Si fossis  un mot...
Dedicat  a una amiga,  tan carinyeta,  que  creu  que  ningú ha de pensar que ell és  el pitjor  de tot,  ni tant  sols els  pronoms  febles, ho haurien de pensar  i per  això em
 va  proposar  d'escriure  sobre  ells.  I jo escric  sobre ells  i sobre  ella.
Si fossis  un mot,  no 
en series  pas  un de sol,  series  un preciós ram de mots,  ni més  ni menys que un ram de pronoms  febles.
Misteriosos,  van i vénen  de  la realitat  i 
l'expliquen i 
l'amaguen a la vegada. A  vegades molt  evidents,  a vegades  molt discrets.
Un dia  series  
"LI"  i  et  sentiries  com  una  xineta  que  es  disfressa  de complement  indirecte.
 Li,  és com un regal  que  es fa a algú,    com  un do  o  com una  paraula  que es  diu.  Com quan marques  una presència  estimadora  i  pròxima.  Sense 
 "li" 
 el regal  o la paraula  semblaria  perduda,  sense saber  per  a  qui  és,   només  amb dues  lletres,  tot  torna  al seu  lloc  i  al seu  destinatari  natural.
Un  altre  dia  series 
 "HO"  amb la  seguretat  i la contundència  d'un complement  directe,  semblaries  una  sorpresa,  però  no!  Series  aquí per  deixar  ben clar de  què  parlem,  però  no dir-ho  si  no volem  amb  totes  les paraules.
Quan  no sabéssim on anar  i 
 ens  avorríssim una mica  de la vida ens marcaries  alguna direcció,  una  de tantes  possibles,  mai  exclusiva  ni  obligada,  ni única,   sempre  especial i  original,  trobada circumstancialment  i  intensament  amb  un
 "HI",  com un camí,  dels  que  sovint  els proposes.
Cert és que  a vegades,  molta  gent  els  confon  i no els  valora  prou,  però  ells,  els pronoms  febles,  no  s'espanten de res.  Saben la seva  força  i  caminen endavant  i  se  saben estimats  per  molts  i molts  dels  parlants  d'aquesta  llengua.  I  sobretot  fan pinya.  A  la seva manera,  quan volen,  quan poden,  quan  els sembla  adequat.  A vegades s'uneixen  embolicant  la troca,  per  confondre'ns  una mica  i jugar  amb nosaltres.  Ells  són així,  els  agraden les  trapelleries  i també  donar  voltes  a les  coses  i fer  jocs  i proves,  s'apostrofen es  combinen,  es  diverteixen.   A  vegades  callen  i no hi són.  No hi fa res,  els esperem.  I  els
 estimem.  Els necessitem.  Mentre ells callen,  ens alimentarem de frases simples  i concretes.
Un ram de pronoms  febles: