dimecres, 2 de gener del 2013

Dibuixos fets al mòbil - 1-


Imatge  des  de l'estació de la Floresta:  túnel  i escales


Dins del tren:  porta del tren  i un barrut estirat  a terra.
Un senyor  gran se'l mira  amb ganes de dir-li  alguna  cosa,  però  no ho fa.   


Dins del tren,  una bici.  

Abans de canviar  de  mòbil,  he salvat uns quants  dibuixos que hi tenia.  Estones  de tren  o d'estació  que  passava  dibuixant.  Ara fa temps  que no ho faig,  de dibuixar  al mòbil.  

Recordo que  en una època  escrivia  unes  històries  de  tren,  aquestes  són també  unes petites històries  de tren,  dibuixades  i  podeu imaginar  el que  vulgueu,  sobre  el  dropo  estirat  per terra  sobre  el senyor que se'l mira,  sobre  la bici  i el  seu propietari  o propietària,  que  ja no me'n recordo.

dilluns, 31 de desembre del 2012

Molt bon any 2013

Comiat  al 2012.  No vull  fer  cap  balanç de l'any. Tot  just  un recull  d'alguns moments.


Hi va  haver  un gener punxós com una atzavara.
Un febrer amb històries  boniques  i un atrevit  començament .
Un març de  sentir-se  ben bé  en un laberint.
Un abril amb  ganes de navegar,  però només  teníem un bocí de barca.
Un juny  enjogassat,  gràcies  a Pere Calders.
Un juliol molt slow.
Un agost amb dibuixos  de llocs  diferents.
Un setembre de colors  al carrer.
Un octubre  amb  una col·laboració virtual a la lluna.
Un novembre  bonic.
I...  un desembre  de diferents lectures  que em donen empenta. Un desembre que no és  final, sinó  començament.  De trobar les  claus  i obrir  portes tancades.  I les  que vagin sortint  al darrere.

Obrirem  un  altre  any  amb les  millors  intencions:



MOLT BON ANY 2013!!!

A  TOTS  I TOTES!!!!

DESITJO  QUE SIGUEU MOLT  FELIÇOS!!!

diumenge, 30 de desembre del 2012

REPTE POÈTIC VISUAL 238. Solitud - 4


No,   no estic  sol,
Al  meu niu ben protegit  
sota un cobert vora del bosc
m'hi esperen.
 Tasto la neu, només,
el fred  desconegut
i la llum  d'hivern
i aquest  silenci.
Sentiu-lo amb mi...


dissabte, 29 de desembre del 2012

Racons Florestans - 2


No  hi ha  cap porta  que  sigui  tancada  si tenim  la clau  per  obrir-la.
A vegades hi ha  raconets ben nostres  que ens semblen tancats.
Només ho semblen,  però  un dia  trobem la clau  
i  obrim  raconets  de pau,  sense  anar  més  lluny  de nosaltres  mateixos.

divendres, 28 de desembre del 2012

Porxo


Des  d'aquest  porxo  tant  bonic  i  envoltada  d'unes  plantes  precioses,  avui,  us  convido  a  esmorzar  i us  vull  fer  una confessió:   fa  més  de  cinc  anys  que tinc  el blog  i veig  que sóc  tan  bona mentidera,  que tot  el que us  he dit,  us  ho heu  cregut.  I  ara  ja en tinc  prou.  Em sap greu  dir-vos que res no és  veritat.

Ni em dic  Carme,  ni em dic  Rosanas,  ni sóc  psicòloga,  ni tinc  cap nét,  ni fills   i  ni tant  sols  estic  casada.

Ara,  deixaré  que  s'acabi l'any,  en un respectuós silenci  blocaire  i   partir  del 2013:   any  nou,  vida  nova....  us explicaré  tota la veritat.

Us  en  demano disculpes...  i espero que  comprendreu la meva explicació  quan us  arribi  i   sobretot  espero que no m'ho tindreu   gaire en compte  i podrem continuar  sent  amics...

dijous, 27 de desembre del 2012

Inventem refranys amb aquesta imatge?


D'una foto de la Montse

Qui  s'hi apunta  a inventar  refranys  del segle  XXI?

Qui mira  només  l'ocell negre
no veurà mai els colors  del crepuscle.
..............................................................................................Carme

L'oronella  ve 
al niu de l'any que ve
............................................................................Miquel Àngel Tena

Una ombra fosca  no pot esborrar
la llum del teu  caminar.
........................................................................................Mª Antònia

No et  perdis l'instant del crepuscle
esperant que tornin les orenetes.
......................................................................................País  secret

Sóc viu,
m'escapo del niu
.........................................................................................Joan Gasull

Negre  envoltat  de colors
també pot alegrar  els cors
...............................................................................................Assumpta

Si saps  volar  més  enllà
res  no et pot  aturar
......................................................................................................McAbeu

Qui té ulls per tot
no se li escapa cap moment.
.....................................................................................Joan Rodó

Viure  i somiar
fan a l'ocell  volar.
...............................................................................................lolita lagarto

Falcó  a l'albada,
aixeca't que hi ha  feinada.
...........................................................................Joan Guasch

Si mous les  ales
no ets  una taca  al cel
........................................................................Jesús Mª Tibau

Mirats  a contrallum
tots  els ocells  són negres
...........................................................................Alfred Russel

Vola l'oreneta per  damunt  de foc  
del sol del crepuscle
quan no fa  calor
.................................................................................rosana

Fem fora els ocells negres 
que ens enterboleixen la mirada.
.............................................................................................Montse

De l'au que pot volar 
 no li miris el color 
si es pot enlairar 
per damunt de l'horitzó
...............................................................................Elfreeland

El falciot  s'ha enamorat
dels colors  de cap al tard.
................................................................................M Roser

Volar  i albirar
ja no ens cal arribar
.........................................................................Jordi  Dorca

Sota un cel rogent
volen un núvol negre  i un ocell
................................................................................Joana

Vola amunt que jo et segueixo
sigui de dia o de nit
els meus somnis jo compleixo
................................................................sa lluna

dimecres, 26 de desembre del 2012

REPTE POÈTIC VISUAL 238. Solitud - 3-


Amagada, sota la  vànova  blanca
dorm la solitud gelada.


sota l'adormida vànova 
blanca i gelada, 
entre llençols que s'amaguen, 
 la solitud busca un recer.
.............................................................iruna

Desperto la solitud 
i la faig fugir 
i endur-se el fred. 
 Sota els plecs de la vànova 
he trobat recer. 
La dolça i blanca tebiesa del teu cos.
...................................................................Barbollaire

dilluns, 24 de desembre del 2012

Llum i Nadal


La  llum  pot  canviar-ho tot.


La llum pot  ser  un espectacle  de màgia


La  llum  pot  reconvertir-nos


Deixeu-vos  enlluernar  per  la  claror  més   neta...


Deixeu-vos  portar  per  la  imaginació  i els  somnis.


Amb  els  jocs  de llums  damunt  la  façana de la catedral  de  Lyon,  us  desitjo a tots

MOLT  BON NADAL!!!!!



diumenge, 23 de desembre del 2012

Racons Florestans - 1 - Vocals fortes


Jo no sóc  cos
 robo dos sols...
 o obro foc on vols.
Molt fort.
Tot lo món com por o pols.
Sort!!!

Per  res  seré
més ment,  més  ment.
Tres  cels de mel
i set terres de fems.
Seré pell que sent
sempre bevent  pell.

Avant! la  mà
agafa la calma.
La mar salta,
a dalt, la casa tant blanca
la barana,  la branca.
Ballant la dansa clara.

dissabte, 22 de desembre del 2012

Si fossis un carrer


D'una  foto de la  Francesca

Si fossis  un carrer,  tindries  les  cases  de tots  colors,  series alegre  acollidor  i  faries  de bon passejar-hi.   Tindries palmeres que  ens donarien  una petita ombra  per  combinar-la  amb el sol.    Un carrer  que  s'estiraria ran de mar i amb una intensa claror que faria  que els colors  fossin més  vius.  

Si  fossis un carrer,  series  un carrer canviant,  de  finestres  obertes  i tancades  alternativament... sí,  segur  que series un carrer  silenciós.  

L'Alexandra pensa i s'hi  passeja,  en una espera plàcida,  pensant que totes les  cases  són buides i les  portes tancades, passeja sense esperar  res  d'un dia  anònim i solitari.  Quan s'obre una porta, al carrer s'hi  remou la vida. L'alegria  dels mots  i la màgia de les  mirades...  en un  no res.  L'Alexandra sap  que és  un batec de curta  durada. Sap  que el carrer  sempre  serà més  aviat   solitari i acarona tots  els  colors  que  va conèixer  un dia.  Els  colors  encara  hi són.  I ella  se'ls  estima.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari