diumenge, 6 de novembre del 2016
divendres, 4 de novembre del 2016
Ponts de paraules
| El Pont de Vilomara |
Ens ha costat de construir ponts forts i útils i segurs per passar d'un costat a l'altre de nosaltres. Però els ponts existeixen, Els mantenim i els conservem. Passem prou sovint, jo cap a tu, tu cap a mi, amb placidesa. Semblava que quan reconstruíssim els ponts esbotzats, tot estaria en ordre. N'està? No sabria dir-t'ho. Encara no totes les paraules són possibles. Ni qualsevol gest d'apropament. Les paraules es divideixen en moltes possibilitats, camins, sempre ens cal triar. Mentre el cap valora l'obertura i l'oportunitat que tot això representa per a nosaltres, els meus ulls miren de fit a fit, aquell horitzó perdut, que s'allunya fins l'infinit i fa que siguin de joguina, de fireta, de pur maquillatge, totes les altres opcions.
dimecres, 2 de novembre del 2016
Farcells de tardor
Farcells de tardor
per embolicar les hores.
Dibuixo les fulles caigudes a terra
m'omplo la paleta de colors torrats.
S'atura el pensament,
es concentra només en la mà.
Etiquetes de comentaris:
furoshiki,
mocadors de fer facells,
pintant roba
dilluns, 31 d’octubre del 2016
Riu Llobregat

Com deia la Trinca, el riu Llobregat és amarronat...
Feia un dia de sol, encara que a la plana quedava ben tapat per la boira baixa. Montserrat s'alçava sobre un llit de boira mentre nosaltres ens submergíem a sota. Tenía un color bonic, el riu, amarronat tirant a vermellós, com si fos només de la pluja que havia remogut les terres.
Les pedres, el pont, el riu, el poble, els camins tot tenia un color suau, una mica desdibuixat.
Reforçant les traces dels dibuixos, passa a passa i mirada a mirada vam construir un dia net i clar, per a poder-lo guardar.
diumenge, 30 d’octubre del 2016
Relats conjunts: Una inundació a Java
![]() |
| Raden Saleh, 1865-75, Una inundació a Java |
1.- Serà possible, aquesta família de l'arca? vinga a omplir-la d'animals i animals i ens deixa morir a les persones, sense compassió...
2.- Aquest és el pitjor naufragi. No ha naufragat un vaixell, sinó la terra sencera.
3.- No, no era el rai de la medusa, encara que s'hi assemblés. Era molt pitjor, perquè ningú tenia cap lloc on sentir-se salvat.
4.- El bruixot de la tribu, després de dies sencers fent conjurs contra la pluja, en el darrer moment, amb la mà alçada, va fer que els núvols s'obrissin i es veiessin escletxes de cel.Quan tot estava ja perdut, o potser no...
5.- Després de la inundació interior de llàgrimes massa abundoses, totes les parts d'ell s'afanyaven a fugir-ne, però cap d'elles va quedar dempeus. Només l'ànima alada es va alçar per sobre les aigües salvant tan sols allò de més autèntic. Mai no havia estat tan ell mateix com ho era ara. Despullat i feble, però vencedor.
divendres, 28 d’octubre del 2016
Versos de Tardor a Torelló
Etiquetes de comentaris:
Coses dels blogs,
Helena Bonals
dimecres, 26 d’octubre del 2016
Bosses - haiku visual
Un cor suau, vermell i encès,
connecta la pell, en l'amor,
amb l'ànima més profunda.
..................................................carme
Pell i vermell
sempre enamorats
frec de passió
............................................Joan Gasull
Els colors càlids,
la passió ben encesa,
que, ai!, es refreda.
..................................................Miquel
El roig s'oblida
de la dualitat
de cos i cor.
..........................................Helena Bonals
dilluns, 24 d’octubre del 2016
Un llumet a l'entrada

Mentre hi hagi una claror que mantingui el caliu... res no està perdut.
O bé:
Mentre hi hagi un gest que ens apropi res no està perdut.
O bé (del comentari del Pere):
Mentre hi hagi una estrella que m'il·lumini cada nit, res no està perdut.
O bé ( del comentari del Joan):
Mentre afegim la llenya adequada al caliu res no està perdut.
O bé: (del comentari del Xavier)
Mentre no ens tallin la llum per falta de pagament, res no està perdut.
O bé: (Mari)
Mentre trobe la teua mà, encara que siga a fosques, res no està perdut...
Mentre hi hagi caliu, res no està perdut.
O bé: (Galionar)
Mentre quedi algú capaç d'adonar-se de la meva llum, res no estarà perdut.
O bé: (Barbollaire)
Mentre ens trobem al fons dels esguards, res no està perdut.
O bé: (Helena Bonals)
Mentre no et venci l'enemic interior, res no està perdut
(us animeu a fer noves propostes?)
diumenge, 23 d’octubre del 2016
Balaguer
Envoltant-nos...
de colors i somriures.
Acompanyant-nos.
Carregant-nos d'afecte, de records i de complicitat.
Fent projectes de nous moments que no deixarem escapar.
Trobada Balaguer 2016.
Gràcies a tots, amics!
Gràcies a tots, amics!
divendres, 21 d’octubre del 2016
Espiga i marieta
Baixo dels núvols,
poc a poc i amb recança.
Com marieta
baixant per una espiga,
no vull arribar a terra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010




