En el recorregut pels castells de la Segarra, no podíem deixar d'anar a l'Aranyó. I considerar aquesta presència meva, allà, com un petit homenatge a Pedrolo. Sempre enyorat.
Sota les imatges, m'ha vingut al cap un relat amb uns personatges meus, antics i surrealistes, encara que no tingui res a veure... potser Pedrolo, home de grans continguts en els seus mots me l'ha inspirat. Amb perdó, mestre!
Com un regal, va dir l'extraterrestre, com un regal? va preguntar la dona de fang, dubtant una mica del bon resultat de la idea. Però ella el va preparar, va preparar el seu regal, va procurar que fos bell i tendre i també ple, ple de contingut. L'extraterrestre va regalar-li un objecte bonic, ella en va estar contenta, encara que el va veure buit de dins, com un gerro que li caldria omplir de flors. No tenia pressa, les flors ja les trobarien. Però quan ella va donar-li el seu regal, com un llibre ple de contingut, ell li va retornar, li va dir que l'envoltori i les cobertes estaven bé, però que el llibre no el necessitava. Totes aquestes paraules allà dins i les emocions que provocaven, podien aclaparar-lo massa. Aleshores, la dona de fang va saber que les flors ja no les trobaria mai. I el gerro de vidre que havia estat bonic durant un temps, va esdevenir, de sobte, un objecte sense cap projecte ni objectiu.
