arbre  enfadat?  Doncs  l'hauríeu d'haver  vist,  quan des  de lluny  va espiar-me  el dibuix.  Era  aquest  arbre del mig.  No s'ho podia  creure,  els  pollancres  s'assemblaven força  als  que hi havia,  el xiprer  es  feia  força  reconeixedor,  però  ell...  i ell què?  no tenia dret a  que tothom el pogués  identificar?  No tenia dret  a ser  un arbre de la seva  espècie  i no pas  un arbre anònim?  L'hauríeu d'haver  vist. Tot  ell  es  va eriçar, es  va   enrevenxinat  i  mireu  va quedar  així.  Tenia raó,  no s'hi assembla  gens...
Des  de casa  i a distància, amb  el Paint, vaig  intentar  retornar-li  la seva  forma  perduda.  Quan vaig  tornar  encara  no estava  content  del tot.  L'anonimat  segueix  sense  agradar-li.  Vaig  haver  de mirar cap a una altra  banda  perquè  em deixés  tranquil·la.
De  pollancres  n'hi havia  diferents grups.  Només els quedaven fulles  a dalt  de tot,  i encara  ben verdes.
No, no és ell... no em vaig veure pas en cor de tornar-ho a intentar. És un arbre veí, que va creure que aquest protagonisme ja era prou homenatge i no es va queixar ni un minut de l'anonimat forçós.
Citació de rebuda de Minimàlia
No us deixeu imposar la llibertat d'expressió abans de la llibertat de pensament!
Stanislaw Jerzy Lec, escriptor polonès (1909-1966)
Si us fa gràcia de rebre'n una cada dia, la trobareu a: Minimàlia
Stanislaw Jerzy Lec, escriptor polonès (1909-1966)
Si us fa gràcia de rebre'n una cada dia, la trobareu a: Minimàlia
dijous, 17 de novembre del 2011
Geometries Clandestines - 18 - Angles oposats pel vèrtex
ELS ANGLES OPOSATS  PER VÈRTEX SÓN IGUALS
Ja podeu donar-vos l'esquena,
fer veure que no us veieu,
fins i tot fer-vos els buit.
Si us molesteu i us enfadeu
és perquè sou ben iguals.
Ja podeu donar-vos l'esquena,
fer veure que no us veieu,
fins i tot fer-vos els buit.
Si us molesteu i us enfadeu
és perquè sou ben iguals.
dimecres, 16 de novembre del 2011
Fronteres de vidre de Francesc Mompó
Us  podria explicar  que el títol  ja  diu molt  del llibre,  perquè  és  cert.  És  un recull de contes  que parla   precisament d'això, de  fronteres.   Tots  els contes  són ben independents,  però  manté  una  unitat a través  d'explorar   moltes  fronteres  i molts  vidres.  Aquesta  unitat,  per  a mi,  el fa molt  agradable  de llegir.   Em semblava  que ja sabia  on anava,  que  anava a un indret suggeridor  on m'esperaven  noves  experiències, totes  a ran de màgia.
Fronteres  certes o incertes,  reals  o imaginades,  i vidres  de totes  menes:  de  finestra, miralls  d'ampolles,  de pantalles,  de  gots,  vidres  inexistents  o l'aigua  com un mirall...  que separen  dos mons que just  si  coincideixen un instant,  just  per enllaminir-nos.
En Francesc  em diu  a  la seva  dedicatòria  que tinc  la virtut  d'estar  a les  dues  parts  de la frontera.  Ho considero  un gran elogi. I  si el fet de connectar  amb els seus contes confirma les seves paraules,  doncs  me n'alegro molt.  He  gaudit  llegint aquests  contes.  M'agrada  molt  aquella màgia  que s'incorpora  com si res dins de  la quotidianitat  real. M'han sorprès moltes  vegades i  quan no hi havia  sorpresa,  hi havia  una gran complicitat amb  qui llegeix,  al menys amb  el lector  que  sap caminar per  la frontera.
 Està il·lustrat  molt  encertadament  per  l'Àgueda  Climent,   aquí  podeu  veure  la  il·lustració de la portada.
dimarts, 15 de novembre del 2011
El Montgrí
camps d'arbres  fruiters
i valls amagades.
I resseguir els colors dels camins
amb els ulls i amb els dits
a l'ombra d'un vell arbre.
I resseguir els colors dels camins
amb els ulls i amb els dits
a l'ombra d'un vell arbre.
dilluns, 14 de novembre del 2011
Desvirtualitzant...
Tot  i que el Viena  del carrer  Pelai  no és  el Viena de Reus  i que  és més  aviat sorollós ...  vam passar-hi  una molt bona estona, que  va   ens passar  volant.
- Ja sabreu què dir-vos? - m'havia preguntat el meu marit, no blocaire.
No em va caldre donar-li gaires respostes... al cap de poca estona, xerràvem sense parar com si ens coneguéssim de tota la vida.
Ells,  en Josep Lluís  i l'Enric, amb  paciència,  anaven escoltant  i  preguntant  i  dient alguna cosa  de tant  en tant.  Quan  podien  i  trobaven un espai.  Potser exagero,  o  no.
La meva comanda estava a punt, i immediatament vaig endreçar-hi els bolis i llapis que portava escampats per la bossa.
Moltes gràcies, Assumpta! Oi que són macos? Un estoig per portar a la cartera de feina i un altre per la bossa petita i una funda per les ulleres.


I no se n'han escapat pas... em va semblar que no els importava tenir una nova personalitat en el món de les fotos de joguina:
                                                                          
- Ja sabreu què dir-vos? - m'havia preguntat el meu marit, no blocaire.
No em va caldre donar-li gaires respostes... al cap de poca estona, xerràvem sense parar com si ens coneguéssim de tota la vida.
La meva comanda estava a punt, i immediatament vaig endreçar-hi els bolis i llapis que portava escampats per la bossa.
Moltes gràcies, Assumpta! Oi que són macos? Un estoig per portar a la cartera de feina i un altre per la bossa petita i una funda per les ulleres.


I no se n'han escapat pas... em va semblar que no els importava tenir una nova personalitat en el món de les fotos de joguina:
diumenge, 13 de novembre del 2011
Porxo
Per  petit  que  sigui  el pòrtic
encara que les portes siguin tancades,
m'agrada  el recer  i l'ombra.
Gruar  el moment i 
fer plaent  l'espera.
dissabte, 12 de novembre del 2011
Geometries Clandestines 17 - recta
SI TENIM DOS  PUNTS,  A i B,  SEMPRE HI HA UNA RECTA  QUE PASSA PER TOTS  DOS
Tu i jo som com dos punts.
Sempre hi ha una recta que ens uneix.
Nosaltres la limitem fent un segment.
Un fragment de l'infinit.
Tu i jo som com dos punts.
Sempre hi ha una recta que ens uneix.
Nosaltres la limitem fent un segment.
Un fragment de l'infinit.
divendres, 11 de novembre del 2011
Inventant refranys del segle XXI - 11/11/11
No us penseu  que us  heu  equivocat  i  que  sou  al 
Xarel-10.
Només li he manllevat la imatge per jugar amb ell, avui.
Sempre que posa refranys per endevinar, a mi em fa gràcia, a més a més de buscar-lo, evidentment, inventar-me'n algun.
Aneu allà, al blog d'en McAbeu, al Xarel-10, per trobar la parèmia de veritat.
Aquí, als comentaris, per inventar-ne tants com vulgueu.
Que consti que només és per jugar i no pas per donar-li més feina al Víctor!
Qui arbres al foc tira,
el seu jardí capgira.
Si tu cremes un avet
el bosc aviat serà net.
Si el foc cremava lent,
tira-hi un arbre, valent!!
Per fer una bona foguera
l'home hi llença una figuera
................................................Assumpta
Per arribar viu a sant Joan
fes una foguera gran.
A la vora d'un gran foc
no hi facis mai cap joc.
Afegint llenya petita el foc creix de mica en mica.
Afegint-hi un arbre gran, el foc creix com un gegant.
...........................................................................................Carme
"Qui el foc massa atia
ben aviat se li acaba el dia."
........................................................Jordi Dorca
Si un bon foc vols fer,
crema llenya de cirerer.
Si un bon foc vols fer cremar,
no l'has mai de deixar apagar.
...................................................McAbeu
Només amb branquillons
no encendràs pas els fogons.
................................................Fanal Blau
Foc de borumballes, foc de rialles.
A prop dels foc, no hi facis cap joc.
D'aigua, pedra i foc, fuig-ne si pots.
Val més foc i fum que fred tot sol.
Quan el gat s'asseu de cul al foc, la neu és a prop.
.......................................................................Montse
No llances més llenya
que no podrem fer la pallenya.
Foguera sense bullit,
algú es pixarà al llit.
..................................................Jpmerch
Qui menja pa i crema llenya, l’hivern empenya.
El foc, a l’hivern, és mig aliment.
De cendres ardents,
renaixent sentiments.
Fogueres llunyanes,
esborren les llàgrimes.
.............................................................Papallona blava
Si vols acabar cremada,
atia la flamarada!
...........................llum
Contes a la vora del foc
per sempre més un record.
Dona freda, llenya verda
molt de fum i poca flama.
Cremant sarments i fent brasa
parents i amics ... cap a casa.
...............................................Pere
A primers de novembre,
el foc ja pots encendre
...............................................Marta
A la vora del caliu
que el fred del hivern és viu.
Si el son la fredor et turmenta,
al llit bossa d'aigua calenta
...................................................Glòria
A la vora del camí
sempre hi trobes romaní.
Si bufa la tramuntana,
no et treguis l'americana.
Quan arribi el vespre,
treu el gat a la finestra.
Si trepitges un cargol,
és perquè plou i fa sol.
Si la lluna és riallera,
ves a dormir a la pallera.
Abans de ficar-te al llit,
fes petons de bona nit!
..........................M Roser
"Pluges de novembre,
omplen els barrals i curen tots els mals."
............................Joana
Per arribar tard
no tens res per a cremar
si vols fer llenya i foc
has d'arribar d'hora al bloc
.....................................Elfreelang
Xarel-10.
Només li he manllevat la imatge per jugar amb ell, avui.
Sempre que posa refranys per endevinar, a mi em fa gràcia, a més a més de buscar-lo, evidentment, inventar-me'n algun.
Aneu allà, al blog d'en McAbeu, al Xarel-10, per trobar la parèmia de veritat.
Aquí, als comentaris, per inventar-ne tants com vulgueu.
Que consti que només és per jugar i no pas per donar-li més feina al Víctor!
Qui arbres al foc tira,
el seu jardí capgira.
Si tu cremes un avet
el bosc aviat serà net.
Si el foc cremava lent,
tira-hi un arbre, valent!!
Per fer una bona foguera
l'home hi llença una figuera
................................................Assumpta
Per arribar viu a sant Joan
fes una foguera gran.
A la vora d'un gran foc
no hi facis mai cap joc.
Afegint llenya petita el foc creix de mica en mica.
Afegint-hi un arbre gran, el foc creix com un gegant.
...........................................................................................Carme
"Qui el foc massa atia
ben aviat se li acaba el dia."
........................................................Jordi Dorca
Si un bon foc vols fer,
crema llenya de cirerer.
Si un bon foc vols fer cremar,
no l'has mai de deixar apagar.
...................................................McAbeu
Només amb branquillons
no encendràs pas els fogons.
................................................Fanal Blau
Foc de borumballes, foc de rialles.
A prop dels foc, no hi facis cap joc.
D'aigua, pedra i foc, fuig-ne si pots.
Val més foc i fum que fred tot sol.
Quan el gat s'asseu de cul al foc, la neu és a prop.
.......................................................................Montse
No llances més llenya
que no podrem fer la pallenya.
Foguera sense bullit,
algú es pixarà al llit.
..................................................Jpmerch
Qui menja pa i crema llenya, l’hivern empenya.
El foc, a l’hivern, és mig aliment.
De cendres ardents,
renaixent sentiments.
Fogueres llunyanes,
esborren les llàgrimes.
.............................................................Papallona blava
Si vols acabar cremada,
atia la flamarada!
...........................llum
Contes a la vora del foc
per sempre més un record.
Dona freda, llenya verda
molt de fum i poca flama.
Cremant sarments i fent brasa
parents i amics ... cap a casa.
...............................................Pere
A primers de novembre,
el foc ja pots encendre
...............................................Marta
A la vora del caliu
que el fred del hivern és viu.
Si el son la fredor et turmenta,
al llit bossa d'aigua calenta
...................................................Glòria
A la vora del camí
sempre hi trobes romaní.
Si bufa la tramuntana,
no et treguis l'americana.
Quan arribi el vespre,
treu el gat a la finestra.
Si trepitges un cargol,
és perquè plou i fa sol.
Si la lluna és riallera,
ves a dormir a la pallera.
Abans de ficar-te al llit,
fes petons de bona nit!
..........................M Roser
"Pluges de novembre,
omplen els barrals i curen tots els mals."
............................Joana
Per arribar tard
no tens res per a cremar
si vols fer llenya i foc
has d'arribar d'hora al bloc
.....................................Elfreelang
Etiquetes de comentaris:
Joc de refranys amb en Mc
Balcó
Obriré  el balcó
i trobaré els somriures de fulles
perfumades de verd i ocres.
Mentre t'espero
les  fulles  van fent garlandes
poc  a poc, sobre  la barana.
dijous, 10 de novembre del 2011
20 anys sense Montserrat Roig
He  de  reconèixer  que  a  mi aquest  títol  "Digues que m'estimes  encara que sigui mentida"  no m'agradava  gens...   em sembla que estimar  és una cosa   sobre  la  qual  millor  no mentir.  
Però  parlar  de la mentida  i de la veritat   i  de la ficció  com ella  ho fa,  em va enganxar  de seguida. Us  deixo amb un fragment que, a més a més,  em recorda  el meu pare.  El meu  pare  sempre explicava  històries,  i les  exagerava  expressament,  ell deia  que  perquè  una història  fos  divertida  i interessant  s'hi havia  de posar més pa que formatge.  Ell sabia fer-ho.  Per  mala sort  mai no les  va escriure.  Si volia  escrivia  molt bé,  però  no s'hi va posar mai  de veritat.
"Hi ha qui em diu creadora perquè menteixo. Hi ha qui em diu mentidera perquè m’invento històries. Bé, no me les invento, les exagero. Si dic que una vella té tres-cents cinquanta anys, tothom sap que això és impossible, però, a la gent, li agrada d'imaginar-se que la vella que té vuitanta anys en fa tres-cents cinquanta que és viva.
Em van explicar la història d'una vella que era tan prima, tan prima, que es perdia dins del llit. La vella no parava d'enraonar, explicava històries de quan era petita i, perquè callés, li donaven caramels. A la nit, imitava els sons dels animals. A les quatre de la matinada, feia el llop. A les sis, feia de gallina. Hi havia nits en què era tots els animals del bosc. La vella existeix. La persona que m'ho narrava no sabia que feia literatura. Era una persona que creava i no es deia a ella mateixa creadora. Els altres l'acusaven d'exagerar. Segons com hagués escrit aquesta història —i l'hagués publicada—, li haurien dit que feia creació.
Hi ha milers de narracions que cada dia desapareixen —com aquestes fulles que moren a l'estiu sense esperar la tardor—, milers d'històries que es conten de manera una mica exagerada perquè, si no s'exageren, no resulten creïbles. [...] Cal una mica de mentida per imaginar-nos que perseguim una mica de veritat." 
(p. 11)   de  Digues que m'estimes  encara que sigui mentida
206 blocs que participen en l'homenatge pels 20 anys de la mort de Montserrat Roig
- 3cat24.cat - Karma Peiró - Homenatge xarxaire a la Montserrat Roig
 - 80 Grams, de Laura Garcia: Especial: Vint anys de la mort de Montserrat Roig
 - A encesa de llum, de Pilar: Això era i no era
 - A la llum d’un fanalet, de Marta: Avui u, el dia deu - Per la Roig, el deu
 - A la taula i al llit, de Francesc: Homenatge blogaire a Montserrat Roig, pel 20 aniversari de la seua mort
 - A peu coix, de Núria Sagués: Homenatge a Montserrat Roig
 - A través de la cultura, d’Hellín: 20 años sin Montserrat Roig (ES)
 - ABCD Superior: Pronoms febles
 - Aïllat, de J. M. Vidal-Illanes: Seguint la ruta (geografia literària de Montserrat Roig)
 - Aïllat (mots i enderrossals), de J. M. Vidal-Illanes: Crònica de 20 anys (Homenatge a Montserrat Roig)
 - Al darrera la nevera, de R. Pala: #MontserratRoig: “La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini”
 - Ales de paraules, de Papallona blava: Homenatge: “20 anys sense Montserrat Roig”
 - Alliberant poemes, d’Agus Giralt: Homenatge a Montserrat Roig
 - Amb ulls de sargantana 2, d’Àngels: 20 anys sense Montserrat Roig
 - Amb vetusta gonella, de KRT: Roig, mort a Ravensbrück
 - Amics arbres, arbres amics: Montserrat Roig i el temps de les cireres
 - Anhel enorme, de Helena Morén Alegret: Montserrat Roig:”La nostra tasca, la dels periodistes, dels escriptors, dels artistes, és aclarir les zones fosques de la memòria col·lectiva dels nostres pobles”
 - Animació sociocultural i xarxa, de Carles Monclús: Homenatge a Montserrat Roig
 - Antaviana, de Roser Caño: 20 anys sense Montserrat Roig: Isabel Clara Simó parla deMontserrat Roig
 - Anticànons, d’Helena Bonals: Montserrat Roig
 - Aprenent (dietari), d’Amadeu Lleopart i Costa: Fa vint anys
 - Ara.cat: Les xarxes recorden Montserrat Roig, 20 anys després de la seva mort
 - Ara mateix, de Zel: Ens en falten milers com ella (homenatge Montserrat Roig)
 - Arbre de foc, de Glòria: Montserrat Roig, han passat vint anys
 - Balances Oktoberfest: Silenci, parla #MontserratRoig...
 - Bereshit, d’Enric H. March: Montserrat Roig i Els catalans als camps nazis
 - Bestiolari, de Vicent Ferri: Montserrat Roig i el temps de les revoltes
 - Biblio cartellera, de Zerosetze: 20 anys sense Montserrat Roig
 - Biblioteca de Moià: 20 anys sense Montserrat Roig
 - Biblioteca INS La Ferreria: 20 anys de la mort de Montserrat Roig
 - Biblioteca Josep Pla: 20 anys de la mort de Montserrat Roig
 - Biblioteca Torras i Bages: En record de la Montserrat Roig
 - Bitllet de tornada, de Txell: 20 anys sense Montserrat Roig
 - Bloc CALdesplugues: 20 anys sense Montserrat Roig
 - Bloc d’en Francesc Puigcarbó: Montserrat Roig
 - Bloc d’encenalls, de Davidcc : Montserrat Roig (1946-1991)
 - Bloc de Lletres: Homenatge a l’escriptora Montserrat Roig
 - Bloc de Mariàngela Vilallonga: Roig, Rodoreda i Romanyà
 - Bloguejat, de Salvador Macip: Montserrat Roig (1946-1991)
 - Blogueres de Sant Martí: Han passat vint anys
 - Camaloon, de Núria: Montserrat Roig en el 20 aniversari de la seva mort
 - Canigó. setmanari independent dels Països Catalans, de Pere Meroño: … biografia de Montserrat Roig (sinopsi) -1-
 - Cantireta: Montserrat Roig
 - Catalunya a Galiza, a Galiza en Catalunya, d’Eduard: Montserrat Roig, lectora d’Álvaro Cunqueiro
 - Catalunya Oberta - Quim Torra: Montserrat Roig, vint anys després
 - Cau de llunes - Sense les dones no hi ha revolució: En record a Montserrat Roig. tres voltes rebel!
 - Chào ông Viêt Nam, de R. Giner: Avui: Montserrat Roig
 - Col·lecció de moments, de Carme Rosanas: 20 anys sense Montserrat Roig
 - Comunicació 21: Les xarxes socials homenatgen Montserrat Roig
 - Daniel Garcia Peris: Homenatge a Montserrat Roig #20aniversariMRoig
 - De més verdes en maduren, de Rosa Lizandra: Montserrat Roig, des de la memòria
 - De segon-a mà: Montserrat Roig
 - De Troia a Ítaca: Montserrat Roig i l’Odissea (Circe, Calipso, Penèlope, Clitemnestra... i Ulisses...)
 - Departament.cat: Un record per a Montserrat Roig
 - Departament de Valencià. IES Federica Montseny, d’Anna Gascon: Montserrat Roig: In memoriam
 - Des de la terra del paper, de Joan Pinyol: 20 anys sense una de les nostres veus més compromeses - Jove homenatge a Montserrat Roig
 - Des del meu mar, de Montse-Arare: Amb un dia de retard, per problemes tècnics
 - Descalça i sense sabates, de Baraula: 20 anys sense Montserrat Roig
 - Diari d’un llibre vell, de Xavier Caballé: «Literatura», de Marta Solsona, a la Plaça de Montserrat Roig a Santa Coloma de Gramenet
 - Diari Maresme - Víctor Pàmies - Homenatge conjunt des de la catosfera
 - Diccitionari, de Marc Cortès, David Gàlvez, Joan Puigmalet i Víctor Pàmies: L’Eixample, als anys de la postguerra, era un barri de senyors... - Consciència de finitud, atrapar el temps
 - Directe.cat: 20 anys sense Montserrat Roig
 - Dona a la finestra, de MG Juárez: D’allò que no vaig ser
 - Dones en xarxa: Les xarxes socials homenatgen Montserrat Roig
 - Eines de llengua, de Miquel Boronat: MR
 - El basar de les espècies, de Jacme: Montserrat Roig: “Digues que m’estimes”
 - El bloc d’en Joan Vila i Triadú: La periodista Montserrat Roig
 - El bloc d’en Ramon Bassas: La màgia, el somni, l’oscur... i la raó
 - El Bloc d’un de Reus, de Jordi Pinyol: 20 anys sense Montserrat Roig
 - El bloc de la Carme, de Carme Meix: Digues que m’estimes encara que sigui mentida
 - El blog de la Josefina: Montserrat Roig, homenatge a la xarxa i antologia d’articles
 - El camp de l’Erra, de Ramon Erra: Marta Pessarrodona parlant de Montserrat Roig
 - El fil d’Ariadna (II), d’Anna M. Villalonga: Homenatge blocaire: 20 anys sense Montserrat Roig
 - El guant de l’Allie, de Carina: Montserrat Roig in memoriam
 - El gust per la lectura: Montserrat Roig, 20 anys
 - El Matí Digital - Joan Safont - La periodista fascinada i el llop
 - El meu raconet, de Marylou: Montserrat Roig
 - El navegador interactiu del CCCB: ‘Ramona, adéu’, la Barcelona de Montserrat Roig
 - El pèndol de petites oscil·lacions, de Victòria: Montserrat Roig (1946-1991) Vint anys de la seva mort
 - El Punt Avui - Valèria Gaillard - La nena dels perquès
 - El teler del record, de Joana: Homenatge a Montserrat Roig
 - El vel d’Harmonia, de Teresa Costa-Gramunt: Montserrat Roig, 20 anys
 - El viatger de les lletres, de Manel Aljama: 20 anys sense Montserrat Roig
 - El vigilant del far: Eres massa llesta
 - El xiuxiueig, poesia visual d’Àlex Monfort: A Montserrat Roig
 - Els dies i les dones, de David Figueres: La terra i les ànsies de volar
 - En 5 minuts: de Barcelona al món, de Raimond Blasi i Navarro: A Montserrat Roig, en emotiu homenatge
 - Entre setmana, de Joan Carles Peris: Montserrat Roig i la televisió
 - Escacc: Homenatge blocaire a Montserrat Roig el 10 de novembre
 - Escrits d’urgència: Un pensament de sal...
 - Escrivint de nit, de Misia: 20 anys sense ella
 - Estirant del fil: (#MontserratRoig) Nosaltres, que t’estimem tant
 - Estones de Costura, de Natàlia Maragall i Anna Portell: Montserrat Roig
 - Et vaig veure en un somriure, d’Helena Arumí: Homenatge a Montserrat Roig - 10/11/2011
 - Fera ferotge, d’Òscar Guàrdia: Montserrat Roig (Barcelona, 13 de juny de 1946 - 10 de novembre de 1991)
 - Foc d’encenalls, de Neus Pinart: #20aniversariMRoig (Montserrat Roig, 1946 - 1991)
 - Fons d’armari, de Montse: Homenatge a Montserrat Roig
 - Full de naufragis, de Gabriel Boloix: Cireres al novembre (20 anys sense Montserrat Roig)
 - Gazophylacium, de Joan Puigmalet: Un petit vocabulari nazi-català
 - Gemma Lienas Massot: Vint anys sense ella
 - Gino-Art, de Maria Josep Guinovart: Homenatge a Montserrat Roig
 - Globos.blog, de Glòria Bosch: Homenatge a Montserrat Roig. 20 anys de la seva mort
 - Grup de periodistes Ramon Barnils: Recordem Montserrat Roig a les xarxes socials
 - Hypatia, un espacio para la igualdad, d’Hypatia: Montserrat Roig y Fransitorra (ES)
 - Intercanvi, de Pep: Montserrat Roig
 - Itineràncies poètiques. Blog col·lectiu: 20 anys sense Montserrat Roig
 - Jordi Montàñez: Homenatge a Montserrat Roig
 - Karma Peiró: Homenatge particular a la Roig... #20aniversariMRoig @vpamies
 - L’espill de l’orb, de Francesc Arnau: 10 de novembre, un dia d’aniversaris...
 - L’equilibrio é un miracolo, de la Finta: Homenatge a Montserrat Roig
 - L’esguard d’Estel: Profunditats
 - La batcova, de Nightwind80: Paraules #20aniversariMRoig
 - La Biblioteca, de Teresa: 20 anys sense Montserrat Roig
 - La Cerdanya des de Can Fanga, del Rafel: Montserrat Roig (plaers solitaris, vicis compartits)
 - La lectora corrent, de Mercè Piqueras: Tot recordant Montserrat Roig
 - La línia de Wallace, d’Alfred Russel: Homenatge a Montserrat Roig
 - La Mar: Montserrat Roig. XX anys d’una pèrdua
 - La mullena, de Raquel Estrada Roig: Montserrat Roig
 - La panxa del bou, de Júlia Costa: Compte enrere per a un homenatge blogaire: Montserrat Roig (I) - (II) - (III) - (IV) i (V)
 - La paraula escrita, de Lluís Gil: La nena dels perquès - Els records de Montserrat Roig - 20 anys sense Montserrat Roig - Homenatge
 - La paraula escrita permaneix, de Joana: 20 anys sense Montserrat Roig
 - La termomix - caladona.org: 10/11 Tot recordant Montserrat Roig i Fransitorra
 - La Trinca, de McAbeu: Montserrat Roig i La Trinca
 - La vida té vida pròpia: Digues que m’estimes encara que sigui mentida
 - Literatura i más, de Carmen Becerra: Montserrat Roig, 20 anys més tard
 - Llegeix B@rcelona: Montserrat Roig i Barcelona
 - Llengua 2: Montserrat Roig amb Joan Fuster i Josep Pla. Entrevistes
 - Lletres ebrenques, d’Emigdi Subirats i Sebastià: Text de Roc Llop en l’homenatge blocaire a Montserrat Roig
 - Llibertat.cat: Montserrat Roig en homenatge als 20 anys de la seva mort
 - Llibreria 22: El dia que em va trucar la Montserrat Roig
 - Llibres llegits i per llegir, de Kweilan: Enyorant la Montserrat Roig
 - Llibres per llegir, d’Ester F. Matalí: El cant de la joventut
 - Llum de dona, de Joana: L’hora violeta
 - Lo Càntich: El temps de les cireres (fragment)
 - Maira la blocaire, de Carme Rosanas: 20 anys sense Montserrat Roig
 - Manresa.info - Redacció: 20 anys de la mort de l’escriptora Montserrat Roig
 - Mar i Cel, de LauraT Marcel: Fa 20 anys que continuem amb tu
 - Martorell negre, de Jordi Benavente: Contra les paraules que semblen pedres. Dues dècades sense la necessària sensibilitat de l’escriptora i periodista Montserrat Roig
 - Mèdia.cat: #MontserratRoig: “Incapaç com veia de transformar el món... vaig decidir d’escriure’l”
 - Més a prop de la A, de Pere: Vint anys
 - Mesquineta, de Lídia: http://binimela.blogspot.com/
 - Mil cinc-cents diumenges: 20 anys sense Montserrat Roig
 - Mildemonios, de Lluís Bosch: Quién te lee, Montserrat?
 - Miramelsmots, de Núria Pujolàs: 20 anys sense la Montserrat Roig
 - Mon-Ra-Mon, de Ramon: Homenatge a Montserrat Roig
 - Montse, una mica de tot, de Montse: Montserrat Roig
 - Música, poesia i altres contes, de Carme Girona: 20 anys sense Montserrat Roig
 - Nació Digital - Joan Vila i Triadú: La periodista Montserrat Roig
 - Nausica, de Cales Mulet: Montserrat Roig: Una pàtria feta de llengua i infantesa
 - Nervi, de Jordi Sunyer: 20 anys sense Montserrat Roig
 - Neva dins el vidre, de Quico: Homenatge blocaire a Montserrat Roig
 - Noves Flors, de Lliri blau: Montserrat Roig
 - Nuesa literària, de Jeremias Soler: Montserrat Roig. L’escriptora de la Barcelona eterna. Vint anys de la seva mort
 - Obstinacions, d’Antoni Casals i Pascual: Homenatge blocaire a Montserrat Roig
 - Onatge: Montserrat Roig
 - Onatges: Una abraçada
 - Papallones en la llum 2.0, de Sandra D. Roig: Homenatge blogaire a Montserrat Roig: “Tot esperant que la rojor no desaparegui amb els anys”
 - Pau Corcelles: Homenatge a la xarxa a Montserrat Roig
 - Pau Vinyes: A Montserrat Roig, en emotiu homenatge
 - Pequod Llibres: En el 20 aniversario de su muerte desde Pquod (ES)
 - Perplex, de Salvador: 20è aniversari de la mort de Montserrat Roig
 - Piscolabis librorum, de Galderich: Siluetes epigramàtiques (1933) de Tomàs Roig i Salvador Mestres, la caricatura de la intel·lectualitat republicana
 - Place des vosges: Digues que m’estimes encara que sigui mentida
 - Plagueta de bord, de Biel Mesquida: XX anys sense Montserrat Roig (1946-1991)
 - Podem. I punt, d’Anna Gascon: Homenatge blogaire a Montserrat Roig
 - Poems & Blogs: Montserrat Roig
 - Provisionals, de Pere: Montserrat Roig per ella mateixa
 - Pujarem la tristesa dalt les golfes, de Txell: 20 anys sense Montserrat Roig
 - Quadern de mots, de Carme: Homenatges i Montserrrat Roig, Digues que m’estimes
 - Quaderns de Lavínia, de Rosa Delor: Montserrat Roig en el recor
 - Racó Català: Dues dècades enyorant Montserrat Roig
 - Raons que rimen, de Víctor Pàmies: El lèxic de Montserrat Roig
 - Reagrupament - Montserrat Tudela: Montserrat Roig. L’habitació d’hospital
 - Rebaixes, d’Antoni Fortunyo: Cinc dies amb Montserrat Roig -1, (2) , (3), (4) i (5) i (6)
 - Recordantkazantzakis, de Montserrat Tudela: L’habitació d’hospital
 - Retalls d’asfalt, d’Oriol Lladó: 20 anys de la Roig: els presents segrestat
 - RodaMots, de Jordi Palou: Els cinc mots de la setmana
 - Roger Casero.cat: Una hora amb #MontserratRoig. 20 anys sense Montserrat Roig
 - Rondalles de la vora del foc, de Janet RS: Homenatge a Montserrat Roig
 - Roses vermelles, de Pakiba: Homenatge blocaire a Montserrat Roig als vint anys de la seva mort
 - Sala de lectura, de Pilar: L’hora violeta
 - Salms, de Josep Porcar: Una mica penjats
 - Shaudin Melgar-Foraster: En acabat, descobreixes que escrius perquè et dóna la gana
 - Si dubto és que sóc, si penso és que sóc, d’Elfreelang: Digues que m’estimes encara que sigui mentida
 - Sílvia Casola: Montserrat Roig
 - Tens un racó dalt del món, de Jesús Tibau: 221è Joc literari, homenatge a Montserrat Roig- Homenatge a Montserrat Roig
 - Totxanes, totxos i maons, de Joan Josep Isern: T’estimem, Montserrat. I no és pas mentida
 - Ulisses 2.0, d’Adasi: Montserrat Roig i Bétera
 - Un calaix de sastre, de calaix: Montserrat Roig
 - Un xic de llum, de Gabriel Massip: Montserrat Roig
 - Univers madur, de Ninona: Digues que em llegeixes i que no m’has oblidat
 - Vèrtex: Montserrat Roig, 20 anys
 - Vida per vida, de Rosa Roig i Manola Roig: Homenatge a Montserrat Roig - Montserrat Roig i la Kristallnacht
 - Vilapou, de Josep Barri: 20 anys sense Montserrat Roig
 - Vilaweb - Diari de l’escola: Recordant Montserrat Roig
 - Vilaweb - Els blocs homenatges Montserrat Roig
 - Vilaweb - Homenatge a la xarxa i antologia d’article
 - Vilaweb - Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig, un homenatge còmplice
 - Vilaweb - Opinió contundent - David Fernàndez: Feixisme, mai més enlloc
 - Viu i llegeix: 20 anys sense Montserrat Roig
 - Vivències, de Josep: Ens en falten milers com ella (homenatge a Montserrat Roig)
 - Volar de nit és perillós, de Marta Millaret: Qui té por de la Montserrat Roig?
 - Vols llegir?: (Re)llegim Montserrat Roig
 - Waw, tinc un blog, d’Alyebard: Homenatge a Montserrat Roig
 - Xarel-10, de McAbeu: 376 - Homenatge a Montserrat Roig
 - Zero-zer-o-zer-o-no-ser, de Lolita Lagarto: Però, digues-m’ho ja!
 
Etiquetes de comentaris:
20 anys sense  Montserrat  Roig
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010


















