Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Els tres sols. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Els tres sols. Mostrar tots els missatges
diumenge, 22 de juliol del 2012
El planeta de les 3 estrelles - 8
El sol vermell, continuava fosc i apagat, i feia mala cara, però rere d'ell ja treia el cap el solet groc més content que unes Pasqües de tornar-nos a veure... les flors taronges van resplendir. I les fruites vermelles van madurar. El solet blau, cansat, però fidel, seguia com sempre el seu camí. S'anava relaxant una mica.
El planeta verd, s'adonava més que mai que totes les coses canvien, fins i tot els sols. Hi havia persones que deien que els agradava la nit suau, només amb aquell solet blau. Hi havia persones que estaven molt enfadades amb el sol vermell, però molt! I el sol vermell no feia cap cas de res, ni dels enfadats, ni dels que l'estimaven malgrat tot. Ell anava al seu aire. Apagat, sense esma.
Els que estaven tant preocupats pel sol vermell, no sabien ni adonar-se de la sort que tenien que tornés a sortir el sol groc. Ofuscats.
dimecres, 18 de juliol del 2012
El planeta de les 3 estrelles - 7
El sol vermell cada cop era més fosc.
El sol groc cada cop més amagat.
El sol blau cada cop més present i més gros.
Trobàvem a faltar els dos sols, és ben cert, però el solet blau ens acompanyava i això encara era molt.
Un somriure cada dia quan el vèiem arribar al matí, un somriure cada nit quan ens guinyava l'ullet abans de pondre's, per explicar-nos que tornaria.
No estàvem acostumats a les nits gaire llargues, però no estaven tant malament. Podíem veure els estels.
El sol groc cada cop més amagat.
El sol blau cada cop més present i més gros.
Trobàvem a faltar els dos sols, és ben cert, però el solet blau ens acompanyava i això encara era molt.
Un somriure cada dia quan el vèiem arribar al matí, un somriure cada nit quan ens guinyava l'ullet abans de pondre's, per explicar-nos que tornaria.
No estàvem acostumats a les nits gaire llargues, però no estaven tant malament. Podíem veure els estels.
divendres, 13 de juliol del 2012
El planeta de les 3 estrelles - 6
Un bon dia, sense saber perquè el segon sol es va començar a enfosquir.
El seu color vermell net i brillant com havia estat sempre va canviar, es va tornar fosc, la seva llum minvava, minvava... emetia els seus raigs habituals, però eren foscos i no gaire bonics. Mica en mica... poc a poc...
I com que les males notícies no vénen mai soles, el sol de color groc, que encara lluïa prou bé quedava tapat per ell.
La gent del meu planeta, només tenia el seu solet blau, que s'esforçava tant com podia a donar llum i escalfor.
Se'n van refiar... el solet blau els va salvar.
El seu color vermell net i brillant com havia estat sempre va canviar, es va tornar fosc, la seva llum minvava, minvava... emetia els seus raigs habituals, però eren foscos i no gaire bonics. Mica en mica... poc a poc...
I com que les males notícies no vénen mai soles, el sol de color groc, que encara lluïa prou bé quedava tapat per ell.
La gent del meu planeta, només tenia el seu solet blau, que s'esforçava tant com podia a donar llum i escalfor.
Se'n van refiar... el solet blau els va salvar.
diumenge, 8 de juliol del 2012
El planeta de les tres estrelles - 5
- El tercer sol, el sol de color blau, va dur la proximitat, el contacte, el xiuxiueig, les paraules dolces, la companyia, l'amor.
Microconte: ESTIMAR
El van convidar a pensar i va dir que preferia estimar més i pensar menys.
dijous, 5 de juliol del 2012
El planeta de les tres estrelles - 4
- La primera estrella va fer néixer la vida. Abans el planeta només sabia voltar i voltar segons l'òrbita marcada. Buit i erm. Seguint trajectòries ancestrals. El sol groc va obrir camins de calidesa i de llum que abans no existien. El planeta va poder esclatar en tota la seva riquesa continguda.
- La segona estrella va fer néixer les paraules i els pensaments, els diàlegs oberts sense mesura... Converses per estrenar que creaven futurs i s'inventaven el planeta sencer. En aquest planeta tothom aprenia a parlar, a dialogar, i semblava que això era tant potent, tant poderós que res no podia espatllar-ho.
PD: Conte: PANXACONTENT
El van convidar a pensar, però va dir que preferia prendre el sol. (o els sols)
divendres, 29 de juny del 2012
El planeta de les tres estrelles - 3
- Però si una s'apaga, en queden dues més...
- És cert, però farà més fred que abans i tot l'equilibri queda trencat. Només que en falti un.
- Però en queden dues més.
- Tens raó, i si ens posem sota la seva llum, ens escalfen. Però el trobaríem a faltar, molt!
- Si només en tens un , com nosaltres, i s'apaga, tot s'acaba... mort i gelat.
- Vols venir al planeta de les tres estrelles? T'hi esperem...
- Em costaria acostumar-m'hi...
- Pots tornar si no t'agrada.
- Sembla que ha de ser bell.
- Ho és, la llum d'una intensitat que no dóna treva. S'ha d'estar preparat, és cert.
- I tu no voldries venir al meu planeta d'una estrella simple?
- Les trobaria tant a faltar!
***********************************************************************+
Un més (és addictiu aquest joc d'Antaviana, eh?): ADDICCIÓ
El van convidar a pensar de molt petit i ja no va poder parar mai més.
dijous, 28 de juny del 2012
El planeta de les tres estrelles - 2
Alguna vegada ens han preguntat:
-Per què teniu tres sols i no un?
- Per què? No hi ha perquè. Tenim tres estrelles i prou. Això és tot. Elles són allà, existeixen i nosaltres som aquí i coincidim en aquest punt de l'univers.
- Quina sort, tenir tres estrelles!
- Sort? Per què? Res no és ni més fàcil ni més difícil. Tot és igual. Tenir-ne una, si aquesta és suficient per aportar la temperatura necessària, ja està bé. Nosaltres tenim aquesta temperatura adequada, gràcies a que són tres.
El veieu, el meu planeta, entre tanta claror ell es veu gris... però no és gris, no, és verd i ben bonic.
Il·luminat per tres estrelles de diferents colors, els seus verds es veuen bells en la claror i màgics en les postes de sols múltiples.
PD: homenatge a Pere Calders, un conte més: Colors
El van convidar a pensar i es va adonar que el gris podia ser verd i el verd podia ser gris. Tot just pensant.
-Per què teniu tres sols i no un?
- Per què? No hi ha perquè. Tenim tres estrelles i prou. Això és tot. Elles són allà, existeixen i nosaltres som aquí i coincidim en aquest punt de l'univers.
- Quina sort, tenir tres estrelles!
- Sort? Per què? Res no és ni més fàcil ni més difícil. Tot és igual. Tenir-ne una, si aquesta és suficient per aportar la temperatura necessària, ja està bé. Nosaltres tenim aquesta temperatura adequada, gràcies a que són tres.
El veieu, el meu planeta, entre tanta claror ell es veu gris... però no és gris, no, és verd i ben bonic.
Il·luminat per tres estrelles de diferents colors, els seus verds es veuen bells en la claror i màgics en les postes de sols múltiples.
****************************************************************************
PD: homenatge a Pere Calders, un conte més: Colors
El van convidar a pensar i es va adonar que el gris podia ser verd i el verd podia ser gris. Tot just pensant.
dimarts, 26 de juny del 2012
El planeta de les tres estrelles
El meu planeta gira al voltant de tres sols. Sí! Ho heu entès bé!
Allà on vosaltres teniu un sol, nosaltres en tenim tres que giren els uns en funció dels altres. Les tres estrelles tenen mides diferents. Dues volten l'una al voltat de l'altra i l'òrbita de la tercera les envolta a les dues.
Més enllà, molt més enllà, ja molt lluny d'aquestes seves òrbites, gira orgullós el meu planeta. Amb un posat seriós i una òrbita riallera.
Des del meu planeta, gairebé sempre es veuen els tres sols a la vegada, però hi ha moments que només se'n veu un o dos... No sabria dir-vos en quin moment és més bonic.
Sé que es fa estrany per a vosaltres. Pensareu que a vegades pot fer molta calor amb tres sols, potser sí, algun cop, però en general tot queda prou ben equilibrat. Però, també penso, al vostre planeta, no hi fa mai calor?
PD: Un altre final del microconte que proposa Antaviana.
Prudent: El van convidar a pensar, però va notar que se li escalfava el cap molt de pressa i va parar de seguida.
Allà on vosaltres teniu un sol, nosaltres en tenim tres que giren els uns en funció dels altres. Les tres estrelles tenen mides diferents. Dues volten l'una al voltat de l'altra i l'òrbita de la tercera les envolta a les dues.
Més enllà, molt més enllà, ja molt lluny d'aquestes seves òrbites, gira orgullós el meu planeta. Amb un posat seriós i una òrbita riallera.
Des del meu planeta, gairebé sempre es veuen els tres sols a la vegada, però hi ha moments que només se'n veu un o dos... No sabria dir-vos en quin moment és més bonic.
Sé que es fa estrany per a vosaltres. Pensareu que a vegades pot fer molta calor amb tres sols, potser sí, algun cop, però en general tot queda prou ben equilibrat. Però, també penso, al vostre planeta, no hi fa mai calor?
******************************************************************
PD: Un altre final del microconte que proposa Antaviana.
Prudent: El van convidar a pensar, però va notar que se li escalfava el cap molt de pressa i va parar de seguida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010












