Escric espontàniament:
No és pas igual cada bocí del camí,
ni són iguals els mots ni tampoc els silencis.
No esperem tots a la mateix a corda.
Mai no miro cap a on mira tothom,
ni faig el mateix so a cada passa.
Camino com si fos una ombra.
D'altres passegen les realitats
mentre jo m'amago en les fantasies.
Exercici gramatical nº 1, pàgina (post) 498:
Exercici nº 1.- Passa a forma afirmativa totes aquestes frases, sense canviar-ne el significat i veuràs com el camí sembla més net.
Cada passa en el camí
em porta paisatges diferents
els mateixos mots tenen sempre un nou perfum
i els silencis duen noves melodies.
Esperem tots,
cadascú en el lloc que ha volgut triar.
Miro cap a un altre costat
lliscant distretament
com si fos una ombra.
D'altres passegen les realitats
mentre jo jugo amb les fantasies.
Ara valora formalment el resultat d'aquest exercici i també reflexiona sobre el contingut que transmet.
Podria ser que formalment hagués perdut una mica de força, però el contingut es fa més positiu, un xic més optimista. Ho veieu com jo?
