Bourges

Encara que només sigui esbossar-ne les línies,
no demano acabats ni detalls.
Dibuixar la realitat, abans, com un projecte:
Construint.
O bé després com un record:
Reconstruint.
Dibuixar la realitat, tot just per poder tocar-la.




Pd: recordeu la meva celebració nostàlgica de demà? Ja he rebut uns quants records... penseu-hi!

Església de La Roca

Em despullo de tots els colors i ornaments.
Només les línies més simples em defineixen la vida.
Pujaré poc a poc les escales, per tornar-les a baixar de seguida.

Santa Madrona d'Arnes

No et pensis pas que faltaven colors en aquest indret. 
No et pensis pas que se m'han acabat les aquarel·les.
No és això...

Dibuixo avui, lleugera d'equipatge, amb la línia més fina i el traç ben seguit. 
Dibuixo avui, sense acabar la història i tot deixant que el final quedi obert.
Dibuixo poc, perquè vull la mesura, del gest i del mot, de bes i del foc.

Inconscient

Aquest poble ja va sortir en aquest post

La consciència controla 
la superfície de totes les coses.
Com la gran roca que s'alça, 
sobresurt, domina, es veu.

Però la vida és a baix
a les casetes petites, 
a les cambres amagades
als soterranis secrets.
I aquesta riquesa invisible
és capaç de moure muntanyes.

El Pont de la cascada a Moustiers

A contrallum,

enlluernada, encara.

He buscat tots els ponts,

nous i antics.

He creuat rieres i camins.

Baixa l'aigua,

en cascada i en torrent.

No sé si em crida la llum o l'aigua.

Aquest capvespre, o potser mai...

no són incompatibles.

Orenetes

D'una foto de la Isabel a Poesiaula en l'app 53

Dibuix en paper i tinta

Lleugers i fràgils,
ens mantenim en el fil de l'amor
malgrat la monotonia de viure.

Lliures, fidels,
descobrim i compartim,
entre boscos i clarianes.
Hi ha un fil que ens uneix i ens acull.
Com les orenetes tornen.

Patí blau

Trobarem la combinació perfecta

entre els blaus,  i els somriures,

entre els verds i el xiuxiueig dels mots.

Hi ha missatges a moltes veus,

interpretats a cegues com qui prova sort.

Deixem que els capvespres tornin 

amb els mateixos colors que tenien abans

i que les paraules es drecin orgulloses

amb anades i vingudes, com passes en la nit.

Mercat de Sant Feliu de Guíxols

Masia de can Pujó

Avui és un dia clar, un dia pintat de blau i no parlo només del cel, sinó de les sensacions interiors amb tons blaus, sensacions transparents i tranquil·les. L'agraïment que no m'hauria de faltar mai.  Com podria no sentir agraïment per la comprensió, la complicitat, les ganes de compartir, un pèl d'impaciència ben dosificada, que sembla que avui s'hagin donat cita per venir a trobar-me?

La porta de la font del gat

Només un traç, d'aquest any,
com un dibuix tot just començat.
Deixo la porta oberta,
que entri l'aire lleuger del somriure
i la profunditat dels sentiments.
Pintarem junts 
els colors que volem
que tinguin els dies.
I buscarem on vam deixar els besos
per retrobar-los de nou.
                                                                                               

Per la riba - (nova edició dedicada a la Loreto)

Enfilem amb pas lleuger

els camins de llevant...

Els horts i l'arbreda i el riu

ens acompanyen.

Desfilen els lilàs i els enciams.

I els pollancres es gronxen

per damunt de l'aigua.

El riu frega les ribes

com si volgués, sempre,

omplir una mica més la llera

d'aquell nivell que li pertoca.

Vull la claror que penetra,

a taques, entre les branques

i fa lluentons blancs

en la foscor de l'aigua.

Arbreda d'aniversari

He  buscat  una arbreda,  que em dóna  placidesa  i calma.  Més  enllà de les  herbes, hi ha el riu,  que no es pot veure  en aquest  dibuix  de línia  fina.  El riu,  present i absent  a la vegada.  El riu  que  dóna l'essència a l'arbreda i que a mi se'm fa "indibuixable".  Potser si pintés el dibuix... però  no,  aquest dibuix  no és  per ser pintat.

Avui  aquest  blog  compleix  7 anys  i no he pensat  res  d'especial,   ni he proposat  res que sigui participatiu com els altres  anys...  tot just  un dibuix  auster. I  malgrat  tot,  no em sé estar  de recordar-ho.

Allò que em va  atrapar  del món dels blogs,  va ser  el fet de compartir,  compartir allò que fem nosaltres i compartir allò  que fan els  altres.  Això  m'ha mantingut  fins  aquí:  la il·lusió d'aquest intercanvi constant i les ganes de trobar-nos, de parlar-nos.

Agraeixo la companyia  a tots  els que  heu fet possible  aquest  compartir...  sobretot als que hi sou des de fa molt temps,  però  també als que hi éreu i ja no veniu gaire  o gens i als que  sou arribats  de poc. Fins  i tot als que vindran  i encara no conec.  Als que comenteu  i als  lectors  amics  i silenciosos. Gràcies.

Seguiré caminant...  potser  més poc  a poc... seguirem caminant,  junts, si voleu  i en teniu ganes.

PD:  Per  cert..  si malgrat  tot  voleu jugar  una mica  podeu endevinar  d'on he tret  aquesta  arbreda  jugant al joc de les  preguntes...  pregunteu  el que vulgueu i jo només  contestaré  amb  SÍ o NO...  i així aneu recollint  pistes...


Pistes recollides:

1.- No és Camprodon
2.- El riu que se sent no és el Llobregat
3.- Sí! És el Principat de Catalunya  -  Jordi Dorca
4.- No,  no és  el Ripollès
5.- No, tampoc és  Roda de Ter
6.- No,  no és la Garrotxa...  
7.- Sí que està  a més de 50 quilòmetres  de Barcelona -Lolita
8.- De poblets  petits  el país  n'està ple,  però  el que li queda més  a prop  no és  especialment petit.
9.- Sí!  És més al nord que Barcelona.  - Jordi Dorca
10.- I més al nord que Vic... Pels pèls - Jordi Dorca
11.- Més a llevant que Vic, Sí! Clarament! - Jordi Dorca
12.- No és el Segre
13.- Tampoc és el Conflent
14.- SÍ QUE ÉS L'EMPORDÀ!!!!  - Miquel ... 
15.- No és  Cantallops
16.- No és Bellcaire  d'Empordà
17.- SÍ QUE ÉS EL RIU TER!!!!!  - Maria Roser...
18.- No és Palamós
19.- No és Serinyà.
20.- No és  Colomers  (però ens hi anem acostant)
21.- No és  Verges,   (però  ens hi acostem  més)

22.- ÉS TORROELLA DE MONTGRÍ!!!!  - Xavier Pujol

Mini dibuixos en B/N -15 - llibreteta vermella - Voleu un te?

Dibuix a tinta   reinterpretant-ne un altre de  Juliet  Pomés Leiz,  del seu llibre  Un dia  al Born

Un Earl Grey  amb llimona?

un te verd  amb  menta?

Un cafetó  o un tallat?

Tant  se val:

només  el teu oferiment  em basta

com el títol  d'un  instant

que  potser  ja no recordem.

Però seguim llegint  la història

Mini dibuixos en B/N -14 - De baixada

Mirant avall des  del Circ de Gavarnie

Puja  tendre  el verd  nou,  des  de la vall  fins  a mig  vessant,  un  verd  que es  fa  gairebé  groc, de  formes  suaus  i arrodonides.  Baixa  el verd  fosc  des de la carena, pendent  avall.  Verd  vell,  de vells  avets  que  assenyalen el cel.  En trobar-se,  es  barregen  desacomplexadament,    els  arbres arrodonits  de fulla  nova s'esquitllen entre  els  avets    i  els  avets  sobre-surten  orgullosos  del  coixí  que sembla  tan suau.  La  neu ha caigut  aquesta  nit  passada.  I  treu  llum  en un dia  gris.  Selectiva, creativa,  no s'ha  quedat  en les  fulles  tendres,  només  sobre  els  avets...  Els  avets  foscos  treuen llum,  com arbres  de nadal,  entre  el verd clar que la neu  no ha gosat  tapar.

Mini dibuixos en B/N -13 - Xemeneia

D'una foto  d'en Jordi Casanovas

Xemeneia, bufa  núvols

el teu fum  ja s'ha apagat.

T'emmiralles  amb nostàlgia

al núvol esfilagarsat.

I somies cada  dia

que  ets  tu qui l'ha bufat.

Carme.................................................

Tens histories amagades, 

Que podries explicar 

I que prendrien d'exemple 

 Xemeneies que vindran 

El teu consell seguirien 

I el fum aniria pujant

Mònica...............................................

Xemeneia que albires 

des d'un cim tan enlairat 

el que fem per les engires

 tots els del teu veïnat, 

no t'enamoris del cel 

i mira'ns sense recel.

Miquel................................................

No paris ximeneieta

no paris de treure fum

per cremar i deixar neta

la casa... Reviu la llum.
 Anton...............................................

Arran dels núvols
l'esvelta xemeneia.
L'arbre, sospira.
M Roser...........................................

Fàl · lica torre
punxa i trenca núvols
crema i... treu fum.
Pere...............................................

Mini dibuixos en B/N -12 - L'església de Gavarnie

L'església de Gavarnie

Mini dibuixos en B/N -11 - llibreteta vermella - Vilopriu

Prop  de Vilopriu

D'un passeig,  avui,   només  imaginat,  per  un camí  on hem  passejat  moltes  vegades.

Mentre  camino  em repenso
 intento retrobar-me,  com abans.
Quan  endins era tot  placidesa.
M'alleugereixo  el pas,
que  fa dies  es  lent  i  esquerp,
cansat  de percaçar  ritmes  forasters.
Retrobar-me  en la quietud  d'una  caminada.
I  refer  horitzons,  que s'han malgastat.
Potser  sí  que  només  jo em basto,  
(encara que no m'ho sembli) per  saber-me
i no em cal ningú  més que m'identifiqui.

Mini dibuixos en B/N - 10 - llibreteta vermella

En un recer,  solitari  i  tranquil, voldria  estar-me. 

Un prat,  un bosc,  un cim  i alguna  ombra on amagar-me.

Mini dibuixos en B/N - 9 - llibreteta vermella

D'una foto de la Consol d'Hora blava

Campana perduda,
i porta  amagada.
Ens  queda  el silenci.

Viure  des  de fora
no trobar  l'entrada
i sentir  la distància.

No comptar les hores
ni mirar mai més enlaire.
Els peus a la terra.

Mini dibuixos en B/N - 8 - llibreteta vermella - Santa Maria de Balaguer

Santa Maria de Balaguer

Vam encimbellar  els  riures  i els  retrobaments  

i vam viure  la ciutat  atrafegada  de mercat,

des  del  cim del turó la miràvem i ens  cridava,

mentre l'església ens explicava poc a poc, tota la història.