De genolls abraço les parets derruïdes
i n'esgarrapo grumolls de petits records.
Reculo forassenyat segles enrere
i veig somnis, esperances, riures i plors
que omplen cada trosset de cada pedra
i reviuen anhels antics ja oblidats,
esmicolats com sorra en la platja del temps.
.Poema inclòs a Llibres d'oracions, de Joan Guasch
Inspirat per un post de Jesús Mª Tibau





