Dibuixaré totes les flors, deixades amb cura
pels jardins, pels boscos, pels castells i carrers.
Seguiré els camins que abans havíem recorregut.
Recordant imatges, escrites i inventades,
amb pinzells et xiuxiuejaré la vida, per compartir-la.
Les imatges inventades són les que van redecorant la nostra memòria per fer-la suportable.
ResponEliminaBon dia, Carme.
Totalment d'acord Jp, i si algun moment de pànic he tingut a la vida, ha estat quan les imatges que jo volia inventar no venien, no les sabia fer venir, vull dir.
EliminaBon dia, Jp!
totes les flors al costat de l'aigua, envolten la seva supervivència
ResponEliminaLes flors sempre són com una mena de consol i de supervivència per a nosaltres, també! Bon dia, Joan!
EliminaM'agrada aquest xiuxiueig de vida.
ResponEliminaGràcies Montse!
EliminaCom m'agrada això de pintar totes les flors i recordar camins passats! Unes paraules precioses i plenes d'amor. Conec el castell de Montesquiu, però no les flors que has pintat. Una abraçada!
ResponEliminaEl pou i les flors, són ben bé a l'entrada, Sílvia, però no hi han estat des de sempre, aquest pou és simple decoració. L'han traslladat d'un altre lloc, que ara no recordo quin era. Una abraçada!
EliminaSempre he passat de llarg de Montesquiu i els seu castell per anar al poble. Quan he entrat , em pensava trobar el castell i em trobo amb un mussol jardiner al pou!
ResponEliminaBonica aquarel•la
Bon dia!
Això és el que té posar un títol "equivocat" Anuncia el castell i després no hi és!
EliminaGràcies, carme. Una abraçada!
No sé mai on para aquest poble, només sé que m'hi van portar de colònies quan era petit!
ResponEliminaMolt a prop de Sant Quirze de Besora.
EliminaM´agrada com em xiuxiueges la vida i com la compartim :)
ResponEliminaUn pou ple de flors, preciós!
Bessets de bon dia!
Lluneta, quin comentari més dolcet, bonica! :)
EliminaUna abraçadeta de bona nit!
Els pinzells se t'han convertit en una eina molt valuosa amb la qual comparteixes tant, juntament amb les paraules...
ResponEliminaCrec que a hores d'ara ja no me'n sabria estar dels pinzells... m'ajuden a trobar les paraules que sovint em fugen.
EliminaAquest cop m'ho has posat difícil.
ResponEliminaNo sé si m'agrada més el dibuix o el poema.
A mi també m'agrada fer dibuixos i de tant en tant escric petits versos.
No arrivo ni de bon tros a la teva alçada, ni ho pretenc.
Avui m'has inspirat i feia dies que no em passava.
Tinc enveja del teu blog tant bell i de la teva constancia.
Petonets bunica!
Aix, Eva! No em diguis aquestes coses, ben, ben immerescudes...
EliminaJo el que sóc és una atrevida que no té vergonya de penjar-ho tot. Tant si em surt bé com si em surt acceptable com si em surt cagadet. Jo vaig fent i vaig penjant...
Però t'ho agraeixo un munt. Constant si que sóc, o és que m'ha agafat fort el bloc!
Petonassos, preciosa. M'alegra veure't per aquí!
M'encanta el teu dibuix. Els pous m'agraden molt. I del poema m'has fet pensar en l'important que són les flors en les nostres vides. Les flors ens acompanyen en els moments més importants, des del neixament fins a la mort. A casa vam tenir una floristeria que vam haver de tancar per la crisis. Tot un món. Algun dia en faré un post.
ResponEliminaSí que són importants, molt! Presents realment a tots els moments claus de la vida...
EliminaEns ho explicaràs un dia? Ho esperem!
Oooooooooh!!!! L'apunto a la llista dels candidats!! M'encanta!!! Preciós, preciós!!! ;-)))
ResponEliminaAquesta la tinc a la teva disposició! És de les més recents i encara no l'he regalada a ningú!
EliminaEi! encara que em demanis la que tu vulguis em diràs quines eren les altres finalistes, eh? Em fa il·lusió saber-ho!