Somiant amb Aleixa de de Mercè Climent i Francesc Mompó

Aleixa, la protagonista,  és  una noia  jove que compta amb un atípic do heretat de les dones de la seua família: quan algú somia en ella, ella somia el mateix. 

I  somia,  somia  molt,  l'Aleixa,  de fet no para  de somiar  en tota  la novel·la, i  això  li acaba provoca  dificultats  per  relacionar-se  amb la gent. Però també  recorda  i també  viu  en el present.  I  amés  a més  potser  somien els altres  personatges. Tot  prou  barrejat.  Cada  vegada  que comencem a llegir  una nova escena,  estem pendents  per  veure  si serà  present,  record  o somni.

És  un  llibre  que es  llegeix  ràpid  i amb una certa  impaciència  per  a veure  què...  què  passa,  com se les  arregla  Aleixa  amb tots  els seus  somnis  eròtics.  Mireu  que alguns m'han fet patir  i tot.  No  li envejo  pas  jo  aquesta  mena de somnis!
Però sabeu què,  autors  i   lectors?  Vas  llegint,  vas  llegint, amb  plaer  i quan arriba  el final  et  sorprèn  més  del  que  et penses.  M'ha agradat  molt aquest  final.  M'agrada  com acaba,  però  això no us ho puc  pas  explicar...
Us  en poso  un fragment,  (no,  no,  del final,  no)  :)  perquè us aneu fent  una idea.


"La urgència d’algun producte l’havia obligada a tornar a
aquella botiga després d’haver-se fet la promesa de no xafarla
més. No és que Miquel la tractara malament, més aïnes al
contrari, era molt atent amb ella i sempre li era sincer quan
parlava de la qualitat dels productes. El problema era l’obsessió
que tenia per ella. Quasi mai havia fallat. Sempre que
el visitava per comprar alguna cosa, a la nit el subconscient
li pastava un retrobament d’allò més suggeridor:


Despatxava els clients vestida únicament amb un davantal
que amb penes i treballs li cobria els pits i que li deixava
la redonor del cul a l’aire..."