Em van regalar una Moleskine de paper d'aquarel·la. Molt gran. Preciosa. Temptadora.
He de reconèixer que imposa. Fa dies que la tinc i fins avui no m'he atrevit.
Una foto de la Marta ha estat el meu primer intent. Dibuix de punta fina, com sempre.
Els primers colors força acceptables.
Pfffffffffffffffff! Quin desastre! Hagués hagut de deixar la paret blanca encara que no ho era.
.JPG)
He dibuixat les pedres del voltant de la porta... i així he arribat a dissimular una mica el que m'agradava menys de tot.
.JPG)
I finalment m'ha semblat que hi havia d'afegir uns reflexes als vidres i els cables elèctrics que passen per la façana... I ja està, la fantàstica Moleskine estrenada amb molt de plaer.
Gràcies per aquest regal tan impressionant!
Gràcies per aquest regal tan impressionant!
Malgrat imposi en un inici veig que ja li has començat a posar el peu al coll!
ResponEliminaNo és un paper qualsesvol veritat? Jo tinc la meva llibreta de notes i l'agenda Moleskine. Perquè després diguin que el paper, també és per sibarites!
ResponEliminaAh, per cert, t'ha quedat preciós!
"Desastre", dius? mans d'àngel, és el que tú tens, Carme!
ResponEliminaRes de desastre!!! M'ha encantat veure el procés i el resultat final està força bé! :-)) La finestra amb les torretes davant t'ha quedat GENIAL... preciosa!!... Sí que és cert que potser el color de la paret no acaba de quedar molt bé... però en general és de nota alta... i aquesta finestra és molt, molt maca i la roba estesa... sí, un 8,5 :-))
ResponEliminaI t'he dit això del color de la paret perquè vegis que et sóc ben sincera, i que quan et dic les coses bones és tal com ho veig! ;-))
M'has fet somriure amb això que la llibreta "imposa"... T'he entès perfectament i m'he sentit súper identificada (tot i que en un altre àmbit) Jo també tinc llibretes que m'han anat regalant al llarg dels anys, per escriure (contes, relats...) però les trobo tan boniques que no m'atreveixo a començar-les perquè no es facin "malbé"... Tu ets més valenta... Hauré de seguir el teu exemple... Mira, m'ha agradat veure que t'has atrevit a estrenar la teva Moleskine! :-))
A mi m'agrada la paret! Perquè no t'agrada?
ResponEliminaQuan més gran el repte més gran l'esforç i més gran la satisfacció quan logres l'objectiu. Endavant!.
ResponEliminaquin regal més bonic!
ResponEliminam'agrada com t'ha quedat, però sobretot que t'hi hagis atrevit...
sempre pensem que no serà prou... qualsevol text, dibuix,.. per encetar una llibreta nova... però arriscar-se i atrevir-se i començar ja és tot un èxit...
el camí, gaudir mentre caminem... això és l'important!
(i sé, que tu n'ets mestra de recórrer camins i gaudir dels instants viscuts!)
petó bonica!
M'encanta que ens hages mostrat el procés, el camí, ja saps que els camins m'agraden.
ResponEliminaÉs molt xula aquesta llibreta i estic segur que en trauràs molt profit. Trobo que t'ha quedat molt bé el primer intent! A més conec la foto, que la vaig veure ahir a ca la Marta.
ResponEliminaM'ha encantat veure aquest post, el procés creatiu d'una aquarel·la des del principi fins al final. I quin resultat tan magnífic, Carme! Bona feina :)
ResponEliminaSi cada vegada que jo "intentés" alguna cosa em sortís com a tu, mare meva!
ResponEliminaHa quedat molt bé i el procés ben interessant.
Enhorabona!
On uns hi diuen desastre jo n'hi dic...no sé Carme, pels que no en sabem ho trobem preciós, de desastre res, els desastres són una altra cosa! molt xulo!Què hi trobes a la paret?. Potser et poses el llistó molt alt? Feliç setmana Carme!
ResponEliminaostres m'hauré de comprar una moleskine!
ResponEliminam'encanten els dibuixos a la llibreta, el que passa és que la pressió de què no quedi malament cap full imposa.. és cert, de tota manera a vegades de l'errada surten coses molt maques..:)
preciosa la roba estesa..
Jo també en tinc una , però tamany llibreta o ebcara menys , de fet aban el blog jo el feia en una Moleskine n'ava fent un diari de molt llarga i també irregular entrada, despres em vaig passar al blog i ara la pobra només reb allò que em guardo i algun conte de volada per si publico algun dia que es incert ...
ResponEliminaAquesta pero es reialment gegantina i l'has d'omplir d'obres de les teves que son precioses i tendres ...
Si que és impressionant, si, de mides...
ResponEliminaperò ja saps que diuen no...?
cadascú rep els regals com el que és mereix, es guanya, o és...!!!
per tant, nineta, va "a joc" amb tu...!
m'agrada molt com l'has estrenat!
petonets dolços ,nina estimada!
Tot és començar porquet...
ResponEliminaJudit, no és paper normal no, és gruixut, per pintar amb aquarel·la, un paper molt maco!
Ferran... podia haver acabat millor, tot i així, crec que l'he adreçat una mica. Gràcies!
Ui! Assumpta, a mi també m'ha passat altes cops amb altes llibretes maques d'aquelles d'escriure. Són tan maques i no saps què escriure-hi. Buf! Un munt de cops! Doncs amb aquesta no vegis, cap idea, cap foto no em semblava adequada per aquesta mida tan maca! :) Tot és posar-s'hi!, ja ho veus!
Gerònima, les pedres del voltant de la porta estaven fatal, no em diguis que no...
Gràcies, Ramon!
Oi que sí, mar, vaig flipar quan me la van regalar! :) però tens raó, es tracta d'atrevir-se i de gaudir del camí! I deixar-nos senyals i petjades perquè ens puguem trobar sempre que ens busquem... Gràcies, bonica! Un petonàs!
Noves Flors, doncs... això els camins ... a mi també m'agraden... MOLT!
Les fotos de la Marta m'han inspirat... gràcies, XeXu!
Gràcies, caterina, una abraçada, bonica!
Moltes gràcies, sa lluna, si crec que m'he anat engrescant a dibuixar i pintar pels ànims que m'heu donat entre tots...
Marta, m'agrada que t'agradi... :) seguiré amb les teves fotos... que són precioses i m'agrada dibuixar-les...
lolita, cert, cert, això que imposa... però mira es tracta també d'acceptar que les coses surten com surten. Jo no tinc molta pressió, perquè ja sé que no les encertaré totes ni de bon tros... ho dono per descomptat!
Miquel Àngel, l'ompliré, l'ompliré... i tant que sí! Millor o pitjor... no quedarà cap full en blanc!
Barbollaire, ho és, ho és i fantàstica també... gràcies per aquestes paraules que em fan posar vermella... ja us ensenyaré com segueix! petons, poeta.
M'encanta la roba estesa! L'objectiu de Fanalet és sempre molt inspirador.
ResponEliminaSiiiiiii!!! molt bé!! Efectivament!! repassar les pedres del voltant de la porta ha estat un encert total... Resultat final, magnífic!! :-))
ResponEliminaLlibreta estrenada amb gran èxit!! ;-))
La roba estesa... :) gràcies me l'apunto! Tens raó, Maijo, però en aquest cas és una altra Marta... :)
ResponEliminaMoltes gràcies pels ànims, Assumpta... :) ni que fos per coherència, si les pedres de les finestres hi eren, per què no les de la porta! ;)
ResponEliminashhhhhh....que hi ha roba estesa.
ResponEliminaBona estrena del paper....m'agrada
Moltes gràcies, Joan!
ResponEliminaOstres, CARME, a que endevino quin serà el teu proper dibuix? ;-))
ResponEliminaPer cert, no sé si només em passa a mi o li passa a tothom, però veig la finestra de comentaris ben diferent. Aquests de Blogger ens tenen com a conillets d'indies...
Assumpta, doncs com que em coneixes prou bé... segur que l'endevines :) No sé si el proper o uns dels propers...
ResponEliminaSí, a mi també em passa, tot canviat, en canvi en els que tinc problemes per comentar... tot igual, inclosos els problemes. han canviat els que tenim finestra o pàgina a part... em sembla.
Hehehehe em fa gràcia perquè aquest matí he anat a veure la foto original del dibuix de la roba estesa i n'he vist un altre de molt maca, una finestra amb una carretilla... i he pensat "la CARME el podria dibuixar també"... i, mira, tinc el pressentiment que el veurem al teu blog ;-))
ResponEliminaSí, han canviat els que ho tenim com tu, jo, el MAC... però els que ho tenen com en XEXU o en JOTAPÉ, per exemple, segueixen igual... Quines ganes de canvis que tenen aquesta gent, ens volen fer ballar el cap. Quan una cosa ja va bé no cal tocar-la.
Bé, marxo una estona (canvio d'habitació vull dir) ;-))
Doncs torno per dir-te que no!
ResponEliminaja ja ja!
:)
He llegit el què m'havies posat i he tornat a mirar les pedres. Jo les veig bé, t'ho asseguro!
Ja ja ja! que bona que ets!
M'has tret el primer somriure del dia.
Doncs l'has encertat, la veureu, Assumpta!
ResponEliminaGerònima, he,he,he... Tu sí que ets bona! Gràcies, guapa!
Les moleskines són simplement genials! A més, n'hi ha per a tots els gustos. Segur que tu trauràs molt profit a la teva!!! =)
ResponEliminaYáiza, me les havia mirat un munt de cops i no sabia de quina mida comprar-me-la per pintar... i finalment acabava comprant-me altes tipus de blogs d'aquarel·la, més petits i més senzills... però aquest regal em va fer molta, molta il·lusió. És genial, com tu dius!
ResponEliminaM'ENCANTA!!!!!!!
ResponEliminaAmunt! Que diu una gran artista amiga meva.
T'ha quedat molt bé!
ResponEliminaEls colors són molt encertats i el blau és preciós
Bona estrena!
Doncs, amunt, M Antònia!
ResponEliminaGràcies, Glòria, m'alegro que t'agradi!
Caram Carme, potser que me'n compri una, però primer he de saber què és això de la Moleskine...
ResponEliminaFantàstic i molt pedagògic tot el procés.
Petons de bona nit.
M Roser, és una marca de quaderns bonics, de tapes negres. En principi quaderns de viatge, però ara n'hi ha de moltes menes i fins i tot de gegants, com aquest i amb paper d'aquarel·la. Gràcies. Bona nit!
ResponEliminaOn és el desastre? Xulíssima aquarel·la. Et trob a faltar. Una abraçada!
ResponEliminaNoia, el resultat final és dels que valen la pena! Es nota que t'ha estimulat de valent la teva llibreta gegant! Unes aquarel·les precioses, que de bon grat penjaria a casa. Felicitats, artistassa! Un petó.
ResponEliminaooh! és una aquarel·la preciosa!!! com totes.
ResponEliminai totes les que facis a la moleskine, ho seran. encara que no estiguis completament contenta amb el resultat, quan te les miris, serà ben autèntiques, teves.
Vida, jo també et trobo a faltar... ja et busco, ja, però no t'acabo de trobar :) El desastre l'he arreglat una mica!
ResponEliminaGalionar, si t'agraden, te'n regalaré una per tu! :)
rits, el millor és que recordes l'estona i les complicitats... i que és un moment per col·leccionar.