La foto és de Pablo Saludes Rodil
"Si ens aixequem ben d'hora, i no hi han retrets i no hi han excuses i ens posem a pencar... Som un país imparable!"
Pep Guardiola
(per què tots els cops que he vist reproduïda aquesta frase del Pep, no diuen les coses del mig? que no hi hagin retrets i que no hi hagin excuses... tothom s'ho salta i jo ho trobo ben important!)
En Guardiola anava bé en el seu discurs, explicant les seves coses, la seva manera de fer, donant mostres d'humilitat. Era un discurs proper i maco. Però en arribar a aquesta frase, va donar una lliçó i una repassada a tots els polítics ineptes i trepes que estaven presents. Amb el seu somriure, amb aquest posat que transmet confiança. Vaja, i perdona'm l'expressió, però els va fotre un 'rapapolvo' a tots que els va deixar distrets. El problema és que segur que cap d'ells no es va donar per al·ludit. Que patètics.
ResponEliminaMolt bona diada Carme.
Estic totalment d'acord amb tu Carme, és ben important tot el que diu la frase. I molt ben trobada per aquest post.
ResponEliminaUns quants s'haurien d'aplicar tot això. Vaja, tots hauriem de seguir aquesta filosofia i una altre gall potser ens cantaria...
Bona diada. Visca Catalunya.
Un país no és un club de futbol, encara que sigui més que un club i si el Rafael Casanova de torn és en Pep Guardiola, amb tots els respectes, em veig fotut ...
ResponEliminaBona nit Carme.
Bona diada Carme!
ResponEliminaUna abraçada.
Bona Diada, Carme!
ResponEliminaTan de bo que alguns i algunes, a més d'aplaudir les seves paraules, l'hagin escoltat ben atents.
Bona diada, Carme! I tant de bo es fessin realitat els desigs que recordes!
ResponEliminaOooh, quin dibuix tan magnífic; és el meu balcó, el que porta l'estelada, oi? Estic temptada a canviar el meu per aquest! Més que temptada, em sembla que ho faig!
Una forta abraçada!
Molt bona diada, Carme!!!
ResponEliminaestic un pèl out, xò la frase m'agrada moltíssim. No vaig sentir el discurs de Guardiola i tp vaig entendre massa bé el perquè d'aquest premi, però noi, s'ha de reconéixer que la va clavar!!!
el problema rau en que no sabem si faran cas a les paraules sàvies del Pep....Bona diada
ResponEliminaMolt bona diada, CARME!! I magnífic post!! Una elecció fantàstica!
ResponEliminaVISCA CATALUNYA!!!
Ja tens raó que ens cal anar ben units, si volem aconseguir alguna cosa.
ResponEliminaMolt Bona Diada!!
Carme! completament d'acord! molt bona diada reivindicativa!
ResponEliminaM'emociona i tot pensar que som tants els que ens estimem aquesta Terra.
ResponEliminaGuardiola és un crack. Ja he vist el discurs sencer dues vegades.
Escric això mentre la meva estelada oneja al balcó de casa.
VISCA CATALUNYA!
Quin goig que fa avui ca la Carme! Sens dubte, mentre hi hagi gent que s'estima aquest país, serem un país imparable!
ResponEliminaVisca la terra!
Que passis una molt bona diada, guapa!
Molt bona diada, Carme. Un petó des del Sud. Salut.
ResponEliminaCarme tens tota la raó les coses bones no es poden reproduir a mitges... Bona Diada. M'ha agradat retrobar-nos avui enmig de llibres i estelades...
ResponEliminaDes del far una abraçada amb barretina.
onatge
Una molt i molt bona Diada, Carme. I penquem. Penquem fent país avui i cada dia.
ResponEliminaEn Pep Guardiola no és el Rafael de Casanova d'ara....jo no vaig sentir el discurs de l'altre dia, però el conec personalment i potser si tothom penses i actués com ell ( com a persona)aniriem una mica millor...
ResponEliminaBona diada,
M. Roser
Per cert, no he vist gaires senyeres estelades o no, potser la gent la porta al cor...
ResponEliminaM. Roser
Una mica tard però acabe d'arribar. Bona diada.
ResponEliminaBona diada Carme!
ResponEliminaFeliç diada i molt bonic dibuix pder celebrar-lo, bsts
ResponEliminaXeXu, ja tens raó, ja, rapapolvo, però ells segueixen com si res. Els parlaments de l'acte institucional han continuat essent de tirar-se els plats pel cap.
ResponEliminaLaura, gràcies, si podríem aplicar-nos-ho tots, tots. Cadascú amb les seves coses. Que no sé perquè els models dolents la gent de seguida els agafa i els bons conta més.
Pere, no t'enfadis home. Ningú ha comparat un club de futbol i un país i molt menys hem dit que En Pep Sigui en Rafel de Casanovas d'avui. Però per a mi és un referent per les "formes" de fer les coses, per la honestedat, per la voluntat, per la feina i jo trobo que a tots els polítics els hauria de fer tot un curset... o dos... o tres de "saber fer". I al cap i a la fi només és una frase que m'agrada i que dóna força i bon rotllo. I necessitem les dues coses.
Gràcies Jp, una abraçada!
Fanalet, no t'ho pensis pas, tots han pensat que això anava pel partit rival i no per ells! Una abraçadeta, bonica!
Gràcies, galionar. Una bona abraçada.
Gràcies, rits, bentornada!
Garbí, de fet sí que ho sabem: No, no en faran cap cas, tal com no fan cap cas del que anem predicant la societat civil amb manifestacions ... etc...
VISCA CATALUNYA, ASSUMPTA!
Mc, cal, cal, però no hi acabem d'anar mai.
Gràcies Elfree, reivindicant i reivindicant...
MBosch, per aquí som molts és cert i a mal mai hi havia força gent, però encara no som prou per aconseguir alguna cosa i els polítics ens prenen el pèl...
Visca la Terra, guspira!
Un petó de tornada des del Nord, Vicicle. Gràcies, maco!
onatge, a mi també, ha estat divertit trobar-nos allà amb el Francesc i la Mercè!
Óscar... penquem que la feina no l'acabarem pas ... n'hi ha molta per fer!
M Roser, ja he dit en algun altre lloc que jo fa anys, molt s anys que predico que als mitjans i pel que fa a les persones públiques i mediàtiques no tenim bons models, que tots són nefastos. Ara al menys en tenim un. Crec que és un bon model! I és cert Barcelona no tenia gaires senyeres avui, jo també m'hi he fixat...
Gràcies Noves Flors, un petó!
Gràcies Barcelona!
rosana, un petó per a tu també.
És que les frases del mig també són essencials.
ResponEliminaOi que sí, Rafel? :) Bona setmana!
ResponEliminaEspere que passares una bona diada, ahir no te la vaig poder desitjat, vaig passar el dia fora de casa.
ResponEliminaGràcies, Joana, sí que va ser una bona diada.
ResponEliminaHola Carme, només vull afegir que quan comento un blog i no coneixo a la persona, imgino qui hi ha al darrera de la patalla, però quan coneixo, penso en la persona...
ResponEliminaUna abraçada amb barretina.
onatge