Mr Gwyn d'Alessandro Baricco

Pur i autèntic  Baricco.  Amb el seu llenguatge poètic que embolcalla. Amb  les  seves  idees  estranyes  i  un pèl surrealistes,  però  al mateix  temps  tant  properes.

Si el llibre  emetés ones,  serien ones  en una mateixa  freqüència  que jo (les  del llibre o les de Baricco,  o les de  la  història o  les de Mr. Gwyn).

Si el llibre no emet  ones,  aleshores fa que  jo n'emeti  sense  parar i  em cregui  que sintonitzo  de manera precisa  amb les seves,  per  bé  que  inexistents (o amb  Baricco,  o amb la història  o amb Mr Gwyn o amb  la Rebecca, la noia  que li acaba fent  de secre).

Si el llibre expliqués una història,  seria  la millor manera  d'explicar  els  seus personatges.

Si el llibre  volgués transmetre  un  desencís,  fracassaria de ple,  perquè sedueix  del tot,  sobretot,  amb  amb  allò que no explica

Si el llibre  volgués  explicar la  vida  o els  projectes o  l'amor,  finalment  n'explicaria  només  els  seus  misteris.

Si els  llibres  curessin  de la  vida,  aquest  llibre, el més  allunyat  que  us pugueu  imaginar  d'un llibre  d'autoajuda  (perquè  és  pura  literatura  de la  bona,  bona)  seria la  millor  medecina.

Trio unes  citacions  (costa molt  de triar-ne  algunes...  de tantes!). El  llibre  va d'un escriptor  es replanteja  la seva  vida,  el fet d'escriure,  de publicar...  ho canvia  i ho capgira  tot:

"Un dia em vaig  adonar  que ja no m'importava res i que tot em feria mortalment."  A. Baricco

"Finalment va comprendre que es  trobava en una situació que molts  humans coneixien bé, la qual cosa  no la feia menys  dolorosa: l'únic que els fa sentir  vius és  precisament allò  que els va matant  a poc a poc. Per als pares, els fills; per  als  artistes  l'èxit; per  als alpinistes, les  muntanyes massa  altes. Per  a en Jasper Gwyn, escriure llibres"  A.Baricco

"La  Rebecca  va pensar  que  l'home l'estimava  sense saber-ho, i que mai no ho sabria"  A. B.