Milà reial de l'-assumpta-

Milà reial copiat  d'una foto de   l'-assumpta- 

Ales desplegades

nuant-se amb el vent,

Tastant llibertats

vivint en estol.

Sageta d'afany en la profunditat del misteri.

Francesc

Lluita contra vent
amb esperit que l'honra.
Seva llibertat.
...............
Alcem l'esperit,
ales, delit de brega,
cors vivint al vent

Anton

De vegades obro les ales
i em deslligo amb el vent...
Gaudeixo les llibertats
com el caliu del sol.

onatge

Contrallum de l'-assumpta-

D'una  foto de l'-assumpta-

Enlluernades,

elles no poden saber

que les  veiem a l'ombra.

Punxes  en contrallum

fosques,  emmarcant  el sol.

Irisisada llum
que alenes fantasies,
mentre el besllum
parla amb la fosca.
Cossos que priven
que el sol ple vingui,
ell,retalla cartrons
de ses fesomies
en un collage
de claror i d'ombres.

............ Anton. 

Presumides i esquerpes

el sol les mira de lluny

no s'acosta perquè punxen

i s'amaga enlluernador.

El "Don Juan" que porta dins

farà que torni demà ...

Pere

I si no un altre dia ho farà,
Amalgames de colors els regalarà
i difressant les punxes
ben engalanades, un petò s'escaparà.

Joana

Escales

La  foto original és  de  l'-assumpta-   Des d'on neixen tots  els somnis

El vent les  porta

i elles  s'arreceren

a peu d'escala.

No les  trepitgis

emporta't  els  colors

i fes-los teus.

Que  tingueu  molt  bon dia  i  per  molts  anys  a  tots  dos!

Blocs de tankas II

Passen  els núvols 
des d'on neixen tots  els somnis.
A  dins del bosc,
dalt de  l'arbre  més  alt
l'última fulla es gronxa.

La finestra dels secrets compartits

Feia dies que la finestra no tancava bé. I cap dels dos s'encarregava d'arreglar-la ni de fer-la arreglar. Sempre havien tingut cura de casa seva, però aquella finestra ja feia massa dies que no tancava. Havien d'arreglar-la abans que vingués el fred. S'ho repetien cada vespre.

Fotografia de Secrets compartits

Quan va arribar el fred, però, ells ja no hi eren. I aquella finestra va ser la primera causa del deteriorament i ruïna de la casa. En uns pocs anys no en quedaria res. Havia estat com una premonició.

Orfe de mà que pestell no passa

roman obert de temps, l'ull de casa

Els cops de vent han fer forrolla

en un anar i venir d'ella sola...

Ningú guaita darrera cristallera

ni jove encuriosida i ni vella que espera...

Ja mai tindràs, ho saps, la cara neta

s'apropa ton final, la teva meta.

------------------ Anton

Pere ha dit...

Tanca la finestra
perquè qui surt
ja no hi entra.

Joana ha dit...

I de darrere estant cap més mirada
podrà tafanejar
converses escrites sota una llum d'un fanalet
a peu d'una porta mig oberta
sota un cel de mitjanit
enmig d'una abraçada
de despedida...