dissabte, 19 de novembre del 2011

222è Joc literari de Tens un racó dalt del món - 1: Entrada


Els colors de la tardor han perdut intensitat sota la pluja.  Proclamen, en silenci,  la bellesa plàcida; una nova suavitat apresa molt lentament. Els espais contenen una barreja estranya de lletres no escrites i llàgrimes no vessades. I sempre trobaràs un esguard que espera fora i sempre tindràs una paraula que serà com una clau que obrirà qualsevol pany.


Avui  he participat  als  Jocs  del Tibau  al revés,  en comptes  d'escriure expressament  i participar.  He  agafat el post  d'avui  i el de demà  i he participat  també. 


Com ens demana en Tibau  l'he penjat  en una estació.  I tal com li deia  a ell,  quan li  he enviat les  fotos,   aquesta  idea m'ha fet  pensar en   JV Foix.  Us  escric  el fragment  de lletra  a Clara  Sobirós:


Escric, si escric, i no em vaga com voldria, més enllà dels preceptes, i sense tenir gens en compte, segons és costum avui i molts joves en moren, com escriuen els tudescs, els ianquis, els gavatxos o els soviètics. El to dels altres i llur criteri retòric no em serveix gairebé mai, per tal com no hi ha, em sembla a mi —t’ho deia quan distreta del que et deia t’allunyaves amb mi cap allà on l’oliver, de nit, llumeja— que sóc dels qui creuen que cada poeta és ell. Ell tot sol davant el poema que escriu, no pas per a distreure’s o distreure els altres, o salvar-se, sinó per a expressar-se.

El poeta, mag, especulador del mot, pelegrí de l’invisible, insatisfet, aventurer o investigador a la ratlla del son no espera res per a ell. Ni la redempció. No floraleja, ni concurseja, ni vol acontentar les tietes. Si fos prou coratjós i el cofoi aburgesat de tots estaments amb la seva extrema vanitat no li hagués encomanat certes malures, no signaria les obres. Plantaria, a l’hora d’alba, els poemes com a pasquins, a les parets, o els llançaria des dels terrats. Manifestaria francament el seu desplaer pels grans, pels satisfets, pels asseguts, pels conformats i per les vídues castes i resignades. El poeta sap que cada poema és un crit llibertat.

Ja sé que em faràs adonar, Clara, que en molts dels meus versos hi provo rimes velles i ritmes seculars. Ha estat, i besa’m després de dir-t’ho, servitud envers la llengua i la comunitat. ¿Qui gosa escrostonar murs invisibles en una contrada hostil?
                                                                                                                                            J.V. Foix

22 comentaris:

  1. Tenir aquesta clau que t'obri el pany no té preu. Certament la pluja ha esmorteït els colors de la tardor, però és una inversió per a la paleta de colors del demà!

    ResponElimina
  2. Trobo que aquesta tardor és suau en tot, en colors , en temperatura i salvant algun lloc, fins i tot la pluja ha caigut agraïda.Esperem trobar la paraula justa, la que s´adigui al pany de l´hivern i no ens el porti massa cru.
    En aquest fragment de tardor tu l´has trobada :-)

    ResponElimina
  3. Després de les paraules de El Porquet, l'únic que se m'acudeix és:

    Bon dia de reflexió tingueu!

    (Ho havia escrit molt malament)

    ResponElimina
  4. M'ha agradat molt imaginar-me els colors del paisatge amb la pluja, amb el que he llegit "Proclamen en silenci la bellesa plàcida en una nova suavitat, apresa molt lentament"
    Una vegada més et dic que m'admira aquesta facilitat teva de saber treure l'ànima de les imatges!!... Gràcies per la teva Tanka i per aquestes imatges que em fas imaginar!!
    Una abraçada i bon cap de setmana

    ResponElimina
  5. Felicitats per aquesta paraula amiga que ens acompanya dia rere dia.

    ResponElimina
  6. I sempre trobaràs un esgard, que espera fora i sempre tindràs una paraula que serà com una clau que obrirà qualsevol pany.

    Què necessari és tenir aprop l'esguard i la paraula!

    Ben apropet...una abraçada!

    ResponElimina
  7. La pluja esmorteeïx alguns colors i ens fa brillants d'altres, sort en tenim d'ella, i del que, com tu, qens en feu adonar :)

    ResponElimina
  8. Si ja abans era súper fan dels teus Paint ara ja ho sóc totalment de les teves pintures... M'agraden moltíssim!! :-))

    Què maco, trobar les paraules que obrin els panys... especialment si són els panys dels sentiments...

    ResponElimina
  9. potser sí que la pluja fa perdre intensitat als colors de la tardor, però potser també són menys agressius i, con t'ho dius, guanyen en placidesa i serenor. Però després, amb una ullada de sol, torna la llum amb lluentor molt especial. Quelcom semblant passa amb el nostre estat d'ànim. Tot això és com una metàfora de la vida. Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
  10. i potser tal volta trobarem la clau de volta que obri tots els panys de cases acollidores, esmorteïts els colors i les emocions sota el vel de la grisor d'aquests dies que la pluja s'entesta a convertir en líquids!

    ResponElimina
  11. Cap pluja a Hèlsinki, tenim molt bon temps per novembre, exceptional. Sobre zero els nits també. Però tot va canviar ara!!! Enyoro la Catalunya i espero que sigui possible estar amb vosaltres. Vols ensenyar-me el subjonctiu? :D

    ResponElimina
  12. La tardor es transforma amb la suau pluja de paraules que la dibuixen, que et conviden a endinsar-t'hi, en el recer de l'hivern. Aquest és ple de vermellors i de verds.

    ResponElimina
  13. Moltes gràcies! Que s'animi força gent a penjar literatura a la vista de tothom

    ResponElimina
  14. Aquesta estació, avui, serà una mica més bonica! :)

    ResponElimina
  15. Exquisida proclama de tardor.
    Estació estació.

    ResponElimina
  16. Què fort!! :-)) Això durarà cinc minuts allí! segur que si passa algun col·leccionista d'art s'ho emporta!! :-))

    Per cert, que m'has fet recordar que ho tinc pendent, que aquest em va fer molta gràcia i hi volia participar!

    ResponElimina
  17. Un text de Foix que tornaré a rellegir. Hi ha moltes idees que m'agraden.
    Cada poeta és ell, tot sol davant del poema que escriu.

    ResponElimina
  18. Crec que tu tens una de les claus per obrir moltes portes.
    Felicitats, Carme.

    ResponElimina
  19. Un plaer llegir El fragment de Foix i un altre dirigir el nostre esguard cap aquesta finestreta oberta al món!!!

    Bon dissabte, Carme

    ResponElimina
  20. porquet això t'ha quedat molt bonic, i tens raó, la pluja sempre fa, finalment que tot llueixi més! un potxó

    Moltes gràcies, País Secret!

    Jp, espero que hagi estat un bon dia per a tu també... ara ja s'acaba!

    Una abraçada, Montse i moltes gràcies a tu també!

    Gràcies a tu també, Montse, sempre ens acompanyes.

    Ben necessari, fanalet, al menys per a mi! una abraçadeta.

    Clídice, és cert, sort tenim d'ella! La pluja m'agrada molt!

    Assumpta, els panys dels sentiments són els més importants, hem de procurar no perdre'n la clau! Gràcies!

    Josep Lluís, sí podria ser ben bé una metàfora! :) Un petó!

    Elfree, unes paraules precioses que m'acompanyen molt! Gràcies!

    Merike, de debò vols que t'ensenyi el subjuntiu? No hi tinc cap inconvenient... pel mail! :) També puc dedicar-te un post. El post dels desitjos:)

    Pilar, la tardor sempre és bonica sigui com sigui, aquest any me l'he perdut més que altes anys... gràcies!

    Jesús és una trapelleria divertida! Gràcies!

    Al vespre encara hi era, Fanalet!

    Jordi, :) t'he hagut de llegir dos cops amb això de estació estació ;)

    Assumpta, doncs al vespre encara hi era. Ei! que no vaig pas penjar-hi l'original, eh? vaig imprimir el post!

    Noves flors, no podria dir pas quants cops l'he llegit jo. Dotzenes. M'enamora com ho diu.

    Pep, què més voldria jo! :)

    Joana, moltes gràcies i molt bon vespre! Un petonet.

    ResponElimina
  21. Sí, després me'n vaig adonar, primer vaig pensar que era l'original i vaig pensar que duraria menys que un caramel a la porta d'una escola :-))

    Si encara hi és... pensa la quantitat de gent que l'haurà llegit!! És una mica màgic, no? ;-))

    ResponElimina
  22. Assumpta, doncs no sé massa si la gent s'hi haurà fixat o no! Però potser precisament per això té màgia! :) Gràcies!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari