divendres, 30 d’abril del 2010

Poemas africanos de Pepe Rubianes

Un llibre  de poemes intensament profund. On s'hi barreja la vida, la passió i també  la mort que  sabia propera.

Olvidar
A veces pretendemos  olvidar, pero no se puede.
Por mucho que se intentenes imposible.

Una brusca  tristeza acudió, a toda prisa, a mi frente
mezclada entre la lluvia torrencial
que inundó la tarde.

Intenté rechazarla, triste vida mía, rechazarla
hacia los lugares ocultos que sólo la melanconía
y algunos  jirones ambiguos del alma conocen.
Pero no fue posible.
Volví a sentir el latir antiguo de un tiempo feliz en mi piel
como un arañazo de imágenes ya vencidas.
Un tiempo que se fue lejos
más allá de lo que puede  soportar cualquier sufrimiento.

Y volvía ahora,
en este atardecer etíope, la imagen aún querida
resguardada en la sombra más  antigua de mi memoria
en todo su esplendor de horas amorosamente vivas.

Y volvió la tremenda  añoranza con la pasión de entonces
a endulzar este instante mío tan vacíamente triste,
y sentimetnalmente despojado y umbrío.


Vi el rostro, aún querido, ondular en el silencio
húmedo de esta tarde  inmensa:
su sonrisa abierta citándome
a la pasión irrefrenable de un beso
largo y profundo como una vida viva;
el calor del amor con toda su energia
volcada en su propia fuerza...

No pude menos que malsonreir.
Ya todo es imposible.
Borré mi pensmiento con
las gotas de lluvia que tintineaban
en los cristales  de la ventana.
Pepe Rubianes 2007

dijous, 29 d’abril del 2010

Les natures mortes

D'una foto de Fanal blau

Tresors recollits
en el sotabosc del dia.
Reviuen en colors subtils
sota aixoplucs de mirades.

No trencaria l'intent
del seu mirar intens...
Sabia que el conduia
a la joia i alegria
retrobant nou univers.
Anton. 
Escollits són els tresors
del sotabosc que surten
a la llum del dia.
La subtilesa de les mirades
dóna aixopluc als colors.
onatge 

dimecres, 28 d’abril del 2010

tens un racó dalt del món: Tens un racó dalt del món: 6è programa

En  Jesús  Tibau  recomana  La  Col·lecció  de  moments  al seu  programa de televisió  Tens un racó dalt  del món.    Moltíssimes  gràcies,  Jesús!

tens un racó dalt del món: Tens un racó dalt del món: 6è programa

Contracoberta aleatòria

He  seguit  un joc  divertit  que he trobat  a cal Veí 

1.-  He  agafat 9  llibres dels  meus  prestatges dels  que són importants per  a  mi (podien  ser  més  o menys,  però  n'he triat  9)
2.-  He  triat  una frase  de la contracoberta  que m'agradés,  per  ordre  de  com estaven  agafat  i  apilonats.
3.-  De  cadascuna n'he fet  un vers,  sense tocar-hi  res. Només he afegit  punts  i comes.




És en la inversemblança,  precisament,
que està  a punt de ser  enderrocat,
més  enllà  dels  seus  propòsits,
per la voluntat de viure  a fons.

Un home que parla amb  els gats,
desenganys que van  marcar el pas del temps,
vides que s’entortolliguen les unes  amb  les  altres,
el record  inesborrable d’una dona
com una vella carcassa  abandonada.

Les  úniques  trampes  que  he fet,  és  que  el Petit  Príncep,  no tenia res  escrit  a la contraportada,  només el  dibuix  i he triat  una  frase  del  llibre.    I  l'altra  és  que no estaven tots en la mateixa llengua.

Els  llibre  triats:
Apòcrif  U:  Oriol     Manuel de Pedrolo
Les  veus del Pamano     Jaume Cabré
Calaveres  atònites      Jesús  Moncada
L'art d eviure      Goliarda  Sapìenza
Kafka a la platja   Haruki Murakami
Quatre  germanes   Jetta Carleton 
La lladre  de llibres   Markus  Zusak
L'última trobada     Sándor  Marai
El Petit  príncep    Saint-Exupéry
 

dimarts, 27 d’abril del 2010

El drac - Una altra proposta de relats conjunts

Quines  ganes  tenia  que passés  Sant  Jordi  d'una vegada...  és  que la gent,  no sé  pas  com són,  veuen  dracs  a tot  arreu,  i els  dracs  no existeixen. A veure  si,  ara,  s'obliden  una mica  de  llegendes  i  princeses  i deixen de carregar-me  el mort  de  tantes  donzelles  devorades.  Jo  no sóc  cap drac,  sóc  només  un  dragonet  passat  de mida, un dragonet  d'aquells  que  corren  vora  els llums  a l'estiu  caçant  mosquits i papallones.  Només  un dragonet,  però  com voleu  que  hi capigués el trencadís  de colors  en un dragonet  normal?  Doncs  en Gaudi  em va  fer així  enorme,  només  per  a  poder-hi  inquibir  més  i més rajoletes.  Un  dragonet!  Ho heu sentit?

Una proposta  de Relats  conjunts

dilluns, 26 d’abril del 2010

Poema d'Ester Fenoll

Prefereixo
tot el que no té mesura,
les paraules amb gust de café
apropiar-me del luxe d'un poema,
esclatar immòbil i silenciosa,
l'espera eterna de la roca,
l'amor i el seu procés,
aconseguir la fulla
abans que toqui el terra;
poder banyar-me a l'aigua
que guarda el teu secret
i alliberar amb tu
la fada que plora,
a la torre de la serp.

(poema d'Ester Fenoll, dins "Ceci n'est pas une cremallera")

diumenge, 25 d’abril del 2010

Parc

 

Sobre  els camins  del parc,  respira  la ciutat,
els arbres s'emmirallen a la vora  del'aigua
i els ocells  de colors  ens  il·luminen l'aire.
Caminem  lentament.

dissabte, 24 d’abril del 2010

Tres regals-premis - tres pardals d'un tret

Repartiment  de premis,  sense  seguir  les   normes... 

Ja  fa dies  que  en Joanfer  de Filosofia,  avui  em va  donar  aquest premi  i el tenia  pendent.  Moltíssimes  gràcies, Joan.  Al  seu b log  si no el coneixeu,  sempre  hi ha  reflexions  i  citacions  que val la pena llegir.

Tot  i que el  tinc  exposat  a l'Slide  de  regals  i premis,  volia també  fer-ne  un post.

S'havia  de dir  una cosa de valor  incalculable  i el primer  que  em sortia era  l'amistat,  però  per  no repetir  que ja l'ha  dit   molta  gent  diré:  la llibertat.

Aquest  premi  el donaré  a tres blogs  que, realment,  per  a mi tenen un valor  incalculable,  tal com diu  el premi:


I  també  en Llaudal  de  Biosofia  m'ha  concedit a quest  premi  que  s'ha de repartir  a 10  persones més.  És  un altre  blog  de reflexió  que  m'agrada  llegir  des  que  l'he  descobert.

Gràcies  a tu també  Llaudal,  pel premi  i per  haver-te  deixat  trobar.   Jo trobo  que  val la pena  mirar-se  atentament  aquests  blogs:
Lluna de paper
Do you want to know  a secret?
Uendos,  greixets  i maremortes
Descric
L'habitació dels mals  endreços
Xarel-10
Noves  flors
Garbí
Filosofia,  avui 
Si dubto és  que sóc, si penso és  que sóc

I  finalment el  Barbollaire,  em va  regalar  aquest  altre!
Moltíssimes gràcies,  poeta.  Jo també  adoro  els teus  blogs.
Un lloc  per nosaltres  és  un espai  d'imatges, de poesia  i de música  en una combinació  perfecta  i d'una  dolcesa  infinita.

El premi serà  per :


onatge
Rebaixes
A encesa de llum


divendres, 23 d’abril del 2010

Bon dia de Sant Jordi!

La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:

 




(dibuix d'una foto d'onatge)


 "Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven.



 


Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.





Joan Maragall (1860-1911)

Post  convertit  en  Punts  de llibre:




dijous, 22 d’abril del 2010

dimecres, 21 d’abril del 2010

LA CIUTAT

 Els  narcisos ja havien florit quan vam arribar  a la ciutat.  parcs,  jardins,  places,  finestres  i parterres lluïen el groc  d'uns  narcisos  immensos.

Els grataccels,  al seu lloc, imponents, creant un ordre estrany  en les  seves diferents alçades i magnituds,  un ordre  que jo no sabia veure.

I  mentre  passaven els  dies,  ràpids  i  lents segons  com els  miraves,  i el cansament s'havia  fet  un lloc constant als  peus  i a les  cames,  anaven florint  els arbres  als  carrers:  blancs,  blanquíssims  i  alguns de rosats.

I els  gratacels ofereixen la seva  visió  de  la ciutat,  llunyana  des  de l'alçada.

És impressionant però  no em va enamorar.

dimarts, 20 d’abril del 2010

El món de sota

Dibuix d'una foto de la Montse
Reflex  de mirall,  sota els peus,  el món és  veu  a l'inrevés.
Desdibuixats  vianants topen amb  objectes  desconeguts.
Diferents  nivells,  a  dalt  ordenats es  barregen  a  sota, confusos.
La pluja  ha creat  una  altra  dimensió,  abans  inexistent.
No puc  desenganxar  els  peus  d'aquest immens  caos  inferior.
Mentre s'evapora  sobre meu  l'aigua  caiguda,
em descobreixo: un petit  rai ordenat
perdut  en una immensitat  de  caos. 

19 d'abril de 2010

Avui  a les  tres  de la tarda,  
ha nascut  en Jan.
En Jan és el germanet  d'en Guillem.
Estem  tots  molt  contents.  
I  jo sóc àvia  per  segon cop.








He  rebut per  mail  el  regal  d'una amiga,  Moltissimes  gràcies,  Mònica!

Per en Jan


Mati d’abril,
aire fresc que em visites,
per la finestra guaites,
entre valent i atemorit

Mati d’abril,
sol que atrevit despuntes,
t’escapes del cel blau que et fa de sostre,
i escalfes amb promesa de quedar-te.

Matí d’abril,
passeges en colors per sobre els pètals,
penjat dels peus d’insectes,
esclaten en perfum flors que desperten.

Matí d’abril,
que avui em durs,
de totes,
la mes preuada ofrena que desitjo.

És aire fresc,
és sol que escalfa i que no crema,
perfum rosat,
color de vida, acabada de néixer.

Mati d’abril,
els meus braços acullen un infant
que porta per vestit la primavera.
I el miro i sento, la fortalesa immensa de la vida.

diumenge, 18 d’abril del 2010

156è Joc literari de Tens un racó dalt del món.

En Cesc  arribava  a la porta  de  l'aeroport  amb  presses  i  allà  troba una  amiga  que  en sortia...
-  Eeeeeiiii!  Hola  bonica!  bon dia!  Com estàs?  Que  fas  per  aquí?  D'on vens?
-  Hola!  No vinc,  me'n vaig!   Vaig  a Milà,  però el vol s'ha  anul·lat per  culpa  del  núvol de  cendra  volcànica  del  Eyjafjallajokull.
- I  no podrem anar  a Milà?  Que  jo també  hi anava!
- És molt  complicat,  les carreteres  ja estan col·lapsades  dels  milions  de seguidors  blaugrana que  van cap  allà.  L'única  solució  és  viatjar per  mar  i arribar  a  Milà des  del  sud.
- Per mar?  I no serà  massa  arriscat? I si no arribes  a temps?
-  És  un gran risc  que hem de córrer,  serà  un camí incert  i  perillós,  però  ho intentaré!  I  ara  no m'entretinguis  més,  si et  plau,  que  el vaixell  marxa  d'aquí  a una hora  i  encara  he d'arribar fins  al port.
- No,  no,    no t'entretinc  més...  si...  vinc  amb  tu!
- Tant  se val d'on veniiiiiiiiiiiim,  si  "pel"  Nord  o "pel" suuuuuuuuuuuud...  "

Des de dins


Pujo i baixo escales,
travesso finestres
de paper i llapis de colors.


Torno a la taula
de fusta foradada.
Llibres i papers,
virus i pluja,
colors i núvols.

dissabte, 17 d’abril del 2010

divendres, 16 d’abril del 2010

Microconte de Sant Jordi

Si voleu participar  us  enllaço:    Les bases  I els relats publicats.



S’havia  ficat  ell sol dins  d’aquesta presó...  les reixes  les  havia  forjat de pors,  els murs  els  havia construït de pànic,  les  claus  que  ho fermaven  tot  eren fetes d’angoixa.   

En Feliu  estava  atrapat  a casa  seva.

Feia  una Formosa  tarda.  Darrere  el vidre,  la  vida

dijous, 15 d’abril del 2010

Gat a la finestra

Era una escala d'incendis que només  era  d'emergència i no hi passava  mai ningú, era sempre  buida.  

Però  al gat  no li  interessava  cap persona,  esperava  pacient  per si trobava  una coincidència entre  algun   esquirol, que a vegades  saltava des dels  arbres,  i  la finestra  oberta.

Primer  el  volia  caçar,  finalment  li tenia  enveja.

dimecres, 14 d’abril del 2010

Posta de sol a Albanta

D'una foto  trobada  a T'espere  en Albanta

Si  tots  els finals fossin tan  bonics  com el final del dia...

es pon el sol
no és el final del món,
però tot s'esborra 




dimarts, 13 d’abril del 2010

Ja tenim Totes les sortides dignes!

Bombò d'Óscar Wilde

 Havia baixat a comprar  quatre coses a la botiga de sota casa.  Una botiga  petita i plena de coses que estava  oberta  des  de primera  hora del matí  fins a última hora  de la nit.  Potser  més  de 14  hores  diàries  de servei,  tots  els dies  de la setmana. 
No hi havia  gaires  coses  que li agradessin  i  va comprar:  pa,  formatge,  llet  i pomes.
A la caixa  hi havia una senyora  xinesa que  ella  no coneixia  de res. Feien torns i sempre  hi havia  gent  diferent.
La  senyora li va  cobrar  molt  somrient i li va  donar  un bombò  d'avellana.
Però  abans de trobar  l'avellana va trobar  l'Óscar  Wilde, en forma d'una de les  seves frases,  que estava  escrita en 6  idiomes.
"Les dones són fetes per a ser  estimades, 
no pas per  a ser  compreses"
Óscar  Wilde  té  una pila de  frases  boniques,  enginyoses,  gracioses o  sàvies ...  però  aquesta la va  fer  pensar en ella  mateixa  i en una   amiga  estimada...  que  tantes  vegades  se  sentia  incompresa. Va pensar  dedicar-li  aquesta  frase  com a consol... 
Però  abans d'enviar-li  la frase,  va deixar  sortir  el dubte  interior  que  ja havia nascut  en el moment  de llegir-la:  realment  es  pot  estimar  sense comprendre?
 

dilluns, 12 d’abril del 2010

El salze cec i la dona adormida d'Haruki Murakami

""  Faré que es  compleixi el desig  que em demani.  Sigui el que sigui. Qualsevol  cosa que desitgi"
Haruki Murakami
Em semblava  que  m'hi trobava  dins dels contes  de  Murakami,  m'han agradat  molt...  i després  vaig  escriure  això,  com si  aquest  personatge  fos  meu  o com  si jo fos  el personatge:

- El vellet m'havia promès que faria  realitat el meu desig,  perquè jo li havia portat  el sopar, perquè jo complia  20  anys  justament  aquell dia i perquè  em va dir que semblava una fada.  Es va  quedar  molt parat quan li vaig  dir  el que volia.
- Què  vas  demanar?
- Tenia tanta  por  d'equivocar-me, de  desaprofitar  l'ocasió, de quedar  malament  suposant  que només  fos  un joc...  No sé  si els desitjos  s'han d'explicar o s'han de mantenir  secrets...  i  és  que aquest  encara  no s'ha acomplert.
- No me'l diràs  doncs?
- És  clar  que sí!  Si no ja no hauria  començat  a explicar res.
- Ummm...  no ho sé  pas,  ja t'estàs  fent  pregar  massa.
- Només  podia demanar-ne un i vaig  fer  trampa  vaig  demanar-ne  2  en un.
- I va colar?
- Crec  que si,  encara  no ho sé.
- Au  va!  El  diràs?
- Li vaig  demanar  el desig  de demanar  el meu desig quan complís  50  anys.
- Però  això  no són pas  dos,  és només  un ajornament.
- Si,  però  el primer  desig  és  que  desitjava  ajornar-lo  i el segon  el  que demanaré  als 50  anys,  però  era  com un  "desitjo demanar  el desig  als  50  anys".  
- I per què?
-Jo creia  que  als 20  anys  encara  no tenia  res  a redreçar,    i el meu desig  era  poder  redreçar  allò  que  hagués  desencaminat.
- I encara no tens  50 anys...
- No, però els compliré  aquest  any!
- Doncs  ara  va  de bo!  Ja saps què  demanaràs?
- Rumio  la manera  de tornar  a demanar   dos en un.
- Altre cop?
- És que en realitat oscil·lo  entre  dos  conceptes:  temps  i llibertat.
- Temps?  més  anys de vida?
- No, no, temps  per a mi,  dins  de  la mateixa  llargada  de vida  que se m'hagi  adjudicat.
- Aleshores,  això  no és  temps,  és  llibertat.
- Un temps  que sigui  meu,  demanaré.  Pots  anomenar-lo  com vulguis i en són dos:  temps  i llibertat.

diumenge, 11 d’abril del 2010

Finestres a llapis

Des  del carrer
cada  finestra
té  una personalitat:
unes  transparents,
l'altra reservada
una com mirall.
S'assemblen a les persones. 

dissabte, 10 d’abril del 2010

Prunera de fulla vermella - Prunus cerasifera

 


Han passat dies
des  que vaig  dibuixar-te 
els pètals  rosats.
Ja no ets la mateixa:
del rosa, al morat
*******
Canviant com el dia
s'obren llençolets
els pètals de la flor
esperant el rou
de feliç matinada,
el sol calent
que enlluirà colors,
o en una tarda
que enfosqueix coloraina
i espera al final
el repós.
............Anton.

divendres, 9 d’abril del 2010

Tres mirades al mateix ocell



El primer  amb  llapis  de  colors,  el segon dibuixat  amb tinta  de  punta  fina  i pintat  amb  aquarel·les,  el tercer  sense  dibuixar, directament  amb aquarel·les, però  per  arribar  al tercer  crec que   em calien  els dos primers.


El camí és  més  important  que l'arribada,  i els  moments  són més  importants  que els  papers  que han quedat.

dijous, 8 d’abril del 2010

Sabeu què és?

Quan he tornat  de vacances,  m'he  trobat  un regalet  d'Hypatia.  Una foto tan  especial,  que  m'he  convertit  en  una sucursal  provisional  del blog  de l'Assumpta  i  us  faig  aquesta  pregunta  que ella  acostuma  a  fer-nos  de  tant  en tant...   algú sap  què  és?

Però.. .  tant  si  ho sabeu com sino...  oi que  és maca  la foto?

dimecres, 7 d’abril del 2010

Manipulacions del llenguatge V - Arbre podat

Tenim unes  petites   paraules,  a  la llengua  que  anomenem  conjuncions,  que  sovint semblen més innocents  del que són.  Les mateixes frases poden  prendre  significats  diversos  i donar  sensacions  ben diferents  unint-les per  conjuncions  diferents:

L'arbre va  ser  podat de mala manera,  però  ara ja  treu  brots nous.

L'arbre va  ser  podat de mala  manera i ara ja  treu  brots nous.

L'arbre va  ser  podat de mala manera,  doncs ja  treu  brots nous.

L'arbre va  ser  podat de mala manera,  encara  que  ara ja  treu  brots nous.

Si  a  sobre combinem  l'ordre  de les  frases  amb  les conjuncions,  els missatges  ja poden ser  fins  i tot  oposats.



Blogger Assumpta ha dit...
- El Barça juga de meravella, però en Pep vol que siguem prudents. 
- El Barça juga de meravella i en Pep vol que siguem prudents. 
- El Barça juga de meravella, encara que en Pep vol que siguem prudents
La del "doncs" no em lligava massa. En aquest cas sembla que no canvia massa el sentit de la primera i la tercera. La segona és com més optimista (vol que siguem prudents tot i que ja sap que som boníssims)  
- No tenia gens de gana, però em vaig menjar l'esmorzar. 
- No tenia gens de gana i em vaig menjar l'esmorzar. 
- No tenia gens de gana, doncs em vaig menjar l'esmorzar. 
- No tenia gens de gana, encara que em vaig menjar l'esmorzar. 
Ei, que xulo!! Aquí sí que canvia el sentit, eh? ;-) Ara canviant l'ordre de les paraules jeje    
- Em vaig menjar l'esmorzar i no tenia gens de gana (clar!! jeje)
- Em vaig menjar l'esmorzar però no tenia gens de gana (aquí sí que sembla que ja no tenia gana "abans")
- Em vaig menjar la gana, doncs no tenia gens d'esmorzar (ostres, quedaria bé per un relat de caire dramàtic) Mai hi hagués pensat en aquesta combinació d'aquí dalt!!...
És genial jugar amb les paraules :-))

diumenge, 4 d’abril del 2010

Orquídia

Dibuix d'una  foto  d'en  Francesc Mompó


T'has estès,  ales  a l'aire
com un paó,  les seves  plomes,
pètals i sèpals
estams i carpel
sense protecció
ni  del temps ni de l'espai,
com un crit  delicat
com un esclat de color.
Captivat,  
en l'intent  d'oblidar-te,
aparto els ulls.

dijous, 1 d’abril del 2010

Rosa Leveroni - Centenari del seu naixement

Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva. 
Rosa Leveroni
(Epigrames i cançons. Barcelona: Gustau Gili, 1938)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari