Moleskine gegant - nº 19 - Ocells en rengle

 

D'una foto de la sargantana

Fixeu-vos-hi bé.  Són  ocells,  sí,  però  podríem ser  nosaltres.  Tots  penjants  d'un cable  de telèfon  o d'un a  fibra  òptica,   tant  se val.   

D'esquerra a dreta: l'observador, el distret, dos que busquen mosquits per caçar, el que mira els núvols,  el que vol sortir  bé  a la foto.  El que  es  deixa  estimar  i l'altre  que  busca  apropament.   El petitó que se'ls  mira  i aprèn. Aquell que s'ha fet gran i s'ho mira a distància. El que no calla mai, el  que escolta sempre. El que li agrada donar bona imatge i quedar sempre bé. El que noli fa ni cas  perquè és un pesat. El que està massa trist i s'arronsa sobre ell mateix. El que canta una piulada de  bon dia a tothom. El que reflexiona. El que mira avall cap a on aterrar. El que s'ha pentinat molt bé les plomes i presumeix. El que vol que tothom el vegi. Els dos que no miren a ningú i van a la seva.  El que té un amor impossible. El que se'n riu de la seva innocència. Els que tenen il·lusió.  El que  té  enveja dels dos que es fan magarrufes l'un a l'altre. El que crida sempre la seva  estimada. I el que no vol mai sortir  a la foto i l'hem enganxat pels pèls.

Us heu trobat?

Relats Conjunts

M.C. Escher, Relativitat, 1953. Relats  Conjunts

- Vols  que quedem?
- D'acord  quedem,  on,  exactament?
- On?  Quines  preguntes...  ja sabem  on,  ho hem parlat tantes vegades.
- Vols dir  que  ha quedat  clar?
- Claríssim.
- És  que  hi ha tants  camins  per  arribar-hi...
- No té  cap importància,  això.
- Segur?  A  mi em sembla  que  em falten  dades.
- Ja ens trobarem,  cap problema.

- Ei!!!!  On ets?
- Sóc  aquí que no em veus?
- Sí,  et  veig,  però  no sé  com arribar-hi.
- Puja,  t'espero!
- Com més  vull  pujar  més  baixo. Aquell  jardí de dalt  de tot  és  el que  jo volia  i buscava.  Tu hi ets?
- No,  a  mi no em fa res  aquest  replanet  d'aquí  mateix.  Vine.
- Vinc,  ho provo, però  després  anirem al jardí,  d'acord?
-  No necessitem cap jardí.
-  Doncs  si  no quedem  al jardí,  no té  cap gràcia...  els  replanets  són tan  avorrits! 
- Has  de tenir  més capacitat  d'adaptació,  jo no vull  complicar-me la vida.
- Ho veus  com res  no estava  tant  clar...   sort  que he  portat  una corda  per  un cas d'emergència  i vinga...  em  despenjaré fent  un rappel   per  la  primera  finestra  que  passi.    Me'n vaig,  fujo,  m'escapo,   encara  prendria  mal,  adéu,  ja  t'ho faràs...

L'ermita de les pinyeres, segona versió

Si ens cal inventar  un cel

d'un  altre  color,

no dubtarem ni ens  aturarem.

Pinzell  en mà

o paraules  com eines.

Rosat  a les  parpelles.

Mini dibuixos en B/N - 8 - llibreteta vermella - Santa Maria de Balaguer

Santa Maria de Balaguer

Vam encimbellar  els  riures  i els  retrobaments  

i vam viure  la ciutat  atrafegada  de mercat,

des  del  cim del turó la miràvem i ens  cridava,

mentre l'església ens explicava poc a poc, tota la història.

VERSATILE doble o triple... Gràcies!

En Rafel  del blog
La  Cerdanya des de can Fanga
i
L'Helena Bonals dels  blogs
En cada  vers  que has  entès
Una cosa  molt gran en una de molt petita.
D'allò  bell,  d'allò sublim

M'han  regalat  aquest  premi  i l'Helena per  duplicat.

Moltíssimes  gràcies  a tots  dos.  Ara  l'hauria  de  repartir a  quinze  blogs  més...   però  he  decidit que de la meva  llarguíssima  llista  de blogs  us  diré  tots  aquells  dels  quals  no em perdo  ni un post...  n'hi ha d'altres  que els  vaig  llegint quan tinc  més  temps,  a veure  quants  en  surten...  i potser  encara  me n'oblido  uns quants...  com podria  triar-los?

Podeu considerar-vos  premiats  si  voleu,  però  la  realitat  és que el premi sou vosaltres,  que la  vostra  companyia  és un premi  per  a mi.

1. Fent  punyetes  de la Sílvia,  perquè  escriu molt i molt bé  i amb  molt  de  sentiment,  d' una manera  que    tots  en podem trobar en un punt  o altre de  les  seves narracions.
2. Garbí  24  d'en Joan Gasull,  per  dir  les  coses  clares  i  per  ser  un trapella  encantador.
3. El blog  de l'Assumpta,  per  la seva companyia,  els seus  jocs  i la seva  varietat   de posts.  I també  el petitó,  tan  fresquet,  tan innocent,  tan tendre,  tan íntim...
4. En cada  vers  que has  entès de l'Helena,  els seus  poemes  sempre transcendents 
5. El racó  de  sa lluna,  la tendresa  i  la dolcesa  fetes  posts.
6. Encara estem així ? de JpMerch,  on sempre  vaig   a  buscar  riures  i somriures  així que els  necessito.  I no falla  mai.
7. Fotofília  i  Provisionals  del  Miquel.  Poesia  en imatges  i reflexions  sobre  el món  i la vida  i les  persones.
8. Mar  i cel  de la  Laura  T marcel.  Com un espai  de  tertúlia  sobre  temes  diversos.
9. Montse,  una mica  de tot.  Imatges  meravellosament  triades  que  sempre  són font  d'inspiració  i de  creativitat  per  a mi.
10. Un lloc  per  a  nosaltres  del  Barbollaire,  un  lloc  on trobar-s'hi  bé,  prendre'ns  un te i  uns somriures,  tot llegint  poemes  dolços  i escoltant  la  música  més adequada  per  a ells.  Amb  les  fotos  precioses  que ens  emmarquen   un espai:  un lloc  per  a  nosaltres.
11. Els  colors  de la mirada  del Barbollaire,  més  fotos  precioses  i  la música  al compàs  dels  colors.
12. País  secret de  la  A,  hi ha  com una  màgia  poètica  i una  sorpresa plena de continguts.
13. La  Cerdanya des de can Fanga del Rafel, com una capseta  que  conté  varietat  de  tresors diferents
14. Amb  ulls  de sargantana  de l'Àngels, una  mirada  especial  sobre  totes  les  coses.
15. Si  dubto sóc  de  l'Elfreelang,  imprescindible,  Elfree,  per  llegir  el món  com  hauria de  ser.
16. Xarel-10  del  McAbeu,  jugant,  jugant,  i  creant  complicitats.
17. El món s'acaba  de la Clídice,  un nou personatge,  que ja és  entanyable  s'ha apoderat  del  blog.
18. Filant Prim del  Josep Manel,  el sentiment  nu,  les emocions intenses, prosa  poètica  d'alt  nivell.
19. Petiteses  de la M Roser,  poesia  i vida,  que  ens  ajuda  a viure  millor.
20. Bona nit  i tapa't  d'en XeXu,  reflexions  nocturnes  on passar  bé la nit   i en bona companyia.
21. Adverbia  d'en Jordi  Dorca,  el goig  de  descobrir  mots  i expressions, la  festa  de les  paruales.
22. Glo.bos.blog  de la Glòria,  els poemes  millor  escollits,  com per  desitjar  no perdre'n  ni un.
23. Vuitena de la rits,  la  vida  en estat  pur,  dubtes  i reflexions,  quotidianitat  transcendent.
24. Noves  Flors de  Noves  Flors,  sensibilitat, placidesa,  poesia  i  delicadesa...  per  retrobar  la pau si l'hem peduda.
25. Camins  d'iruna,  la intensitat  de la vida  i la  comunicació fins  al  moll  de l'os  de cada  cosa. Un diàleg  del qual no me'n sabria  estar;  amb blog   o sense.
26. Esborrall  de la Pilar,  la  filigrana  ben treballada del llenguatge poètic...
27. Fons  d'armari de la Montse,  amb  poques  paraules,  ens  sap dir  tantes  coses!!!
28. A la llum d'un fanalet  de   Fanal Blau,  imatge  i poesia,  de dret  als sentiments.  Proximitat estimada.
29. Calle  Arquímedes  del  Pere,  poeta  de la vida,  d'una  sensibilitat  extrema,  que  s'apropa quan el llegeixes
30. Hora  blava  de la Consol,  un dels blogs  que  visito  des  de fa  més  poc  temps,  però  que  ja m'ha guanyat  de tot,  amb  la seva  llum,  el seu color i  la seva  càrrega  de sentiments  fets  imatge.
31. L'espai de Galionar,  un  espai  poètic,  on sempre  m'hi trobo,  i puc  barrejar  sentiments  i nostàlgies  amb  els  que  hi llegeixo,  ens  trenem,  ella  i jo,   sense  ni adonar-nos-en.
32. Banc  amb  vistes  i  el Llibre  primer  del  Fra  Miquel, perquè  m'agrada  aprendre  de plantes i  ell m'ho explica  molt bé  i  perquè  m'inspiren  els seus  bancs  (amb vista  o sense).
33. Salva't  si pots  de l'Alba Pifarré,  experiències  vitals  i  en directe de  la  vida  i  de les il·lusions.
34. Cantireta,  l'aigua  fresca  de la poesia,  la  visió especial  sobre  la  vida,  l'amor  fet  metàfora  i vers revoltat.
35. El blog  de l'Enric  Bagué,  música,  lletres,  traudcions,  poemes,  pradas... i  molta  companyia
36. Llampecs  i trons  de la  Gerònima,  llampecs  trons  i sentiments,  somriures i  llum que esclata.
37. El porquet  de  Sant  Antoni,  aire,  sol,  vent,  paisatge... aventura  i  respirar  fons,  per perdre-s'hi  sense  cansar-nos.
38. MON-RA-MON  del  Ramon,  un dels  llocs  on sovint  trobo  fotos  per  dibuixar  i  llegeixo  contes  tendríssims per  als  néts.

Mini dibuixos en B/N - 7 - llibreteta vermella

D'una foto de la Consol -  Melangia

Miro  lluny i  endavant,  
amb la melangia  als  ulls.

La fageda de Gavarnie - Les quatre estacions

La  fageda  sempre  màgica

guarda  totes  les  estacions.

El  color de la tardor  

s'escampa encara a terra.

L'hivern reviu  a les  clapes  de neu.

La  primavera avança dalt de  les  branques

amb el seu verd  més  tendre.

L'estiu  a les  ullades  

del sol  que escalfa  la pell.

Mini dibuixos en B/N - 6 - llibreteta vermella - casa a Alpens

D'una foto de la Consol  d'Hora blava

Que  petit  és  el traç  d'una  casa  tant  ampla.
Que  buits  que són el  mots quan no tenen teulada.
Les  herbes  han crescut  i tapen les  finestres
i amaguen  el camí  per  on ens  hi apropàvem.
Si  el cel es  fa ben blau,  
potser  sabrem trobar-lo.

Mini dibuixos en B/N - 5 - llibreteta vermella - Flors silvestres

D'una foto  de Noves  Flors
Flors  silvestres

Post  dedicat  a   Noves  Flors

D'un  sol traç les  guardo
les  flors que  m'acompanyen.
El groc fou la  llum
que acolorí  la  mirada.
El teu gest fou perfum
que m'inundà les hores.

George Moustaki - Fins sempre

En  record   de Moustaki  us  enllaço  un post  antic  que  m'ha  fet  retrobar  el Miquel...
amb  un comentari  seu,  avui  mateix  d'un post perdut  allà  a l'any 2009.    LE TEMPS DE VIVRE.
Amb  emocions  retrobades,  amb aquest  temps  de  viure  que sembla  que no arribi  mai.

Us  en poso  una altra:  Il est  trop tard.   És  massa  tard

Viatge a l'hivern, en ple mes de maig

 Cercle de Gavarnie

  Cercle de Gavarnie

Cascada  del  Cercle de Gavarnie, alta  i prima  abans  del desgel

Barrage  des  Gloriettes,  la  presa  plena  fins  dalt  de tot  i el Mont  Perdut a l'horitzó.

Cercle de Troumouse

Cercle de Troumouse

Va ser  l'hivern  al  20 de maig,  dansa  de boires  que van i vénen,   neu que es  renova,  i  vam  buscar  camins  transitables i bells  per  reconèixer aquest  món nou.  Ni caminants,  ni esquiadors,  quietud de neu,  damunt  la neu.   Damunt  del llac,  al fons de tot,  el  Mont  Perdut,  va  treure  al cap. 

Amb la bici a la porta

D'una foto  de sa  lluna 

Ara  vindrà  el temps  d'estiu,  de llum  daurada
recorrerem els camins,  riurem paraules.
pedalarem il·lusions sense  tornada.

Mini dibuixos en B/N - 4 - llibreteta vermella - xiprer inventat

D'una foto de la Consol
Damunt la roca - Fragment  inventat

Planto un xiprer gegant
i inexistent,  només
per  tocar  el cel,
i que  la  meva casa  
s'hi arreceri.

Un xiprer inventat 
i protector.

Bronnie Ware

Bronnie  Ware,  és  una noia  australiana  que  ha treballat  cuidant  a moltes  persones  que  estaven  al final de la seva  vida.  A punt de morir. Les ha acompanyat fins  a la mort.

I  ha escrit  un  llibre,  en el qual ,  a través  d'explicar-nos  la seva  vida,  diu les  5  coses  de les  quals la gent  es  penedeix  més  abans  de  morir.

Em vaig  interessar per  saber-les.  No em van sorprendre  quan les  vaig  llegir.

No teniu  la impressió  que  això  ho sabem des  de sempre...  però  simplement  no ens fem massa  cas?

1.- Tant de bo hagués  tingut  valor de viure una vida  d'acord  amb la meva  manera  de ser  i no fer  sempre el que s'esperava de mi.

2.-  No havia  d'haver  treballat  tant!!!

3.-  M'hauria  agradat  poder i  saber  expressar el que sentia  i m'ho he callat  massa  vegades.

4.- No hagués  hagut  de perdre  el contacte  amb els  amics

5.- M'havia d'haver  donat  permís  per  ser  feliç

Roses

D'una foto de la Consol  d'Hora Blava

D'una rosa  fresca,

una rosa  seca o

una rosa  grapada.

Me'n miro  el color,

en sento l'olor

n'abraço  l'amor.

Mini dibuixos en B/N - 3 - llibreteta vermella -

Santa  Coloma  -  Andorra
D'una foto  trobada al blog:  Metamorfosis  andorranes

S'enfilen,  com les  branques  dels arbres,  cap al cel,  com el campanar  rodó  que  també  l'assenyala;  s'enfilen   emocions  i somnis.  Potser no cal dibuixar  les  branques  de cada  somni,  amb  branquillons que  el deixarien acabat i definit.  Només  cal,  construir sòlidament  una  direcció  i una fletxa  que l'assenyali,  per fer-ne  un camí  transitable  i bell.

Mini dibuixos en B/N - 2 - llibreteta vermella

D'una foto de la Consol d'Hora  blava
Granera - Damunt la roca

Pensava  que era  roca,
lloc segur on fonamentar
l'espai de la mirada.

Vaig saber que era fang
modelable  i  tan fràgil
quan no hi havia  mirada.
............................................................Carme

Sabent-me fang, 
fràgil i modelable,
no entenia la mirada
forta, intransigent,
de l'espai de la roca
i em vaig sentir petita.
..................................................................sa lluna

Sabent-me fang
no entenia els mots
ni reconeixia la roca.
Sabent-nos fang
podem refer l'espai
i mirar-nos de nou.
...........................................................Carme

Sabent-me fràgil
m'enfilo per la roca,
amb la mirada.
......................................................Mª Roser

Costa enfilar-s'hi, 
però amb la llibreta vermella 
no tant.
..................................................................Jordi

Com roca l'amor
i el desig com fang, tendre 
a les teves mans.
...........................................................Glo.bos.blog

Mini dibuixos en B/N - 1 - llibreteta vermella - Les pinyeres

He  començat  una llibreta  nova, de dibuix  i no de pintura.

Com veieu a les  fotos  (que he posat per  petició  de l'Assumpta)  és  petita  i allargada.

De  9 cm  per  22 cm.

I té les  tapes  vermelles. L'he començat  amb l'ermita  de les  Pinyeres,  trobada  als  Camins  d'iruna.

Llàstima de foto del dibuix, que  ha quedat  fatal...  a  tots  els intents...

L'ermita  de les  Pinyeres

que  jo mai no he  trepitjat.

M'ha cridat  a cau d'orella:

- Vine,  que t'agradarà.

M'ha  agradat molt el paisatge

el verd,  la terra  i el blau

i  passejar-me pels núvols

que  m'ajuden a viatjar.

CLOENDA...

Moltíssimes  gràcies  a tots  els que  vau participar  i em vau acompanyar  en un dia,  finalment  molt  enfeinat,  :) 

M'ho he  passat   molt i molt bé  mentre  anava  rebent  els  vostres  Si fossis.  He de dir que  m'han semblat  genials  dues  coses  vostres:

La primera  és  la qualitat  dels  vostres  escrits  i la   segona la  vostra  actitud  de  ganes  de participar  barrejades  amb  por  de no fer-ho  bé.  Tots  i totes  sou unes  persones  encantadores.  M'acompanyeu  sempre  i això  és  moltíssim per  a mi.

Al llarg  del dia  gairebé  tots  els  Si fossis  van ser  descoberts  i  per  no quedar  malament per  tant  poca  cosa,  us proposo  els dos que  queden sense  adjudicar...  (en poqueta  estona d'aquest  post,  ja han estat  adjudicats)

Em va alegrar  que  molts  ens  hi reconeguéssim.  Però  encara  queden unes  quantes persones  que no s'han buscat  o que no s'han trobat.

3.- Si fossis vegetació... per l'Helena Bonals

17.- Si fossis un carrer... per la Gerònima

Els  encertants:

13 encerts: Montse  Pes
11 encerts: sa lluna
9 encerts: McAbeu i  Fanal blau
8 encerts: el porquet
6 encerts: Noves  Flors
5 encerts: Alba, mª Roser, Assumpta, JpMerch
3 encerts: Consol i Galionar
2 encerts: rits  i Joan Gasull
1 encert: Cantireta, Rafel, Mònica  i Helena

I  les  solucions:

1. Assumpta  de Blog  de l'Assumpta:  si fossis  una beguda...  era  Jpmerch
2. Cantireta  de  Cantireta:  si fossis  una línia...  era  el porquet
3. Carme  Rosanas  d'aquí  mateix..:  si fossis un instrument...  era  Galionar
4. Consol d' Hora blava:  si  fossis  un barret...  era l'Helena Bonals
5. El  porquet d' El porquet  de Sant  Antoni:  si fossis  una  infusió  era l'Assumpta
6. Fanal Blau  de  A la llum d'un fanalet:  si fossis tren... era  el Rafel
7. Galionar de l'Espai de Galionar:  si fossis  música...  era  la rits
8. Gemma Sara de Truquem al gegant del pi...  (Jo, en subsitució)  Si fossis  un element  era  en McAbeu
9. Gerònima de Llampecs  i trons:  si fossis  un  carrer  era  la Glòria
10. Glòria de Globos.blog:  Si fossis  un ocell...  era la M  Roser
11. Helena  de En cada vers que has entès:  Si fossis  vegetació...  era  en  Miquel
12. Joan Gasull de Garbí 24:  si fossis pedra  era... la  Gemma  sara
13. Jpmerch de  Encara estem així:  Si fossis un món...  era  la Gerònima
14. Maria Roser  de Petiteses:  si  fossis  un somni...  era  la Consol
15. McAbeu  (opció  B) de Xarel-10:  si fossis  una beguda...  era  la cantireta
16. Miquel de Saragatona:  si  fossis,  si fossis...  era  la Carme
17. Montse de Fons d'armari:  si fossis  un rellotge... era  en Joan Gasull
18. Rafel de la Cerdanya des de can fanga:  si fossis una muntanya... era la Montse Pes
19. Rits  del Vuit8ena:  si fossis  una beguda...  era  el Veí
20. Veí de Malerudeveure't:  si fossis  un miratge ... era  la  Fanal blau

20.- Si fossis un món... per JpMerch

Si fossis un món, series un món submarí. 

Un món que no t'imagines que existeix, perquè a simple vista no es veu, però que un dia fiques el cap baix de l'aigua i descobreixes un univers ple de vida i de color. 

De vegades es mostra clar i sense secrets i d'altres, capritxosament, més ocult però igualment fascinant. 

Un món que per indòmit,  sembla  com si l'haguessin ficat  a l'interior  d'una tempesta, explicada,  ara  plàcidament,  ara  amb una certa  bogeria.


signat:  JpMerch

ENCERTAT
SOLUCIÓ  ALS  COMENTARIS: MONTSE  I JOAN GASULL

19.- Si fossis una beguda.... per la rits

"Si fossis una beguda, series un cava. Ben nostre, proper i de la terra.

Refrescant, fresc, escumós i eixerit.

Festiu, de bon humor, alegre, que ens dóna caliu entre els que hi som. I quan cal, aportant aquell puntet murri que a totes ens agrada.

No series ni un cava rosat, ni d'aquests sofisticats que s'han posat de moda.

Quedes entre nosaltres, però tampoc series un cava sec.

Per tant, potser d'aquests caves que ja no en queden, un semi,

que encara que no estiguin de moda, son dolços, atents, amb les paraules justes i adequades."

signat:  rits

ENCERTAT
SOLUCIÓ ALS  COMENTARIS:  MCABEU

18.- Si fossis un camí... pel Miquel

Si fossis, si fossis... No m'agraden gaire els aspectes imperfectius, tot i que tenen l'avantatge que
expressen una acció inacabada, i això és bo, perquè si fossis un camí series d'aquells que ens agrada
agafar sense cap altra intenció que la de passejar-hi, un camí que voldríem sense fi perquè cada flor
de la vora és un goig per als sentits; cada arbre -no importa quin- una ombra on refrescar-se de la
calor excessiva o aixoplugar-se de la pluja forta; cada corba, un panorama nou, també amb cases i
finestres i gent, sempre benigne que ajuda a continuar fins a la corba següent; cada color canviant
del cicle de les estacions un record que la vida és bella cada dia, encara que cada dia la vida, sempre
tan prosaica, ens ho vulgui desmentir en algun moment...

Si fossis, si fossis... No m'agrada gaire el mode subjuntiu, que expressa un desig, un pensament qui
sap si irrealitzable. Si fossis un camí... Que podria afegir que no hagi dit? Un camí que reconforta el
viatger cansat que tot ho veu provisional...?

Si fossis, si fossis... No sóc gaire partidari dels condicionals que sovint són una renúncia. Si fossis
un camí mai no presentaries les teues petites renúncies més que com a insinuacions lleugeres, i
encara en vers, perquè no desitjaries que els teus caminants renunciessin a cap dels moments que
els proporciones.

No vull jugar més al joc del si fossis, ho dic clarament, taxativament, prefereixo jugar als jocs del
present, perquè tu ets -remarco el present- el camí que en algun moment segueixo cada dia, el que
em fa olorar flors conegudes i ignorades, el que em permet descansar sota les ombres dels teus
arbres i tenir ganes de continuar fins a la corba següent i participar dels colors canviants i recordar
que la vida també és bella i que si bé tot és provisional, la gràcia es troba a gaudir cada dia dels
moments del camí.

signat:  Miquel

ENCERTAT
LA SOLUCIÓ  ALS COMENTARIS:  MÒNICA, PORQUET, HELENA, NOVES FLORS,  MONTSE, M ROSER, GALIONAR,  SA LLUNA,  JPMERCH, FANAL BLAU I CONSOL

17.- Si fossis un carrer... per la Gerònima

"Si fossis un carrer series un carrer ample i lluminós, d'aquells que tothom hi vol passar quan surt a passejar, amable, amb vida, on els enamorats volen festejar, per poètic.

Series d'aquells carrers que molt sovint estan de festa, alegre, festiu i bulliciós, que s'apunten a qualsevol celebració i sempre estan disposats a liar-la i engrescar.

Si fossis un carrer, series un carrer revolucionari, participatiu, amb història i històries per explicar, d'aquells que molt sovint s'esmenten a les notícies perquè hi passen coses d'interès social.

Si fossis un carrer series un carrer amable i càlid, un carrer entranyable com un batut de joventut i experiència."

Signat:  Gerònima

ENCERTAT
SOLUCIÓ  ALS COMENTARIS DE   CLOENDA...:  l'ha encertat  en McAbeu

16.- Si fossis tren... per Fanal Blau

Si fossis tren, series viatge. 

Viatge de temps, d'espai i coneixença. 

D'indrets urbans, carrers plens de gent, i de muntanya encisadora. 

Racons-vagons-compartiments, indrets, 

seients on llegir, pensar, escriure, recapitular i compartir. 

Des d'un lloc a l'altre, o viceversa. Fent camí.

Signat: Fanal Blau

ENCERTAT

SOLUCIONS ALS COMENTARIS:  ASSUMPTA, SA LLUNA,  JPMERCH, RAFEL

15.- Si fossis una infusió... per El porquet

Si fossis una infusió, series un te, càlid a l’hivern, fred a l’estiu, però sempre servit, escrupolosament i impecable, al so de les cinc campanades de la tarda, d’aquell rellotge de paret victorià.

Pres mentre mires pels finestrals de casa, des d’on, amb calmosa flegma britànica, veus créixer aquell arbre de davant de casa, setmana rere setmana.

Però el te du teïna, i deu ser aquesta la que et fa davallar dels núvols britànics, per tornar a la nostra menuda terra. I sota l’efecte estimulant d’aquella, brollen rauxes de catalanitat, creativitat, imaginació i indignació. 

I així ja no queda cap record d’aquell te, pres als compassos previsibles d’un temps encotillat, que la teva espontaneïtat imprevisible trenca les cadenes i desborda les teteres.

És llavors que penso que potser m’he equivocat (també sóc humà!), que no deus ser pas infusió, que deus ser un cava fresc i alegre. I sense cap dubte, d’aquells amb tap de suro disparat i coll d’ampolla escumejant, per així mullar-hi els dits, i amb ells el front, tot donant gràcies a Déu per la fortuna de viure en aquest món ple de miracles.

Firmat:  el porquet

ENCERTAT
SOLUCIÓ ALS COMENTARIS:  ASSUMPTA, SA LLUNA,  MCABEU,  MONTSE, ALBA, JPMERCH I FANAL BLAU

14.- Si fossis un element ... per Carme (en substitució d'una baixa)

Si  fossis  un dels quatre elements
series fèrtil terra on arrelar-se.
Si fossis un lloc on poder trobar-se,
series  acollidor i permanent.

Si  fossis un camp dels de la plana
series  una vinya i el seus  ceps.
Series la intel·ligència  i el seny,
si  fossis qualitats fetes paraula.

Si fossis  un fruit dolç i rodó
series gotim d'un sol color
més  blanc, més  bru,  però sempre fi.

Si fossis beguda  series  un vi.
Que  escampa alegries  per tot arreu
jocs, cançons i poesies  a bon preu.

signat:  Carme


ENCERTAT
SOLUCIÓ ALS  COMENTARIS: MCABEU,  MONTSE, ASSUMPTA, SA LLUNA,  JPMERCH, FANAL BLAU

13.- Si fos un miratge... pel veí de dalt

Em diuen d’explicar el blog i el/la blocaire/a amb un “si fos”. Si fos..., no seria. Perquè simplement, és. Si fos un miratge, seria un horitzó nocturn d’atzur intens. Un horitzó on s’aplegarien navegants delerosos de trobar el camí. Si fos un gest, seria un somriure amable, sense retrets. Si fos un desig, seria el nostre somni amagat. I és que aquest blog irradia una força feta a cop de versos i d’imatges. Si fos un tast, seria de mel i marfull. Hi ha una cadència en els seus mots i la seva música que ens endinsa als paisatges interiors, allí on se serven els secrets de l’ànima.  Si fos una aposta, seria a un cavall guanyador. Si fos un poema, seria un haikú que alçaria el vol entre miralls. Si fos una imatge, seria tots els esguards reflectits en un vers. Si fos un mot seria: matís, cadència, fulgor. Si fossis tu, seria ella. Si fossis ella, series tu. És que el seu blog és en tots i una mica som tots nosaltres. Una llum permanent al fons del trajecte.

signat: veí de dalt

ENCERTAT

SOLUCIÓ  ALS  COMENTARIS: ASSUMPTA, JPMERCH, MCABEU, PORQUET, NOVES FLORS, MONTSE,  ALBA, FANAL BLAU, SA LLUNA

12.- Si fossis una línia... per la Cantireta

Si fossis una línia, series la de l'horitzó. No pas per la bogeria, ans al contrari, per la sensatesa. Si fossis una paraula, seria poble, o terra, o ànima. Si fossis matèria, la pedra sota els peus, la sorra, la més alta.

Si fossis jo, m'agradaria saber que tu ets en mi com en la llengua que ens agermana.

signat:  cantireta

ENCERTAT
SOLUCIÓ ALS COMENTARIS: RITS

11.- Si fossis música... per Galionar

"...Si fossis música…

Series el so d’una preciosa melodia que el vent transportaria d’ací cap allà, i que arribaria a tot aquell qui es parés a escoltar-la. Una melodia que aniria canviant de registre, segons els teus estats d’ànim; una melodia a voltes amb la calidesa dels focs de camp o amb tota la contundència de la música puck, tan animal, o una balada sentimental i romàntica, o trista com els acords de l’absència...

Una melodia que potser en algun moment s’oblidaria de les notes a mig cantar, perquè ets una mica despistada, o que necessitaria la presència d’un vestit llarg d’estiu per alimentar la inspiració. I que sempre, sempre, tindria acords de festa i companyia per a una colla d’infants que són una mica més feliços perquè poden escoltar-te...

Si fossis música, a estones series la melodia de totes les pel·lícules que t’agraden. Series la música de fons que acompanya tots els llibres que llegeixes. Series la tarantel·la napolitana que voldries escoltar en un futur viatge a Itàlia...

Series una melodia a voltes optimista, que cerca les coses positives per sentir-se positiva. Una melodia enfilada amb bocinets, per acompanyar totes aquelles petites coses que saps valorar.

Però també la teva melodia sonaria a voltes trista, i ens parlaria de pors i de dubtes, de tot allò que voldries fer si t’hi atrevissis...

Series la melodia de l’estima, de l’amistat incondicional, que té cura dels afectes i que enyora aquells qui per una causa o altra s’han perdut el en camí.

Si fossis música series el so d’una preciosa melodia, i moltes harmonies voldrien formar part de la teva partitura, per esdevenir amb tu la cançó més bella del món..."

Signat:  Galionar

ENCERTAT
SOLUCIÓ ALS COMENTARIS:  ASSUMPTA, ALBA, PORQUET, MCABEU, RITS,  MONTSE, SA LLUNA, FANAL BLAU

10.- Si fossis un ocell.... per la Glòria

Si fossis un ocell, series un ocell petit... un ocell petit, però molt
important com aquelles coses que més ens ajuden a viure, que ens
alegren el dia, que ens fan companyia...

Si fossis un animaló del bosc, series un esquirolet, petit, eixerit, que
s'enfilaria àgilment als arbres, no solament per trobar-hi pinyes, sinó
per gaudir de la vista del bosc que tant s'estima...

Si fossis una herba aromàtica, series la farigola, alegrant el bosc,
omplin de flaire el camí, il·luminant generosa amb les seves menudes
flors tots els indrets...

Si fossis un poema, series un poema romàntic, dels que arriben al cor,
un poema de José Angel Buesa...

Si fossis un edifici, series una masia del Solsonès, solida, acollidora,
riallera, amb xiprers donant la benvinguda als qui s'hi acostin buscant
amistat i un porxo on parlar als capvespres hores i hores...

Signat:  Glòria

ENCERTAT
SOLUCIÓ  ALS  COMENTARIS:  Mª ROSER, PORQUET, MONTSE,  GALIONAR, SA LLUNA, CONSOL I FANAL BLAU

9.- Si fossis una beguda... per Assumpta

signat:  Assumpta

ENCERTAT

SOLUCIÓ  ALS  COMENTARIS:  MCABEU, ALBA, SA LLUNA,  PORQUET I MONTSE PES

8.- Si fossis un instrument ... per Carme Rosanas

Si fossis  un   instrument de música series  un   violí,   amb al nostàlgia  amarada  a cada  nota...  

Un violí  que  tocaria poesia  per compartir amb  els  amics  o tocaria  la  música  dels  amics  per  compartir-la amb  tothom,  que no és el mateix,  però  igualment  emociona.

Un violí  que sabria  tocar malenconies que  ens  arriben a l'ànima i amb algun toc d'humor  de  tant  en tant  que ens  sorprèn  i  fa somriure  ben endins.

Si fossis  un violí,  la teva música  ens explicaria  històries,  ens  dibuixaria  sentiments,  i sempre al final,  ens  regalaria  una plàcida  esperança  en la vida.

Si fossin un violí, les melodies ens  arrecerarien, com racons acollidors  en el temps.

Si fossis  un violí  i  et trobés, també,   als llocs  més  inesperats,  la teva música  ompliria muntanyes  i valls.

Signat:  Carme

ENCERTAT!!!

SOLUCIÓ  ALS  COMENTARIS:  NOVES FLORS, GALIONAR, M ROSER,  MONTSE PES