Dins el temps d'hivern,
s'aguanta la fulla.
De la solitud,
en mig de la boira
en pren més color.
Moguda pel vent,
és com una crida i
hi aturem els ulls.
I res no es en va,
si la fulla dura,
l'amor també ho fa
gronxant-se en els braços
i els dits i les mans.
Carme
Retalla blau
o gris o blanc,
el cel destaca.
De dia, contrasta.
De nit, s'amaga.
o gris o blanc,
el cel destaca.
De dia, contrasta.
De nit, s'amaga.
Isabel
Dins del temps sempre
ens arriba la fulla de l'hivern.
De la flor de la solitud
n'aguardem pètals...
La fulla de la primavera
sempre em germina record.
L'amor sempre dura,
però de vegades
perd la fulla...
Sort que entre
dits i mans hi
ha el bressol
que sempre l'està enyorant...
ens arriba la fulla de l'hivern.
De la flor de la solitud
n'aguardem pètals...
La fulla de la primavera
sempre em germina record.
L'amor sempre dura,
però de vegades
perd la fulla...
Sort que entre
dits i mans hi
ha el bressol
que sempre l'està enyorant...
onatge
Un alt al camí,
per a resseguir petjades de flors.
Una que s’enlaira, amb ales de pluja
encenent el gris
vestit de vellut,
ple de vermellor,
m’ha robat el cor
per a resseguir petjades de flors.
Una que s’enlaira, amb ales de pluja
encenent el gris
vestit de vellut,
ple de vermellor,
m’ha robat el cor
Pilar
El ventijol aguanta erectes
les llengües vermelles...
Son miralls al aire
en busca d'horitzons...
Els lligams amb terra
transmeten volada
en un captiveri
de cordell mandrós.
-Voleu amunt i porteu la joia,
deixareu l'encanteri
del vell lligall ? -
En el boirós silenci
esboterna al vent
la paraula amiga
en triomf de fulla,
fantasia d'instant.
les llengües vermelles...
Son miralls al aire
en busca d'horitzons...
Els lligams amb terra
transmeten volada
en un captiveri
de cordell mandrós.
-Voleu amunt i porteu la joia,
deixareu l'encanteri
del vell lligall ? -
En el boirós silenci
esboterna al vent
la paraula amiga
en triomf de fulla,
fantasia d'instant.
Anton
Si la fulla dura
florirà l'amor.
A la primavera
petons de colors.
florirà l'amor.
A la primavera
petons de colors.
Noves Flors
Com les fulles velles, seques, vermelles
vaig veure els teus llavis
sota les runes
d'Haiti...
Com les fulles velles, seques, vermelles
vaig veure els teus llavis
sota les runes
d'Haiti...
Pere
Del vermell quedaran
les ganes de sobreviure
d'altres colors.
Del vermell quedaran
les ganes de sobreviure
d'altres colors.
Fanal blau
Retalla blau
ResponEliminao gris o blanc,
el cel destaca.
De dia, contrasta.
De nit, s'amaga.
Isabel
Dins del temps sempre
ResponEliminaens arriba la fulla de l'hivern.
De la flor de la solitud
n'aguardem pètals...
La fulla de la primavera
sempre em germina record.
L'amor sempre dura,
però de vegades
perd la fulla...
Sort que entre
dits i mans hi
ha el bressol
que sempre l'està enyorant...
Una abraçada amb fulla.
onatge
Un alt al camí,
ResponEliminaper a resseguir petjades de flors.
Una que s’enlaira, amb ales de pluja
encenent el gris
vestit de vellut,
ple de vermellor,
m’ha robat el cor
Bon dia, poetessa!
Doncs que duri la fulla, perquè duri l'amor... :-)
ResponEliminamaquíssimmmmmmmmmmmmmmmm :) Petons, nina, felicitats!!!!!!!!!
ResponEliminaHe estat una bona estona contemplant aquest dibuix, i he disfrutat molt!!
ResponEliminaM'agrada pels colors que has triat i amb el seu conjunt!!
Desprén molt bones sensacions.
Y aprofito per donarte las gracias per l'esmorzar tan bo que ens vas preparar amb el dibuix del color taronja.
La meva imatge m'agradava molt, però amb el teu dibuix em vas ensenyar una nova mirada que encara me la va fer més maca.
Sempre surto del teu espai amb la sensació d'haver respirat un aire fresc.
Una abraçada.
El ventijol aguanta erectes
ResponEliminales llengües vermelles...
Son miralls al aire
en busca d'horitzons...
Els lligams amb terra
transmeten volada
en un captiveri
de cordell mandrós.
-Voleu amunt i porteu la joia,
deixareu l'encanteri
del vell lligall ? -
En el boirós silenci
esboterna al vent
la paraula amiga
en triomf de fulla,
fantasia d'instant.
................. Anton.
Lentament seguim caminant, però caminem avant. Gràcies a tots.
Si la fulla dura
ResponEliminaflorirà l'amor.
A la primavera
petons de colors.
La veritat és que escriviu com els àngels! Precioses paraules... ;)
ResponEliminaCom les fulles velles, seques, vermelles
ResponEliminavaig veure els teus llavis
sota les runes
d'Haiti...
Bona nit Carme.
A tots els poetes, us dono les gràcies i em fa il·lusió compartir el post amb vosaltres. Tots cap amunt!
ResponEliminaAssumpta, Cris i Montse moltes gràcies per les vostres paraules!
Anton, m'alegro que encara que sigui lentament es vagi avançant. Una abraçada!
Gràcies Joan!
Del vermell quedaran
ResponEliminales ganes de sobreviure
d'altres colors.
M'encanta veure com aquestes quatre fulles... s'han arribat a convertir en un preciós ram de poemes!!!
ResponEliminaL'amor és "tremendu"!!!
Nanit.
;)
Fanalet, afegida al ram... de poemes.
ResponElimina-assumpta- tinc aquí no només un ram de poemes, sinó un ram de poetes que sempre em regalen la seva poesia.
Bells poemes, Carme. Un dia col·leccionaré amb tú.
ResponEliminaQuan vulguis, Glòria, ja ho veus, em visiten els poetes i no me'n sé estar de compartir post amb ells i elles!
ResponEliminaJo quan deixo un comentari, un poema, el dedico a qui vá adreçat perquè és aquesta persona qui l'inspira amb les seves paraules, amb el que escriu i sense això no sabria dir res.
ResponEliminaManobra del vers, dels sentiments, el mèrit és de qui els provoca.
No se perquè explico tot això a aquestes hores de la nit, potser és perquè acabo de veure a la tele la pelicula "Camino" i...
Una abraçada Carme.
T'entenc molt bé, Pere, a mi em pasa el mateix, si no busqués estímuls, poemes, imatges, idees aquí i allà segurament no sabria dir res.
ResponEliminaPerò també cal encara posar-hi paraules i tu les poses molt bé. Jo no he vist Camino... però igualment ho entenc. :)
Bona nit, Pere, una abraçada.