divendres, 31 d’agost de 2012

Canal de Verges


Això  que  veieu  no és  pas  el cel,
només  pura  il·lusió.

Aquí  baix  no hi ha  hagut  mai,  
ni colors,  ni núvols  que ens transporten.

Només  és  aigua,
un oasi que  ens  refresca,
com un sospir  que passa,
avall,
i mai no  es  queda.


26 comentaris:

  1. Abans de llegir les teves lletres el primer que havia mirat havia estat aquest cel reflexat... T'ha quedat molt bé!

    Saps? Fa poc he estat al Delta i al veure als flamencs vaig pensar en tu! ;))

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Gràcies per pensar en mi, això vol dir que creem complicitats, aquí i ens les enduem amb nosaltres, allà on anem. És bonic. Petonassos, preciosa!

      Elimina
  2. Respostes
    1. D'il·lusió o de fireta... segons com t'ho miris! :)

      Elimina
  3. Verges de l'Empordà? suposo que no n'hi ha un altre (o potser sí, ves a saber); precisament hi vaig passar dimecres passat :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, Verges de l'Empordà. Jo tampoc no sé pas que n'hi hagi cap altre... jo hi era ben a prop, doncs! :)

      Elimina
    2. Caram caram, durant uns dies hem estat una mica veïns, doncs, Carme :) He estat una setmana a Llafranc, al Baix Empordà.

      Elimina
    3. I jo una setmana a Vilopriu, ben, ben a la vora de Verges. Aquest anys no he passat per Llafranc, però molts anys hi anem algun dia. :)

      Elimina
  4. Un cel reflectit que sempre corre!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre corre, sempre, a vegades massa... :)

      Elimina
  5. Com un sospir...
    :)
    Preciosa composició poètica i visual!
    Un petó, estimada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Gràcies, bonica. Una abraçada ben forta.

      Elimina
  6. Sempre hi ha hagut cel i ara ja no n'hi ha? Rajoy t'estàs passant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... aquí baix, no n'hi ha, no!
      Em sembla que és molt amunt, molt amunt... potser massa i tot!

      Elimina
  7. M'has fet recordar un quadre de Magritte on el cel es reflecteix a l'aigua...poesia com la vida, sovint ens creiem que la realitat és allò que veiem i de vegades és un reflex ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades un reflex d'un mateix, com Narcís! :) Gràcies, Elfree!

      Elimina
  8. Que no hi ha res? És un mirall del cel, et sembla poc? Hi ha gent que s'enamora d'uns ulls blaus perquè creuen que emmirallen el cel; per què hom no pot enamorar-se del canal i la seva aigua? A més, tu ja ho has fet, i per això l'has dibuixat i li has compost un poema.
    Una abraçada i bon setembre. M'encanta el setembre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, em fas somriure amb el teu comentari. La teva visió positiva, la teva interpretació. Em deixes seguir la conversa? Jo no he dit que no hi hagi res, tot i que potser sigui aquesta la conclusió que se'n treu. He dit que hi ha aigua, que ens serveix, però que mai no es queda. Com altres coses a la vida, tantes! precioses, però curtes com un sospir.

      M'enamoro dels núvols viatgers, m'enamoro de la possibilitat de pujar-hi i viatjar damunt d'ells, de somiar, de sentir la felicitat de ser dalt d'un núvol. I després és aigua, mirall de núvols... breu com un oasi, com un sospir.

      Una abraçada ben forta i moooolt bon setembre. A mi també m'agrada!

      Elimina
  9. Mentre només sigui el reflex!
    Vull dir que no ens caigui el Cel al cap, tal com temien els habitants d'un poblet de la Gàl·lia per allà els temps del imperi romà... ;o)
    Que n'és de bonic l'Empordà...
    Abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que n'és de bonic l'Empordà! I encara que a vegades se'ns pugui crear el dubte... no, de moment el cel no ens ha caigut al cap! :)

      Una abraçada!

      Elimina
  10. Jo també penso com la Montse...Si mirem amunt veurem un cel ple de nuvolets blancs i si mirem avall també, malgrat sigui el reflex del primer...
    Curiós, els núvols que són aigua reflectits en els seus orígens...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'aigua deu estar contenta de trobar-se amb els seus orígens... m'ha fet gràcia la teva reflexió!

      Petons, M Roser!

      Elimina
  11. D'aquí a una estona passaré per Verges, vaig a Bordils perquè a les set juga el "Goliat" Barça de handbol amb el "David" Bordils.
    Observaré al cel i l'aigua per veure si es miren, o nó, i recordaré allò de:

    "Tenies els ulls del cel més blau
    brillants i humits ... "

    Bona tarda Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda, Pere, es miren, es miren, segur!

      I els ulls si són a prop també sempre s'acaben mirant.

      Espero que hagis tingut un bon partit!

      Una abraçada.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari