Vespre o alba...

Em vaig pensar que era una fotografia del principi de la nit,  em vaig enamorar d'aquesta imatge i em van venir uns versos al cap. Després, la Consol en va dir que era de matinada i he fet un poema paral·lel, com una mena de mirall, o de reflex.

Una foto de la Consol d'Hora Blava

Quin foscant, 
quan ve la nit 
i encara és minsa 
com si no hagués acabat 
d'obrir les ales. 
Quin foscant més bell, 
que es beu la llum 
amb tanta placidesa. 
Damunt de l'aigua, 
rissos de claror encara bateguen.

Quin clarejar

quan neix el dia

i encara és xic

mentre la nit romanceja

la seva fosca per tot el bosc.

Quin albada més bella,

que adolla llum

amb serena lentitud.

Damunt de l'aigua,

la blanca claror de l'alba s'emmiralla.

Barraqueta del delta

D'una foto de la Consol d'Hora blava

Petit refugi, endins,

ja em sembla preservat.

Els camps i el delta, a fora

per quan vols la immensitat.

Siguis on siguis
que no s'escapi

la placidesa mai més

del teu costat...

Claror

Un Paint d'una foto de la Consol d'Hora blava

"Només la llum, la llum i jo."

Consol

La claror, la claror sempre,

irradia pacient i silenciosa,

i reflecteix i s'escampa

i es barreja ella mateixa

en els seus múltiples colors.

La claror del mar i la claror del cel,

més bella, més valuosa, encara

quan s'esquitlla amb el sol

rere l'horitzó dels meus ulls.

Masia

D'una foto de la Consol d'Hora  blava

Està apagat el foc
i endreçada i freda l'estança.
Malgrat tot, no hi falta res.
Tot és a punt.
Podem encendre el foc
així que ens plagui.

Aigua

D'una foto de la Consol d'Hora Blava

L'aigua tancada i quieta, d'un color intens...
L'aigua blava que m'inunda endins.
l'aigua dels  intercanvis.
Té la quietud i té la força continguda.
I un silenci que pesa, com una espera.
Mullaré les mans dins l'aigua:
trencaré la quietud, trencaré el silenci, trencaré  el pes que ens  afeixuga, trencaré  totes  les  esperes.

Camps

D'una  foto de la Consol d'Hora  Blava

I floriran cirerers i pruneres,  com cada primavera,  quan sigui el temps.  

Si fos  abans,  es  podrien malmetre  flors  i fruits.  No tinguem  pressa.

Mentrestant,  passejarem  la  mà  dins la  mà  i aquest  lleu  contacte
ens  arrelarà a la  terra  i al món,  com si fos  una  àncora  de seguretat,
per  no perdre'ns  en la mar  agitada  de la vida.

Castell

D'una foto de la Consol d'Hora Blava

Cap castell  no és  inexpugnable  ni tampoc  cap tristesa.
Deixa  que ploguin melangiosament  les  fulles  a la tardor
sobre  el teu cap, davant dels ulls,  entre les  mans. 
Sigues  on ets,  sense  córrer  més  enllà.
De  ben endins  te'n sortiran nous  camins, que no coneixes,

Una branca d'olivera

D'una foto de la Consol d'Hora  blava

Hi havia una vegada una olivera. Una noia que s'ho mirava tot amb ulls de poeta d'imatges, se la va quedar. Màgicament, sense ni tocar-la, la va fer seva.  Una branca d'olivera suspesa en el cel, damunt d'un paisatge difuminat.  Jo també la vaig fer meva. Dibuixada.

Encara  no han passat quaranta  dies,  ni em dic Noé,  ni estic  vivint  dins  de  cap Arca  per refugiar-me  de cap  diluvi, però  la branca  d'olivera ja  m'ha  arribat,  símbol de pau  i de represa  de la vida.   Dibuixada, sí i més real  que cap altra.

Roba de tots colors

D'una foto de la Consol d'Hora blava

Ens vestirem  amb les robes  de colors

que han tenyit  els  millors  tenyidors.

I  començarem  aquest  nou  camí

que  té  infinits  punts  de partida.

Quantes  vides ens  calen per  aprendre  a viure?

Quantes  per  buscar  el repòs?

Quantes  per  viatjar  en el temps?

En la confluència  de  tots  els  camins  recorreguts

ens  trobarem,  amb  els nostres  mots,

també amb els  seus  orígens i amb els seus sentits.

I n'escriurem de nous,

com qui desnua  un fil

que ha estat mal cabdellat,

des de sempre.

Finestra marró

D'una foto de la Consol d'Hora  Blava

No tanquis  els  finestrons.
L'heura  ha envermellit,
i encara la pots veure
abans que  caiguin les  fulles.
Les  branques  de la palmera
et  diran el vent
i les  finestres que espien
et  diran el món.

I ara  ja ho saps,
el món torna a ser meu.
M'acosto a nous coneixements
per viure i per compartir-los.
Mai no estic  sola.

Repetint dibuixos...

Dibuix  fet  a l'iPad amb  Pen&Ink - Novembre 2013

Maig 2013 - D'una foto de la  Consol d'Hora  blava

Pen&Ink  -  Novembre 2013

Maig 2013 -  aquarel·la d'un dibuix de la Consol  d'Hora  blava

Si penso  mar  i dibuixo una barca

sentiré l'olor  de les  onades

i tastaré la marinada  a les  galtes.

Si  em faig  xiprer i recolzo,  l'ombra  cansada

a la pell  de  cada  pedra

seré herba, i seré  mur.

Recorda  que  l'ombra  se'm fon

quan el sol  no se la inventa.

Dunes

Un regalet  de la Consol, la  poetessa  del desert.   Gràcies  guapa!!!

L'ombra  del que va ser
assenyala amb  el dit  estès
inequívocament, aquest  buit present.

En el buit excavo la placidesa.
Línies  de gris la solquen.

Brollen  del no res i  creixen  
com flamarades de vida.
La  solitud de les  palmeres.
Els  negatius  dels  amors.

Concert per la llibertat

Una foto  de la Consol  d'Hora Blava

"Tenim un exèrcit. Un exèrcit que fa 300 anys que ens defensa. I gràcies a ell, no hem estat destruïts com a poble. I aquest exèrcit es diu cultura. I els nostres soldats són mestres, actors, escriptors, científics, investigadors...i els milers de milicians voluntaris de la cultura popular de cada poble i de cada barri. I aquest exèrcit està arreu desplegat, a punt i armat arreu dels Països Catalans. I amb aquest exèrcit farem de la nostra nació una terra lliure." 

FRANCESC RIBERA (TITOT)

Una foto  del  Barbollaire

Ahir, una part del nostre exèrcit, (som molts  més)  va  cantar  molt,  va  llegir  poesia,  va  escoltar  poesia,  va  tornar  a cantar,  va  cridar  pacíficament,   va  jugar,  va  estar  unit,  alegre  i combatiu,  amb  el suport  de  gent  d'altres  terres  que   estima  la terra,  la seva  i la nostra.   Va  ser  una festa  pacífica,  feliç  i  reivindicativa...  i  seguirem.    

Em vaig  sentir  feliç,  lliure  d'expressar-me  i  vaig agafar forces  per  seguir  endavant.

Roses

D'una foto de la Consol  d'Hora Blava

D'una rosa  fresca,

una rosa  seca o

una rosa  grapada.

Me'n miro  el color,

en sento l'olor

n'abraço  l'amor.

Escala

D'una foto de la Consol


Una  visió  ben maca  de l'escala,  tot i que no sigui  el millor  punt  d'accés.

No,  no cal pujar  per  mitja  escala,  ni haver  de saltar  la barana...  sembla  evident,  però a vegades a la vida  ens  entestem  en fer  les  coses  de  la manera  més  complicada.

A  vegades  ens  escapem tant de les  complicacions  que ens quedem de simples  observadors.

Doneu la volta,  una mica  cap a la dreta i podreu pujar  pel primer  graó.  

Ens  trobem a dalt?

Marina

inspirat en una foto de la Consol

Els  colors  se'm revolten

i se m'escapen mar  enllà.

Me'ls  miro i s'allunyen

a  vegades  tornen, 

però  cal esperar-los.

Si fossis un arbre - 2

D'una foto de la Consol
Xiprer

Si  fossis  un arbre  series  un xiprer.

Un xiprer com a signe  d'acollida...

Podries  viure vora  un mas  o vora  una ermita,  per  acollir qui  vingués, però  també per  buscar  companyia.

O  podries  viure  en les  tanques  que  protegeixen els  camps  de la tramuntana.  Un xiprer  protector,  que  pot  arrecerar  tempestes  si  s'acompanya  d'altres xiprers  protectors  i fan pinya  i es  donen força.

Un xiprer  fort  de  fonaments  i arrels  i  flexible  en les  branques  més  altes.  Que  s'adapta  a la vida  i  a l'aire  i al sol,  tal com li ve.

Si fossis  un xiprer  series  un bell  xiprer.


1.- Encara no ha començat  el joc  d'endevinar.  Per  ara  és  pur  vici de si fossis...
2.- El joc  A:  el dimecres  dia 8
3.- El  joc  B:  el dilluns  dia 13.  Endevins i endevines  poseu-vos a  punt.