Deslliga els rems,
és temps de navegar.
L'ormeig a punt,
no hi ha bitllet ni tria.
Junts, en la blava barca.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
La barca blava ( el color, una anècdota)sempre és a punt per bogar pels camins de la mar(vida).
ResponEliminaCal que no restem parats i, tots junts, anem a cops de rem fins a una fita comú.
Som-hi doncs, a remar, Roser! :)
EliminaBona nit, guapa!
junts, en la blava barca.. no hauria de poder ser d'una altra manera..
ResponEliminam'agrada el fragment com a dibuix, molt bonic!
Moltes gràcies, lolita!
Eliminaes precios i mes segur que molts creuers
ResponEliminapetons salats
Petons embarcats, sargantana...
EliminaDeslligar els rems i agafar-los amb força... i demanar-los que condueixin la barqueta cap allà on jo vulgui anar, un lloc de calma i pau :-)
ResponEliminaA veure si trobem un lloc de calma i placidesa...
EliminaPreciosos versos!
ResponEliminaGràcies, kweilan!
Eliminaai, estic fatal! saps que he llegit "bocins de barça"? i la barca blava i vermella.....
ResponEliminaUf! Ara mateix que et llegeixo acaben d'eliminar al barça... oooooohhhhhh!
EliminaCom diu en Pep... es veu que aquest any no tocava... Bé, jo encara tinc moltes reserves de títol dins el meu magatzem d'alegria blaugrana :-)
EliminaCal remar tots plegats amb força, i alegria també, per arribar on desitgem.
ResponEliminaBessets, blaus com l´horitzó.
Doncs sí, sa lluna, cal remar plegats... amb alegria, m'agrada aquest afegit... :)
EliminaBona nit, dolceta, besets de mar.
la calma que necessitem és dins aquesta barca
ResponEliminaGràcies, Joan... au va puja a la barca tu també!
EliminaS'albiren aventures...Com a bruíxoles els estels! Bona nit, bonica.
ResponEliminaM'agrada la teva continuació poètica, Pilar. Gràcies preciosa, bon vespre!
EliminaRemar comporta esforç, però es millor que deixar-se endur per el corrent.
ResponEliminaCon deia en Foix "Vinguen els rems..."
Bona nit!
Tens raó, "vinguen els rems" :)
EliminaÉs curiós, jo també he llegit al primer cop d'ull "bocí de Barça" i fins i tot he llegit el vers i m'ha semblat adient les paraules d'ànim davant la derrota...Mira per on m'havia semblat una dedicació i la veritat és que també hi queda bé oi?
ResponEliminaDivagacions apart, si encara hi ha lloc i em deixes, jo també vull pujar a aquesta "blava barca" on s'hi navegarà molt a gust amb aquesta "alegria" cap aquest destí tan maco de "calma i pau"!!
Gràcies per aquest pensament tant engrescador!!
Puja, puja Montse! Procurarem fer un bon viatge!
EliminaPos avui m'agrada tan o més el poema que el dibuix , amigueta, no et pensis que t'en faig despreci del teu oferiment d'hostatge he? passa que estem molt atrafegats perque hem vambiat la caseta de fusta de la garrotxa per una casa com deu mana a la punta nord est de la Noguera prop de Pons i ja fa setmanes que anem i venim .Ara hem desmuntat a santa pau i haurem de muntar a Oliola que es on em trobat la casa , que també hi sou convidats he? Ara pla !!!
ResponEliminaPetonets i abraçadetes
Miquelangel "lo nagual".
Oliola... sí, ja sé on és, tot i que sempre hi he passat a la vora i mai no hi he entrat.
EliminaQue us vagin bé els canvis, Miquel Àngel, "lo nagual"
M'agraden molt molt els dos darrers versos.
ResponEliminaGràcies, Jordi!
EliminaSi marxem plegats, res ens farà por!
ResponEliminaAixò mateix... ens farem valents els uns als altres.
EliminaExcel.lent, Carme. Brevis breviter i no sé què més, que deien aquells ;-)
ResponEliminaGràcies, Martí! ;-)
Elimina