Foto d'en Ramon
Els colors canvien en la distància.
De lluny tot és blau.
Blau com les illes que suren,
valentes, damunt el mar de boira.
Només en proximitat, podrem mantenir els colors.
Carme
Vaixells de pedra travessant els somnis.
Francesc Mompó
Ens perdem en mil naufragis,
hi trobem una illa personal
fins que s'esvaeix la boira
i amb els altres ens iguala...
hi trobem una illa personal
fins que s'esvaeix la boira
i amb els altres ens iguala...
Isabel
A sota d'aquestes boires
com escumes de xampú
i viuen les meves muses.
Jo navego per aquest cel
com un mar blau infinit
i escolto com riuen totes.
com escumes de xampú
i viuen les meves muses.
Jo navego per aquest cel
com un mar blau infinit
i escolto com riuen totes.
Pere
Mantell de núvia
tapa el silenci
i les muntanyes
punxen un cel
de príncep blau.
tapa el silenci
i les muntanyes
punxen un cel
de príncep blau.
Anton
Vaixells de pedra travessant els somnis. Encisador.
ResponEliminaSalut i Terra
Ens perdem en mil naufragis,
ResponEliminahi trobem una illa personal
fins que s'esvaeix la boira
i amb els altres ens iguala...
Isabel
No sé si són els colors que has triat, o el traç, però aquest dibuix li va com anell al dit a les paraules!
ResponEliminaPreciós!
paraula de comprovació: encíscal
A sota d'aquestes boires
ResponEliminacom escumes de xampú
i viuen les meves muses.
Jo navego per aquest cel
com un mar blau infinit
i escolto com riuen totes.
Potser es renten amb sabó ...
Bon dia Carme.
Mantell de núvia
ResponEliminatapa el silenci
i les muntanyes
punxen un cel
de príncep blau.
........... Anton
En tot hi posses la delìcia.
Nosaltres caminem
esperant sortir de les boires
i veure el cel blau.
Jejeje em fa gràcia quan entro al teu blog i reconec el dibuix perquè abans he vist la foto :-DD
ResponEliminaEls colors es difuminen en la llunyania. Tan macos són ben vius d'aprop com suavitzats en la distància :-)
Aquest dibuix em recorda a la meva estimada Plana de Vic. Ai! Com l'enyoro, Carme...
ResponEliminaQuina bellesa de paraules, nena, jo m'hi dedicaria, si és que no ho fas ja, eh? m'ha encantat el teu poema, preciós :)
ResponEliminaUna mar de boira damunt les muntanyes preciós!!!
ResponElimina.....;)
ResponEliminaPreciós poema... una vegada més!;)
ResponEliminauna abraçada, Francesc.
ResponEliminaGràcies, Isabel!
Fanalet, en aquest cas les paraules han sortit del dibuix i no a l'inrevés... :)
Netes i rialleres les teves musus! estàs ben acompanyat, doncs, gràcies Pere!
Anton, si camineu, que és el més important... segur que veureu el cel blau. Una abraçada.
Tots tene la seva gràcia, oi Assumpta? Els de prop i els de lluny, els vius i els difuminats.
Anna, no em diguis que ets de la Plana! Si jo no ho sabia! Jo no en sóc, però hi tinc totes les arrels i família pels quatre costats.
Cris, ja m'hi dedico, aquí, que no ho veus... quina dedicació que tinc!
Elvira, gràcies, maca!
Garbí :) ;)
Joan, gràcies, m'alegro que t'agradi!
M'agrada el títol; el dibuix genial i els versos que l'han acompanyat son una mostra de sensibilitat i bon gust. Felicitats a tots i molt particularment a tu Carme, per elevar la meva foto a la categoria del teu art.
ResponEliminaUna abraçada.
La boira inventa paisatges.
ResponEliminaPreciós, Carme.
Què xulo!Aquest me l'havia perdut.
ResponElimina