Diàlegs poètics. Diàleg 1er: Mònica

A partir  d'aquest  primer  cap de setmana  de l'any  i  fins  que ens  durin les  ganes i els intercanvis,   cada cap de setmana,  aquí, a  La  Col·lecció de moments farem diàlegs  poètics.  

Els  pescarem d'on sigui:  de  blog  a blog,  de  comentaris,  de  Watsaps.   Puc  començar  jo a partir d'algun poema vostre  o  podeu començar  vosaltres  dialogant  com feu  algun cop  amb poemes  meus.

Avui,  començo  amb una foto  i un poema  que  vaig  rebre  per  Watsap. Si voleu seguir  ja ho sabeu...

Escalfarem l'hivern

mentre  buidem l'estiba,

i així  anirem fent lloc,

per  guardar-hi

les  flors  de primavera.

....................................................................Mònica  Massó

Secret  escalf

de llenya  ben posada.

Només saber-la

Ja  no tindrem tan fred.

Dins  l'ànima ja crema.

........................................................................Carme Rosanas

La llenya guarda

un gran secret a dintre.

Anem cremant-la

que el recer vaja omplint-se

de flors de primavera.

.....................................................................Noves Flors

Fusta sense flama

freda nit.

Em manques tu

foc del desig

l'ànima ...

..........................................................................Pere

L'arbre, tot nu,

s'arrapa fort a la terra

i mira amb enyor

antics companys d'ombres.

No sap que el seu caliu

revifarà algun cor glaçat

................................................................M Roser

Llenya menuda,

estarrancs d'olivé.

Portaven fins oli

quan la flama cremava

com petons al vent..

................................................................ Anton.

S'amuntega la llenya

a recer de la casa:

si saps la contrasenya

aviat serà brasa

..................................................................Miquel

Eres tot un arbre i jo era tot un home...

Escalfaràs el meu hivern 
igual com vas refrescar la meva primavera.

...........................................................................Jo rai

Encenem la flama

el caliu de la brasa

revifarà l'anhel de llibertat.
...........................................................................Montse


Apilem la llenya a l‘espera del fred,

com guardem els records per no estar sols.

Una ens escalfarà el cos 

els altres ens acompanyaran fins a la fi del mon .

.............................................................................Bruixeta


De llenya en tindrem

anem fent pila 

de la que crema i escalfa

els cors i les il·lusions

altres faran llenya d'altra mena

la nostra farà caliu!
................................................................................Elfreelang

Proveeixes per l'hivern,

quan no quedi gens de calidesa,

però romangui tota en el record.

..........................................................................Helena Bonals

Però... però, què faràs, quan ja no hi sigui

i m'hagi fos tot en l'escalf?

Guarda'm un plançó, i així et tornaré a dur frescor...

......................................................................................Zel

Ben apilats s'escalfen entre ells

ignorant que el seu cos cremarà

en una nit freda d'hivern.

Caldejaran glaçades estances

cossos cansats, pells fredes,

pensaments estroncats moriran.

..................................................................................sa lluna

Abellerol

D'una  foto de l'Alfred  Russell

Una amiga  meva,  que   viu  a Girona,  m'ha  enviat  per  mail uns poemes  que  ha escrit  sobre  com  s'ha sentit  amb  els focs  de  l'Empordà.  Poso  l'abellerol,  com  a símbol  de l'esperança  i de  vida.  I  us  copio  els seus  poemes:

Terra de l'Alt Empordà

T'estimaré ara que ets gris,
i ets cendra,
i ets olor a fusta cremada.
T'estimaré com t'he estimat,
quan eres verda i perfumada.
T'estimaré perquè als meus ulls,
ets la mateixa.
T'estimaré,
i sé que així,
podràs renéixer.
Forta com ets,

Alt Empordà,
no hi ha una terra més valenta.
 Forta com ets, Alt Empordà,
 que ni tan sols el foc, et podrà vèncer.
 ............................................................................................Mònica Massó

Ploro 


Ploro.
I les llàgrimes que cauen dels meus ulls,
 no apaguen les flames que et devoren.

 Ploro.
 I tu lluites,
 valenta com sempre.

 Ploro
 perquè estimo cada part de tu,
 perquè si ets tu, sóc jo mateixa.

 Ploro
 perquè si cremes tu,
 amb tu esdevinc cendra.

 Ploro
 per cada tronc,
 per cada marge,
 per cada flor,
 per cada vida que s'escapa.

 Ploro per tu,
 ploro per mi.

I les llàgrimes que cauen dels meus ulls, 
no apaguen les flames que et devoren.
 ............................................................................................Mònica Massó

 Us  recordo  un enllaç  que  ens  va  proporcionar  la  sargantana:    Focempordà