En Brnstz a la platja

Copiada d'una foto de Na Francesca Pujol

Si voleu saber els antecedents d'aquest personatge, cliqueu l'enllaç, en Brnstz ja té 5 posts abans que aquest.

En Brnstz,s'havia adaptat força al nostre planeta i ja li agradava fins i tot anar a la platja. S'estirava a la sorra, es banyava  i menjava paelles vora el mar, es prenia uns gintònics al capvespre i tampoc oblidava mai de demanar el cafè. El cafè era un dels seus millors descobriments, de tants i tants que n'havia fet a la Terra.

Havia anat de vacances sense la dona de fang. No se sabia ben bé perquè, si era per la calor o per alguna altra raó desconeguda, però els estius mai no els passaven junts. Fugia de la calor i tornava al seu planeta i aquestes absències eren llargues i tristes o simplement escampava la boira, per qualsevol lloc una mica tranquil, i llavors no trigava tant a tornar.

Els seus avenços en qüestió de llenguatge començaven a ser importants, si exceptuem el tema de les vocals, però mai podia estar segur del tot, ni ell mateix, ni la dona de fang de si tot allò que deia era exactament allò que volia dir i si tot el que callava era ben bé el que volia callar. Les seves converses que havien estat tan interessants i tan riques, al llarg del temps s'havien de posar en qüestió o potser refer-les... no sempre les coses que deia es mantenien en el temps, no sempre guardaven una coherència. Clar que la coherència no era pas un dels valors de la cultura de Brnstz. A ell li importava poc.

La dona de fang també anava a la platja, no gaire sovint, ni gaire estona, però malgrat la distància en la que es trobaven, això els unia.  Es comunicaven, com sempre,  també en la distància.

La Sandra havia d'escriure per centrar les idees, en Brnstz només podia llegir directament del seu cervell,  els pensaments que ella volia enviar-li i necessitava idees molt clares i molt concretes i el pensament de la Sandra sovint anava molt ràpid i pensava les coses amb massa processos complicats perquè ell pogués rebre-la bé.  Si escrivia, en qualsevol suport, si escrivia per ell, pensant en ell, aleshores en Brnstz ho rebia. Concretament allò i no res més. Ella també li havia demanat que escrigués. La capacitat telepàtica de la dona de fang, era més limitada i si ell escrivia li facilitava una mica les coses.

Els seus plans de deixar l'amor de banda i retornar a les seves converses, no havien acabat de sortir bé,  segurament perquè no eren ben compartits i era ella, només, la que ho proposava, en realitat, sovint tornaven a abraçar-se inevitablement. 

- Sóc a la platja, Brnstz! I tu?
- J tmb!
- Ah! I fa sol?  Aquí fa un sol  preciós que  dibuixa xarxes de llum dins l'aigua i sobre la sorra del fons.
- xrxsd llm? sbr l srr? q vls  dr?
- Sí! xarxes de llum sobre la sorra... i quan passen sobre els meus peus, la llum es descompon en els seus colors. Sobre els meus peus es dibuixen petits arcs de Sant Martí, en forma de  xarxa.
- M'grdn ls ts ps...
- Petons?
- N! ptns n!   B, s! ptns, tmb!!! ps...  peeeeuuuus!
- Ah!  ha, ha, ha... m'alegro que t'agradin els meus peus. 
- q n vg xrxs d llm...
- Llàstima que no les vegis! precisament et volia dir que les xarxes de llum em fan pensar en aquest amor nostre tan enlluernador, tan eteri, tan lliure. I quan aquest amor arriba a la meva pell, té mil colors d'emocions.
- Stc cntnt d sbr q ns vrm dsprs d l'st
- Jo també estic contenta de saber que ens veurem després de l'estiu, però saps? Em sento com si fos un nou començament, amb les mateixes sensacions que tenia el primer cop. Il·lusió, però també al mateix temps molts dubtes.
- ls dbts n s'hn svnt? 
- No,  no s'han esvanit, retornen els mateixos dubtes. Amb tu,  i després de tu, potser ara ja, amb cap altra cosa de la meva vida, no acabo de saber valorar quines seran les conseqüències de les coses que faig. Com anirà aquesta nova etapa per a nosaltres?
- S h prvm h sbrm.
- Si clar,com l'altre cop, que ho vam provar i les conseqüències van ser nefastes. No ens podem tornar a equivocar Brnstz.
- Frm l q t dgs
- El que jo digui... si home i què més! les coses de dos s'han de decidir entre els dos.
- Dcdrm ntr ds l q t vlgs
- Entre dos el que jo vulgui, no és entre dos.
- N t vll fr ms ml...
- Ni jo tampoc.
- Tnc gns d'brçr-t
- I jo també. T'envio una abraçada en la distància. M'agradaria tenir temps per estar amb tu, sense presses.
- sns prsss, d'crd!!! j m n tnc prss, smpr tnc l tmps sfcnt pr tt...
- Em fas riure, Brnstz, el teu temps i el meu no tenen res a veure... però mirarem de fer-los coincidir d'una manera o altra. 
- M'grd q rgs! t'stm!
- Ara hi ha una gavina que mira la xarxa de llum com hipnotitzada.
- bsc n gvn l mrr tmb
- Veuràs la meva xarxa de llum a través d'una altra gavina? 
- sssss
- Mai ni deixaràs de sorprendre'm... descansa Brnstz i que passis bones vacances. Jo també t'estimo. T'escriuré aviat.
- J tmb! t'stm  i t'brç

Galetes de vocals per a extraterrestres

    

A més a més del cafè,  a Brznst, li  van agradar  les galetes  de vocals... però n'hi faltaven tantes, que van caldre moltes trobades, molts cafès i moltes galetes per arribar a una bona comunicació amb la Sandra.

La Sandra feia galetes, feia  cafès i es permetia  alguna abraçada de tant  en tant. Mentrestant comunicaven pensaments,  sentiments i emocions...  en Brznst,  s'havia quedat  a la terra, el primer cop, precisament per això,  per aprendre d'emocions, ja que al seu planeta  no en sabien ni un borrall. Malgrat que un dia va fugir, potser espantat, potser indiferent, no ho sabem massa, el seu interès per aprendre  d'emocions no havia canviat.

- M'agrada com em mires - va dir un dia, així,  sense  deixar-se  cap vocal.
- Com et miro?
- Com mai no m'havies  mirat  abans. És una mirada que em penetra i que sento que m'arriba tan al fons dels ulls, que sento com si em miressis fins arribar al cor mateix. És una mirada que em talla la respiració.
- Doncs  a mi m'agrada  com em parles... com no m'havies parlat  mai.


PD: La idea original de les galetes de vocals és d'en  Xavier Pujol. Gràcies!

I want to believe - Relats conjunts

Una proposta de Relats  Conjunts

Estimat Brznst,

T'escric  aquesta  carta  mentre  romans  tancat  en la teva  nau,  en espera de no sé  pas quines complicades adaptacions abans de baixar a la terra.  És la millor manera  d'entendre'ns.  Tu captes  les  meves línies mentre  les  envio  per whatsap  a qualsevol persona,  si cal a mi mateixa  (tu no tens  whatsap ni el necessites)  i  tens  tecnologia  punta  per traduir-les  al teu llenguatge entenedor.

No sé  si has pogut  entendre,  en mig  dels distanciaments i els mals entesos múltiples, que sóc  una persona optimista. Sempre vaig pensar que trobaríem una manera  de comprendre'ns, en els nostres llenguatges tan diferents. Vas marxar i t'he vist tornar, avui, amb alegria. Aquesta forma de la teva nau, que per a mi és inconfusible i tan bella  m'ha fet  pensar en el futur.  Un futur que a tu t'és indiferent i improgramable.  No puc programar res amb tu, ho sé. Les dones de fang d'una manera  o altre sempre acabem pensant el futur, encara que sigui molt proper, en complicitat o si cal,  també en solitud.

En solitud, doncs, et proposo allò que fa anys, quan ens vam conèixer, jo hagués volgut de tu. Un intercanvi de tantes coses que ens desconeixem  i en les quals  som diferents. Després ens vam desviar de camí, un camí massa complicat per a la teva situació i la teva manera de veure les coses. Tornes i tornarem als simples intercanvis d'idees. Recordo com era de preciós i emocionant seure davant teu i deixar que els teus pensaments m'arribessin directament al cervell. Si vols et puc convidar a un cafè,  ja recordo com t'agradava. Et proposo que ens trobem unes quantes vegades mentre siguis  per aquí. Tenim converses  endarrerides  i pendents.  Moltes.

Ei!  Brznst, ens veurem molt aviat.  Una abraçada, que desitjo pugui ser real dintre de poca estona.

dona de fang

Stmd Dn d fng,

Rcrd ls tvs  brçds, rn dlcsssms... vnc n ns mnts... prfrx ds trs cfs s pt sr...f mlts nys q n prv  n cf. 

Fns r. 
T'stm.

Brznst

Brznst - Una petita història en tres temps - 3

La Sandra li va encomanar, algunes paraules tendres, i ell li va dir que l’estimava, espontàniament. I somreia, feliç d’haver-ho dit. Però després, sovint afegia:  no estic  enamorat de tu. Això li deixava un sentiment estrany a aquesta dona de terra, que no sabia  si n’havia d’estar  contenta  o trista. 

Després de molt temps de defugir  cap mena  de contacte  físic  (ell,  perquè  no entrava en els seus objectius, ella, perquè tenia por d’embrutar-lo) un dia, inesperadament, ell  li digué que hi pensava, en tocar-la. 

La Sandra li deia que l’única manera que sabia de no desfer-se, era  fer l’amor amb amor  i enamorament. Ell deia que això era impossible i que faria l’amor, amb ella, amb tot l’amor, sense més. Amb total simplicitat i bellesa, aquesta simplicitat que era un dels  seus  valors.

Ja abans de fer l’amor amb ell, a la Sandra, li semblava trobar a faltar les coses que sabia  que no hi hauria. Ell tenia por de fer-li mal, de desfer-la. S’adonava que la simplicitat  al costat d’aquesta dona era gairebé impossible. Però malgrat tot, mentre n'anaven parlant, la seva amistat continuava plena de felicitat i somriures.

I un dia en una conversa entre seriositats i riures, se’ls va acudir d’inventar-se  uns  aforismes  fets a mida.  

Aforisme nº 1:  Si estimes amb bogeria un extraterrestre, has d’acceptar  que el seu llenguatge de l’amor  sigui diferent del teu.

I a la dona de terra  li somreien els ulls.

Aforisme nº 2: Si estimes, encara que sigui amb una lucidesa extrema, una dona de terra, en algun moment   t’enfangaràs  els dits.

I l’extraterrestre posava cara de rumiar-s’ho a fons.

Els va semblar que ja tenien la solució i van estar contents... com a mínim sabien quina era la feina que havien de fer, per acabar-se de trobar del tot. Era  un segon començament.

Brznst - Una petita història en tres temps - 2

Va conèixer una dona de terra, es deia Sandra, es van fer  amics, perquè a tots dos  els agradava molt  treballar sobre les seves emocions. Per a la dona de terra, la prioritat  era expressar-les, expressar-les  no pas  com tothom, sinó d’una manera  agradable  i bonica.  N’aprenia poc a poc. Es va adonar que Brznst podia ensenyar-li tantes coses a ella, com ella a ell.

Es parlaven i també s’escrivien i sabien teixir unes converses encantadores, plàcides i tendres, de les quals en sortien tots  dos  amb  un somriure als  llavis. Un somriure  que  podia fer-se  gairebé  inesborrable. Però hi havia dies que ella  marxava  com sempre   feliç i al cap d’unes hores, sentia com si un  plugim  molt  prim,  gairebé  imperceptible,  l’anés xopant  de tristesa. Ni ella  mateixa  ho entenia. Com podia estar  trista  d’una  relació  tan bonica? Brznst era extraordinàriament atent i  tenia cura d’ella, sensible,  delicat, però  tan prudent  i mesurat!  La dona de terra se n’enamorava i ell  tot i sentir-se’n feliç, no podia correspondre-li.  Li deia que volia estar amb ella,  que li agradava   molt  com era,  però  enamorar-se,  no,  no podia  ni  volia.  El seu  camí,  els seus  objectius  eren uns altres  i aprendre  de  les  emocions  era  molt  diferent  que  deixar-se  endur per  un terratrèmol  com era un enamorament.  

Brznst - Una petita història en tres temps - 1

Venia d'un altre planeta. Com si fos una mena de Petit Príncep. Es deia Brznst, però tothom li deia  Bernat,  que  és  el que  entenien la gent  quan ell deia  el seu nom. El seu aspecte no era massa  diferent  de les persones, perquè  amb el temps, les  faccions d'aquests éssers es mimetitzen  amb qui troben  al seu entorn.

Havia vingut com a explorador, però va decidir fugir dels seus companys  i quedar-se aquí. Tenia una bona raó.  Al seu planeta, la tecnologia era avançada, però el control sobre les emocions també. Estaven acostumats a viure sols. Només expressaven la sorpresa, l’alegria, l’amor... la  tristesa...  d’una manera molt  limitada. Tenien com a normes de  convivència: la simplicitat, la bellesa i la contenció. I a l'inrevés dels seus companys que, quan veien la gent d’aquí riure i abraçar-se o cridar-se com bojos, sentien disgust  i se n’apartaven, ell se sentia captivat. Com que no sabia fer-ho, s’havia de quedar, per aprendre’n.