 |
| Niporepte 163: Arbres nus d'hivern dins Relats en català |
Semblen un crit
trencant la calma flonja
del meu capvespre.
Esprimatxats,
llances escabellades
clamen al cel.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Mans,dits, mirades, tot convergeix en un missatge d'auxili davant la imminència del desastre: una nit sense refugi. El cel rogent no hi pot fer res, només dir adéu.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaVaig fer tard per felicitar l'aniversari (feia llit), però té vuitada. Dues paraules: xiquet (vailet, encara que sigui vell); mata (llentiscle).
EliminaUn xiquet fa una corona
per a la Carme Rosanas,
de mata i tota rodona,
i ara, el bombó ¿qui me'l dóna?
I tant que té vuitada!!! Mai no és tard ni per les felicitacions ni pels regals ni per les paraules boniques. Moltes gràcies per tot!
EliminaLa teva participació serà posada al seu lloc.
Olga, i amb molta il·lusió que te'l dono el bombó!! Un o tots els que vulguis!!!
I gràcies per l'accent tancat de bombó, que com que jo ho dic amb oberta no hi penso mai...
però no cal patir-hi, aviat es vestiran altre vegada
ResponEliminaI tant, només és la impressió que fan al moment!
EliminaCoratge per a l'arbre nu,
ResponEliminaamb les arrels que clamen.
De les arrels,
Eliminaal branquilló més alt
un crit, un clam...
El clam serà escoltat.
ResponEliminaSegur que sí...
EliminaAquest any no se'n veuen gaire d'arbres tan desplomats, deuen ser d'un altre hivern més cru...
ResponEliminaPetonets.
D'arbres despullats se'n veuen molts, que aquests estiguin tant desplomats, no sé pas si és cosa de l'hivern...
EliminaÉs veritat que és una mica flonjo, aquest cel de capvespre... bells versos, Carme!
ResponEliminaMoltes gràcies, Gemma!!!
EliminaI moltes felicitats pels 64!
ResponEliminaMoltes gràcies, altre cop!
EliminaNo hi vas participar, oi? Són dels millors, aquests dos haikus.
ResponEliminaNo, no hi vaig participar... és que no hi vaig quasi mai pels RC. Sempre em fa mandra. Estic millor aquí, als blogs.
EliminaFelicitats, Carme! Que en compleixis molts més, i sempre en pau i harmonia.
ResponEliminaUna imatge, les llances, i un so, el crit, ambdós esquinçant el cel. Molt més que poesia visual.
Una abraçada.
Moltes gràcies!!! Una abraçada...
EliminaTrencant la flama d'un cel enrogit, sols nus de fulles, desafiants, es manifesten.
ResponEliminaUna foto preciosa per dos excel·lents haikus.
Aferradetes de bona nit!
Moltes gràcies bonica!!! Un bon poema per aquests arbres...
EliminaFan una mica de peneta, pobres.
ResponEliminaUna mica sí, per això sento el seu crit, el seu clam... d'auxili, potser?
Elimina