Es tracta d'acabar el microconte que proposa Antaviana, per celebrar els 100 anys del naixement de Pere Calders. El microconte és:
Discreció:
Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa.
El meu primer intent:
Timidesa:
Van convidar-lo a pensar, però sempre feia compliments i encara que se'n moria de ganes va dir: No, gràcies!
El meu segon intent:
Barrut:
Van convidar-lo a pensar i com que era un aprofitat, va devorar ràpidament tots els pensaments que li van cabre en aquell moment dins del seu cap.
Molt bons tots dos. Dos maneres diferents d'enfrontar la vida i totes dues ben reals. :-)
ResponEliminaGràcies, Mc!
EliminaPer fi! M'has tingut tot el matí pendent de la publicació.
ResponEliminaMolt bons!
Jo també anava passant de tant en tant a veure si ja havia sortit hehe
EliminaTemps perdut:
EliminaUs he tingut tot el matí pendents de la publicació i és ben estrany dedicar-hi tant de temps si només és un microconte.
Autoestima
Us he tingut tot el matí pendents de la publicació
i només per això ja us heu guanyat un petó!
Volia fer-vos dos microcontes més de premi per estar tan atents, guapos... i no se si s'entén la meva intenció. :)
EliminaSón microcontes però, són tan bons, que no es pot evitar llegir-los moltes vegades i això duu el seu temps. D'aquests dos últims, el segon no sé què té que m'agrada molt més.
EliminaEi, molt bons tots dos, CARME!! :-))
ResponEliminaLa meva mare ja ho deia que això dels "cumplimientos" era "cumplo" i "miento" ;-))
Veus com les mares ho saben tot? ;)
EliminaGràcies Assumpta...
EliminaLes mares ho saben tot, tot i tot! :)
I tant que ho saben tot les mares!! ;-)))
EliminaMolt bons, les dues cares de la moneda. Jo sóc més del barrut :)) Ah, i el retrat molt aconseguit!
ResponEliminaGràcies, guapíssima!
EliminaAvui, tothom pendent de tu i ha valgut la pena!!
ResponEliminaun bon retrat i, no una, sinó dues propostes molt reals.
Bona tarda, nina!
Gràcies, lluneta. :) Tothom és exagerar una mica, però sempre puja l'autoestima com en el microconte de la resposta.
EliminaM'han encantat els dos microcontes. Boníssims, i caldersians! Gràcies, Carme!
ResponEliminaEstic contenta que t'agradi la meva participació al teu joc, Gràcies a tu per la proposta!
EliminaTrobar l'equilibri doncs, ni res ni tot!
ResponEliminaBon dia, Carme.
Ja costa, ja, l'equilibri! :) Bona nit Gemma!
EliminaM'agrada el del barrut :)
ResponEliminaGràcies! :)
EliminaCarme els dos són molt bons, almenys jo els hi trobo....són genials!!!! i el dibuix també!
ResponEliminaGràcies, la teva opinió és important!
EliminaVan convidar-lo a pensar i digué: que et penses ... que penso? No et pensis que penso res, ets un malpensat!
ResponEliminaBona tarda Carme.
Genial, genial, Pere! Els meus queden petits al costat d'aquest! Bona nit, Pere!
EliminaQuan jo dic que t'apuntes a un bombarder...Jo sóc més mandrosa, i és tan cansat pensar!
ResponEliminaMolt originals tots dos.
Bona nit, pensadora.
M'agraden els estímuls que arriben per sorpresa i des de fora... dels que m'arriben des de dins a vegades no sé què fer-ne i a vegades n'estic ben cansada...
EliminaBona nit!
Bones caracteritzacions de personatges oposats.
ResponElimina:) exagerats que són, els personatges, eh? jo no!
EliminaLi cal pensar més sovint. La fam no és bona. Bo!
ResponEliminaMolt bo el teu comentari, cantireta, pensar més sovint per no haver-se d'afartar de cop!
EliminaQue bons, tots dos! Com diu McAbeu, dues formes oposades i reals... d'aconseguir que no et tornen a convidar (a pensar). Jo crec que sóc més del primer ;)
ResponEliminaJo també, Jp! de fet penso més de gust sense que em convidin! :)
EliminaDesprés de la convidada d'avui, t'he pispat el dibuix sense penar-m'hi massa...:)
ResponEliminaFantàstics els dos, carme!
És com un conte d'aquests, aquest teu comentari?
Elimina"Van convidar-la a dinar i va pispar-li el dibuix sense pensar-s'hi massa"
he, he, he... molt bé no queda, sembla el més barrut de tots, però tu i jo ja ens entenem. Clar que també podria ser.
Li havia pispat un quadre i la va convidar a dinar...
aix, em sembla que ja deu ser hora d'anar a dormir que ja desvariejo... :)