Tardor

Va començar la tardor, fa dies i amb ella vaig acabar el quadern d'estiu.

Vaig collir la primera fulla caiguda
com una cancell de pas.
Ara, és l'instant present
i també és llavor de futur.

Ara, més que mai, sense pressa,
ara, més que mai, sense esperar gran cosa,
veig aquest futur de colors inversos.

No, no retornaré sobre les meves passes.
Em quedaré aquí on sóc,
per recollir les fulles caigudes 
i  per fer créixer nous brots, 
a cada primavera.

L'aglà

Jo sóc l'aglà,
minúscul, humil i fràgil.
La terra m'acull,
els vents m'arrenquen
i em transporten.

Germinar i arrelar
són les meves fites.
Sempre he volgut ser roure.

Abocar-se

D'una foto de Josep Miró

Ancorats davant del buit, 

damunt la mar.

Ens aboquem.

Desafiant vertígens.

Cercant reflexos de llum.

Assaonant-nos.

Més amunt dels núvols

T'espero...
més amunt dels núvols,
per si també vols pujar-hi.

Pizzeria de les muralles - més 69

T'espero.
A la "Pizzéria des remparts".
Sí.
Ho has entès bè.
Queda una mica lluny, ho sé.
Però ens cal recuperar la baula perduda.

La llarga escala dins del túnel que puja al castell. Els besos.
Les grottes, la plaça, les muralles, el riu.
Els riures.
La pizza calzone perfecta.

I la nit inolvidable.
A l'Auberge du Cèdre, habitació 69, quan era un hotel que no tenia 69 cambres.

Un altre 69

Era un dia de festa, els carrers eren plens de gent. El va veure d'un tros lluny. Ell anava amb una colla de gent, ella també. Tenien una feina important a fer.

Li va escriure un watsap. "Et tinc tant a prop que gairebé podria fer-te un petó". Ell va mirar el mòbil, després va aixecar el cap i va escriure ràpidament: demà, si tu vols, a quina hora?

Camí de mar

Camí del sol per les rutes amigues, unes formigues.

.........................................................................................J Salvat Papasseit

Camí del temps,  pels revolts d'un mar antic, els bons amics.

..........................................................................................................carme

Camí del mar 

somien els amics

records d'estiu.

............................................XeXu

Camí de ronda

simfonia d'esquitxos

baten les ones

................................................M Roser  

Fer camí.

Camins al mar.

Caminar junts

..............................................Xavier Pujol

Camins d'enyor

Dansen els blaus de l'ànima

L'amor, el mar

........................................................Galionar

La Mare de Déu del Camp

Una foto de la Sargantana al blog Figueres terra d'indiketes

No hi ha repic de campanes, avui.
I el silenci s'escampa pel camp 
i per les escletxes de l'ànima se'ns fica endins.
Només les flors treuen el cap olorós i cridaner
i ens convoquen, amb exigència,
a buscar nous esguards per mirar el món.

Cal que neixin flors a cada pas...

D'una foto del Barbollaire

Desitjos:
Que l'olor de les flors ens perfumi cada passa.
Que mai no haguem de caminar sols, sinó junts.
Que no deixem espatllar el temps que ja hem viscut.
Que sempre hi hagi una mirada endavant i un camí per fer.

Que la por no ens faci, mai, perdre l'esperança.
Que tinguem noves il·lusions per crear desitjos nous.
Que no ens deixem aixafar per les pròpies quimeres.
Que no s'extingeixi mai la vena.
Que les flors ens pintin la vida de somnis de colors.

La por? No dir-la.
Que trobem el camí per esquivar la por (un mot en un rètol, només)



Pd: si em permeteu, per una vegada,  no poso els noms dels qui aneu afegint desitjos nous (ja es poden trobar als comentaris) i així els fem tots de tots i més compartits.