Els blocaires amics i poetes

La trobada al carrer. Una mica de tertúlia.

La foto de família dels participants

Genial, cantireta!!!

Feliç!!!

La força poètica de les emocions

La delicatessen 

La sinceritat dels sentiments més intensos

  

Ara no sé què dir... crec  que vaig córrer una mica massa... 

L'espontaneïtat

  

L'anglès i les seves traduccions a duo

I finalment, vaig llegir  aquests  poemes  meus,  llegits directament de la llibreta de l'Assumpta, del quadern d'estiu:

Claror de pètals i transparència.

Darrere el mur dels silencis,

apunta el blau, com un somni

que retorna. Nítid i comprensible.

................................................

A cada pètal

encara que s'amaguin 

hi ha tots els tons.

................................................

Creixen falgueres

aprofitant paraules

de terra i molsa.

................................................

Sense suport.

Aura la fulla seca

damunt del boix.

................................................

Jo, com la barca 

desdibuixat reflex,

claror, s'engruna.

................................................Carme

La sala gòtica del castell

Un escenari de luxe per a la nostra  poesia.
Tot és a punt. La sala gòtica ens espera.

En segon lloc vaig llegir  aquests  altres poemes:

S’embriaguen els amants

enmig de la densa fronda,

fang al fang, al quest

d’una fràgil fortalesa:

m’amago en la teva gràcia

erigida de silencis

                    i m'abandono

fins que tota moció cessa,

i el món,

al caient de l’horabaixa,

                             s'atura,

i mor en els teus braços.

....................................................Jordi

S'apaga el món.
La teva mà: signe,
traç en l'aire o viatge lleu
en direcció a mi.
Juga, el temps, amb els amants,
entre treves s'atura;
fràgils bastions es lliuren
i de pressa batega.
Ja no hi ha res
més que els meus mots
i el teu sospir
que jo respiro.

...................................... Carme

Et busco.
El ritme del teu sospir em guia.
Les carícies, el bes,
marquen el meu camí.
Arribo.
L'ànima despullada.
Deixo pausada sobre la teva pell
l'empremta dels meus sentits.
T'assoleixo.
S'atura el temps,l'instant precís,
en el que es fon el teu voler,
i el meu desig.
........................................................Mònica

El poble de Verdú

 A Verdú,

Passadissos  amagats,

art i porxades.

Orgullós, el castell.

La  vida.

Esquitxos de llum

Com que no tinc els textos que van llegir els companys us posaré els que vaig llegir jo.  Primer de tot vaig començar  amb aquest  diàleg:

Créixer, vol créixer,

la solitud en calma.

Plens de vida,

som el núvol, els llavis,

les mans de vent alçant-se.

...........................................................Jordi

Plena de vida,

la mirada que s'alça

buscant dreceres.

Intangible trajecte.

Als llavis, el delit.

............................................................Carme 

Plànyer, vull plànyer el temps

eixorc de núvols

eixut de la mirada.

El vent alça les mans

al cel fèrtil d'estels.

.................................................................Noves Flors

Es fa gran la companyia

dels mots breus, tímids.

No cal cap altaveu,

ni l'espai de prosa

per qui no és buit.

................................................................Helena Bonals