Això que veieu no és pas el cel,
només pura il·lusió.
Aquí baix no hi ha hagut mai,
ni colors, ni núvols que ens transporten.
Només és aigua,
un oasi que ens refresca,
com un sospir que passa,
avall,
i mai no es queda.
Abans de llegir les teves lletres el primer que havia mirat havia estat aquest cel reflexat... T'ha quedat molt bé!
ResponEliminaSaps? Fa poc he estat al Delta i al veure als flamencs vaig pensar en tu! ;))
:) Gràcies per pensar en mi, això vol dir que creem complicitats, aquí i ens les enduem amb nosaltres, allà on anem. És bonic. Petonassos, preciosa!
EliminaÉs un cel... d'il·lusió... :-))
ResponEliminaD'il·lusió o de fireta... segons com t'ho miris! :)
EliminaVerges de l'Empordà? suposo que no n'hi ha un altre (o potser sí, ves a saber); precisament hi vaig passar dimecres passat :)
ResponEliminaSí, sí, Verges de l'Empordà. Jo tampoc no sé pas que n'hi hagi cap altre... jo hi era ben a prop, doncs! :)
EliminaCaram caram, durant uns dies hem estat una mica veïns, doncs, Carme :) He estat una setmana a Llafranc, al Baix Empordà.
EliminaI jo una setmana a Vilopriu, ben, ben a la vora de Verges. Aquest anys no he passat per Llafranc, però molts anys hi anem algun dia. :)
EliminaUn cel reflectit que sempre corre!!!
ResponEliminaSempre corre, sempre, a vegades massa... :)
EliminaCom un sospir...
ResponElimina:)
Preciosa composició poètica i visual!
Un petó, estimada!
:) Gràcies, bonica. Una abraçada ben forta.
EliminaSempre hi ha hagut cel i ara ja no n'hi ha? Rajoy t'estàs passant.
ResponEliminahe, he, he... aquí baix, no n'hi ha, no!
EliminaEm sembla que és molt amunt, molt amunt... potser massa i tot!
M'has fet recordar un quadre de Magritte on el cel es reflecteix a l'aigua...poesia com la vida, sovint ens creiem que la realitat és allò que veiem i de vegades és un reflex ...
ResponEliminaA vegades un reflex d'un mateix, com Narcís! :) Gràcies, Elfree!
EliminaQue no hi ha res? És un mirall del cel, et sembla poc? Hi ha gent que s'enamora d'uns ulls blaus perquè creuen que emmirallen el cel; per què hom no pot enamorar-se del canal i la seva aigua? A més, tu ja ho has fet, i per això l'has dibuixat i li has compost un poema.
ResponEliminaUna abraçada i bon setembre. M'encanta el setembre!
Montse, em fas somriure amb el teu comentari. La teva visió positiva, la teva interpretació. Em deixes seguir la conversa? Jo no he dit que no hi hagi res, tot i que potser sigui aquesta la conclusió que se'n treu. He dit que hi ha aigua, que ens serveix, però que mai no es queda. Com altres coses a la vida, tantes! precioses, però curtes com un sospir.
EliminaM'enamoro dels núvols viatgers, m'enamoro de la possibilitat de pujar-hi i viatjar damunt d'ells, de somiar, de sentir la felicitat de ser dalt d'un núvol. I després és aigua, mirall de núvols... breu com un oasi, com un sospir.
Una abraçada ben forta i moooolt bon setembre. A mi també m'agrada!
Mentre només sigui el reflex!
ResponEliminaVull dir que no ens caigui el Cel al cap, tal com temien els habitants d'un poblet de la Gàl·lia per allà els temps del imperi romà... ;o)
Que n'és de bonic l'Empordà...
Abraçada
Que n'és de bonic l'Empordà! I encara que a vegades se'ns pugui crear el dubte... no, de moment el cel no ens ha caigut al cap! :)
EliminaUna abraçada!
Jo també penso com la Montse...Si mirem amunt veurem un cel ple de nuvolets blancs i si mirem avall també, malgrat sigui el reflex del primer...
ResponEliminaCuriós, els núvols que són aigua reflectits en els seus orígens...
Petonets.
L'aigua deu estar contenta de trobar-se amb els seus orígens... m'ha fet gràcia la teva reflexió!
EliminaPetons, M Roser!
D'aquí a una estona passaré per Verges, vaig a Bordils perquè a les set juga el "Goliat" Barça de handbol amb el "David" Bordils.
ResponEliminaObservaré al cel i l'aigua per veure si es miren, o nó, i recordaré allò de:
"Tenies els ulls del cel més blau
brillants i humits ... "
Bona tarda Carme :)
Bona tarda, Pere, es miren, es miren, segur!
EliminaI els ulls si són a prop també sempre s'acaben mirant.
Espero que hagis tingut un bon partit!
Una abraçada.
Núvols de sucre! Com m'agraden!
ResponElimina:) de sucre i aigua... se't desfaran!
Elimina