diumenge, 15 de juliol del 2012

Panís

 D'una fotografia  de  la  Francesca

Entre  el blat de moro  ens  amagàvem.  Érem petits  i  les  fulles immenses i  les  tiges  tan altes ens  cobrien del tot.  Nosaltres no arribàvem  ni a la meitat  de la seva  alçada. Em semblava  màgic  que a tan poca  distància  els uns  dels  altres  ens perdéssim de vista.  Érem  a prop  i  lluny  a la vegada,  ens  perdíem i ens  retrobàvem.    Ara  som grans  i  les  coses de la vida  ens tapen sovint  la  visió  que tenim els uns  dels altres.   Tan a prop  i tan lluny  a la vegada.  Com quan ens amagàvem pels camps de panís.

divendres, 13 de juliol del 2012

El planeta de les 3 estrelles - 6

Un  bon dia,  sense  saber  perquè  el segon sol  es  va començar  a enfosquir.

El seu color  vermell  net  i brillant  com havia estat  sempre  va canviar,  es  va tornar  fosc,  la  seva  llum  minvava, minvava...  emetia els seus  raigs  habituals,  però  eren foscos  i  no gaire bonics. Mica  en mica...  poc  a poc...

I   com que les males notícies no vénen mai soles,  el sol de color  groc,  que encara  lluïa  prou  bé  quedava  tapat  per  ell.

La  gent  del meu planeta,  només  tenia el  seu  solet  blau,  que  s'esforçava  tant  com podia  a donar  llum i escalfor.

Se'n van refiar...  el solet  blau  els va  salvar.

Llibre d'amic e amat

Llibre d'amic e amat


Fa dies que segueixo aquest blog. No havia llegit gaire Ramon LLull, abans, però ara en aquest format a petits tastets m'ha enganxat de valent. 


Un trosset cada dia. Deu ser culpa de la novel·la del Lluís Llach, que me'n va fer venir ganes i també  de ser perquè aquest blog està fet molt acuradament.  


195


Tant fortment desirava l'amic llaors  e honraments de son amat,  que  dubtava que  els membràs; e tant fortment aïrava les  deshonors  de son amat, que dubtava que les  aïràs. E per açò l'amic estava  embarbesclat enfre  amor e temor per son amat.

dijous, 12 de juliol del 2012

Érem una bona colla!

Presentació  del llibre  de les  Històries  veïnals!!!


Ja  el tenim!


Jo anava  preparant  aquest post, amb  tota la calma  i tots  els  enllaços,  quan va  el  Veí. i   el publica  ell...  abans que jo.  Bé  no el mateix,  però sí  amb la  idea  d'intentar fer sortir  tothom.


La veritat és que  una trobada  blocaire  sempre  dóna molt bon rotllo. Retrobaments i noves  coneixences


Hi havia  Alatrencada,  que va llegir  un dels  cadàvers  exquisits  amb el Veí.  Ho van fer molt  bé  i va resultar  ser  un poema  molt  divertit.
Escoltava  amb  atenció  el Barbollaire,  com sempre  envoltat  de noies   guapes,  mirant-se'l amb  cara  d'embadalides...  


També  hi havia  el Carles  Mulet,  que  tot i que  no fa  molt temps  que he trobat  el seu blog,  el  vaig  reconèixer  de seguida.  És  el que té  posar  la foto  al perfil!


La  Gerònima, amb  els seus  ullassos  i el seu somriure  encomanadís! I la Glòria  que  ens  rebia   acompanyada  de la  senyoreta  Tikismiquis,  treballadores  i eficients  i  repartien  llibres  i samarretes...  guapes,  guapes,  han quedat,   les samarretes!    Bé  elles  també estaven guapes ...  molt!  La  Joana com sempre  repartia  Llum,  inesgotable  i repartia encara  més... riures  i somriures.    Ella,  junt amb la Khalina,  el Puji  i  La  meva Perdició,  (o sigui  en Sergi)  van llegir  una  història  a quatre  veus.  Emocionant... d'amor  i de passió  amb  final  desastrós.  Ei,  ben  trobat,  ben trobat,  no  us  enfadeu...  però  fatal per  la pobra protagonista.     


La  RaTeta  M iquey    que  té  un no sé  què  que  et  fa sentir  com a casa...  i la  LauraT    que  és  com si la coneguessis  de tota  la vida.      


En  Palimp,  que ens  va  tornar  a explicar  un conte,  molt,  molt bonic,  d'alta  temperatura   i  molt tendre i somiador. Com nens  amb la boca  oberta  ens  l'escoltàvem.   Viuillegeix,  també  hi era,  encomanant  placidesa arreu  on  mirava.  I  en  Jordi  Doommaster,  que  sempre  hi és,  a tot  arreu  i  a totes  les  trobades.  Sempre  amb  la seva  simpatia  acompanyant-lo.  En Martí,  també  fa  relativament  poc  que he trobat  el seu blog  però  amic,  ja...  vaig  saber  una cosa  important  més  que no  sabia...  a  què  es dedica!
I la  Rits,  sense  gaire  temps  de  fer  re s més que saludar-la  de nou!


Hi havia  més  gent  que eren  blocaires  i mecenes,  o només mecenes...  i no  coautors  dels  llibre,  entre  ells  L'Elfreelang, coneguda també  per la seva assistència  fidel atots  els  sopars   la  lolita lagarto,  quina  il·lusió haver-te  conegut!  en fraMiquel, amb  qui ens  trobàvem per  segon cop,  amb  ganes  de continuar  compartint  històries  i imatges.


Hi va  haver  centenars  de  creuaments  de llibres  per  signar,  tothom  signava  el llibre de  tothom...  i  moltes  ganes  de xerrar  i de tornar-se  a veure  i de seguir  trobant-nos  pel replà...


També  hi havia  gent  que no  vaig  gairebé ni veure ...  masa  feina,  massa  feina  per fer...  massa  amics  per  tant  poca  estona,  no hi ha  prou  temps per  tot:    Vilapou, el de les  escales...  la  Sílvia Poch,  Vullunfestuc,  l’Anna  i la Júlia 


Fins  la propera  veïns.  Moltes  Gràcies  Veí de  dalt  per  organitzar  tot  això  i  fer  que  tot  passi  en un bon,  molt bon veïnatge.  


Per  cert...  no ens enviaríeu  alguna  foto?    hi  havia  reportera  oficial i  alguns (crec  que es  pot  dir bastants)  d'afegits  espontàniament.

ENS  VEUREM  PEL REPLÀ!!!!

dimecres, 11 de juliol del 2012

RECULL I ÚLTIMs MICROCONTEs (per tancar definitivament el tema)

Tot  va començar  a Antaviana...   Joc i  homenatge  a Pere Calders.  



Recull  de  tots  els  microcontes  deixats  aquí,  a  la Col·lecció  de Moments,  meus i vostres.  Suposo  que l'Arlequí  a Antaviana  en deu haver  recollit molts  més:


1.- TIMIDESA:
Van convidar-lo  a pensar, però  sempre  feia  compliments  i  encara que se'n moria  de ganes  va  dir:  No, gràcies!

2.- BARRUT:
Van convidar-lo  a pensar  i  com que era  un aprofitat,   va  devorar ràpidament  tots  els  pensaments  que li  van cabre en aquell  moment  dins  del  seu  cap.


3.- PRUDENT:  
El van convidar  a pensar,  però va  notar  que se li  escalfava  el cap molt de pressa i va  parar  de seguida.
4.- NARCÍS:
Van convidar-lo  a pensar  i  de  seguida  s'hi va posar: es  va pensar a ell mateix.

5.- ENFEINAT:
Van convidar-lo  a pensar i va  dir  que  si  per  cas  quan acabés  de jugar  la roja.

 6.- COLORS:
El van convidar a pensar i es va adonar que el gris podia ser verd i el verd podia ser gris. Tot just pensant. 

7.- ADDICCIÓ:
El van convidar a pensar de molt petit i ja no va poder parar mai més.
8.- DURA REALITAT  
El van convidar  a pensar,  i només  en  cinc minuts,  ja  plorava  desconsoladament.

9.- NAVEGAR:  
El van convidar  a pensar,  però el seu pensament navegava a la deriva.

10.- LA TORRE:  
El van convidar  a pensar  i per estar  a l'alçada  va pensar  dalt  de la torre.

11.- MAL RESULTAT:  
El van convidar a pensar,  i...   mai  no  s'havia  sentit  tan  sol.

12.- SABER DIR QUE NO:  
El van convidar  a pensar  i  després  de llegir  tants microcontes  simplement  va dir:  NO,  mai de la vida!  I aquest  cop  no feia  compliments!

13.- NO CALIA:  El van convidar  a pensar i va  dir,   gràcies,  però no cal,   jo ja  fa dies  que penso.

14.- RÀBIA:  El van convidar  a pensar  i el que li va fer  més ràbia  era  que  ho fes  precisament  aquell  que no pensava  mai.

15.- PANXACONTENT
El van convidar  a  pensar,  però va dir que volia  prendre  els  sols.
16.- PREFERÈNCIES
El van convida r a pensar, però  preferia  oblidar.
17.- ESTIMAR
El van convidar  a pensar,  però va dir que  preferia estimar  molt  i pensar menys
18.- OMBRA
El van convidar  a pensar  i es va adonar que els pensaments també tenien ombra.
19.- PD:  PAUSA
El van convidar  a pensar  i va  dir que avui  tocava  carregar les  piles.

20.- CONSTÀNCIA   de sa lluna
"El (la) van convidar a pensar i des d´aleshores no ha parat"

21.-  POC PREVISOR DE Quadern de mots
I, tant el van convidar a pensar que sense sospitar què li esperava s’hi va posar

22.- SUSCEPTIBLE  den  XeXu 
El van convidar a pensar, i el va ofendre que no s'adonessin que ja ho estava fent.

23.- GURMET de  la   montse
El van convidar a pensar i digué que el volia poc fet volta i volta.

24.- DESOLAT de   la M. Roser
El van convidar a pensar i no l'hi va agradar, és que algú creia que no pensava?

25.- QUEIXÓS  de la  lolita lagarto
El van convidar a pensar, però es queixà perquè no li van indicar quina mena de pensaments...

26.- PRECAUCIÓ del joan gasull
El van convidar a pensar i va dir que no, li feia por adonar-se d'alguna cosa que ignorava

27.- FALTA DE COSTUM del Pere
"El van convidar a pensar i ... no en sabia."

28.-  DESACORDS  del Pere
El van convidar a pensar, però els va dir el que pensava i ... no el van convidar més.

29.- RONDINAIRE  de  Drapaire de mots
El van convidar a pensar i ... Si ara mateix... perquè ho dius tu, vaja.

30.- DESAGRAÏT  de Drapaire de mots
El van convidar a pensar i... No calia que ho fessis, ja ho estic fent.

31.- AFALAGANT  de la  Sílvia
La van convidar a pensar i va dir: un moment que vaig a buscar la Carme.

32- IMPACIENT  de jomateixa
El van convidar a pensar i només feia unes hores que havia nascut. Tenia gana.


33.- OPTIMISTA  de l'Assumpta
El van convidar a pensar i va imaginar un futur millor... va tancar els ulls,  va  bufar... i es  va convertir  en realitat!

UNS  DARRERS DE PROPINA  PER  TANCAR
34.- TOSSUT:
El van convidar a pensar  i sempre més  va  voler tenir raó.


35.- CRISI EXISTENCIAL:
El van convidar  a pensar, però acabats els microcontes  ja no sabia què  pensar.


36.- FREDOLIC:
El van convidar a pensar i va dir que pensaria tot prenent el sol 

dimarts, 10 de juliol del 2012

Dos dies a Barcelona de Caterina Cortès


Un nou llibre blocaire. Dos  dies a Barcelona.  De  Na Caterina  Cortès.  Un nou regal o dos,  un de  material i  un d'immaterial.  Na Caterina  m'ha regalat  el seu llibre.  Gràcies,  noieta  estimada.  I també m'ha  regalat una bona estona  de plaer  en llegir-lo.  Us  puc  assegurar que  he gaudit   tant  o més  del  que ella  em desitja  a la seva dedicatòria

N'Aina és  una al·lota mallorquina  que  necessita reflexionar  i posar ordre en la seva  vida...

Així comença la contraportada.  És absolutament  cert. Una noia que  es  busca  a ella mateixa  i que  busca  el seu  camí.  Valenta  i amb  ganes i il·lusió  de tirar  endavant.  Una història d'amor ens  fa de  música  de  fons.  Dolcíssima. Però  sobretot valenta...  positiva. Una història que llegim positiva  a  cada  mot  i a cada pàgina  en la incertesa  del seu final. Ella ens explica (sense  explicitar-ho,  però jo ho llegeixo  així)  que  tot allò  que hem viscut  de  bonic...  en un moment  donat,  ni el futur,  ni la  seva incertesa,  ni el final  sigui quin sigui, no ens ho ha d'espatllar. Ho tenim  i és  ben nostre...  i  la vida  continua  entre  sorpreses,  sempre,  de tota  mena.

M'ha  agradat  molt com tracta el català,  amb les  paraules  pròpies  de cada  variant,  en els  diàlegs. Una  delícia!

De  tot  cor,  moltíssimes  gràcies!!!

dilluns, 9 de juliol del 2012

Penjoll


D'una  foto de Fanal Blau

Trenca  el color
d'una paret ben blanca.
D'un verd  intens,
trenats  els  troncs.
Trenco el color
d'una làmina blanca.
i sé que l'ombra  
també té el seu to.


OMBRA:
El van convidar  a pensar, i es va  adonar que els pensaments també tenien ombra.

diumenge, 8 de juliol del 2012

El planeta de les tres estrelles - 5


- El tercer  sol,  el sol de color  blau,  va  dur  la  proximitat,  el contacte, el xiuxiueig,  les  paraules  dolces,  la  companyia, l'amor.

Microconte:  ESTIMAR 
El van convidar  a pensar i va dir que preferia  estimar  més  i pensar menys.

dissabte, 7 de juliol del 2012

Carregant les piles


Ha fet bon dia.
Vora el camí,  les  flors.
Gorgs d'aigua clara.


 En mig  dels  faigs,
entre el pi roig  i el boix.
Brolla el sallent.


PD:  PAUSA
El van convidar  a pensar  i va  dir que avui  tocava  carregar les  piles.

divendres, 6 de juliol del 2012

Flors a l'aigua

D'una  foto de Fanal Blau

Suraven flors damunt de l'aigua,
com pensaments suren endins.
Secretament  jo les cuidava
però creixien només per  mi.
Sento una  pena de flors  marcides,
d'una bellesa  que  ja  té  fi.


El conte:
PREFERÈNCIES 
el van convidar  a pensar  però  preferia  oblidar

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari