Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Agost 2015. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Agost 2015. Mostrar tots els missatges

divendres, 9 d’octubre del 2015

Des del porxo


Havia pintat aquesta finestra sense pintar la paret que l'emmarca. No s'entenia la imatge sense estar ancorada, sense referències. Un color tot al voltant la fa tocar de peus a terra, la fa més real. Més entenedora. Em fa pensar que el context de cada cosa, cada paraula i de cada concepte sempre és tant o més important que la paraula o el concepte mateix.

dijous, 8 d’octubre del 2015

dimecres, 7 d’octubre del 2015

Quadradet



Vas voler encaixar tot el sentiment
en una estructura massa rígida.

Has oblidat que les flors 
creixen lliurement?

Les flors domesticades,
encara són flors?




dimarts, 6 d’octubre del 2015

Som carn sensible



Carn sensible 



No és del tot mentida 
aquesta solitud de les paraules. 

Som carn sensible, 
nosaltres, 
i la tenim ben a tocar 
                               –temem-la–, 
la navalla freda, 
quasi altiva, 
del vent que brama i pugna, 
venjatiu. 
.............................................Jordi  Dorca


Som carn sensible. 
I la duem, igual com duem l’ànima: 
tatuada de mots. 

Enllacem: 
La paraula amb el gest 
El gest amb la mirada. 
La mirada amb una solitud. 
La solitud amb al paraula. 

Som carn sensible. 
I la duem, igual com duem l’ànima: 
tatuada de mots. 
 ....................................................Carme

dilluns, 5 d’octubre del 2015

Ram


Era un gran ram de colors vius i
de flors mortes.
Era molt verd, i gerd i tendre,
i groc i vermell i també carbassa,
omplia els ulls
de pètals fràgils, ara sedosos, ara vellutats.

Malgrat l'aigua que allargava l'agonia
marxaven lentament d'hora en hora.

diumenge, 4 d’octubre del 2015

divendres, 2 d’octubre del 2015

Monestir de Sant Pere de Camprodon



Incendi 

Hem comès un incendi. 
Amb gran avalot l’hem vist créixer. 
I és a crits que els culpables 
                               amunt i avall 
hem fet córrer els poals curulls 
de l’aigua de viure per a més viure 
i la veu d’alarma que ensems convida 
a furiós combat la sort incerta. 

Campana negra del poema,
toca a foc el teu desig.
.............................................................................Jordi Dorca


He regat, amb bona voluntat,
tots els focs encesos, 
                      uns plens de calidesa, ens escalfen, 
                      uns altres perillosos, ho incendien tot, 
 i els creia definitivament ben apagats. 

 Hi ha un caliu insubornable, endins, 
insubornable, sí, 
 a tot doll que el vulgui refredar. 

 Repica el poema, 
cada urgència de cada anhel. 
......................................................................................Carme

dimecres, 30 de setembre del 2015

Ram de flors seques


Podria quedar-me, per sempre, 
perfilant detalls, observant i dibuixant 
ben a poc a poc les hores i els dies.
Mesurant paraules, dirigint esguards,
amb atenció màxima de cada branca,
de cada flor, de cada resposta.

 També puc ser l'esclat, d'una hora única,
d'un color que ho ompli tot.

dilluns, 28 de setembre del 2015

Fons d'armari



Un post dedicat a la Montse:

Mires com ella.
Il·lusions i horitzons.
Per arribar més amunt,
des del teu fons d'armari.

divendres, 25 de setembre del 2015

Des de dalt del pont



Com si hagués crescut, massa i massa tard, 
veia les coses des de dalt... o potser des de lluny.
Buscant una distància protectora. 
Baixa del pont i torna a tocar de peus a terra, 
sent el cor trasbalsat de proximitats. 
Des de dalt del pont: el riu al seus peus, sense mullar-se.
.....................................................................................................carme

Des de dalt del pont
sempre és molla la mirada.
.............................................................................................Jordi Dorca

Mai no és tard per créixer. 
Enfilem i enfilem, malgrat la sensació d'empetitir-nos, 
en alguna volta, en algun pont, en una porta, en una balconada. 
Tal vegada, el que ens faci rics i ens empoderi, 
és aquesta mullena pròxima amb les emocions, 
arran de terra, d’aigua, amb els peus despullats, o nafrats, 
que el cor se'ns trasbalsi. Amb risc de vessada.
.............................................................................................Fanal Blau

dimecres, 23 de setembre del 2015

Sant Martí d'Empúries


Preserva l'indret de pau,
amb flors de baladres. 
L'esperit inquiet
creix en el silenci.

dimarts, 22 de setembre del 2015

Dia de platja


Marxa l'estiu 
de cabellera blava.
Els torrats creixen.
.................................................carme

Tardor estimada 
de cabellera roja. 
Creixen els ocres. 
..................................................xavier

Arriba la tardor 
de cabellera grisa. 
Creixen els records.
...................................................JpMerch

Tardor, t'espero 
asseguda a la platja. 
Creixen nostàlgies.
.....................................................M Roser

Tardor propera 
que l'estiu allunya.
Creix l'enyor.
..................................................sa lluna

Ocre i safrà 
colors de la tardor. 
 Fulles en dansa.
........................................................Glòria

Tardor, recordes 
aquella primavera 
que et precedeix.
...................................................Helena Bonals

dilluns, 21 de setembre del 2015

El Portitxol


La companyia i el somriure càlid
el riure i el pal de selfies.

Hi ha alguna cosa més 
per sota les paraules.
S'estén l'afecte pel paisatge,
per la claror que llueix a l'aigua.
Insubornable al temps i la distància.
Un matí d'estiu. Com cada any.
Ens sabem a prop, amigues.

diumenge, 20 de setembre del 2015

Camí de ronda



Recordes? la claror del sol ho escalfava tot
i dibuixava els arbres sobre el camí.
I aleshores no existia res més que l'instant.
El blau, les pedres, els murs,
la glorieta al revolt llunyà.
El marc buit en l'espai que et suggeria ja la imatge.
Recordes, el mar en calma 
com agafava una embranzida mica en mica.
D'onada en onada, 
fins a regalar-nos escultures vives,
Arabescs en blau, de foscs i clars
vestits d'escuma blanca.

dissabte, 19 de setembre del 2015

Taula i porxo

Un nou temps per inventar. 
Per construir. 
Des de dins, 
amb mirades de colors diferents. 
I també vida de formes diferents. 
Només ens cal el valor de fer-ho. 
I la força d'aixecar-nos de nou a cada ensopegada. 

divendres, 18 de setembre del 2015

Setcases




Retrobarem el bes, que se'ns ha esgarriat pels carrerons dels anys.

La mà a la galta, el gest, 
El somriure com un mot silenciós. 
El bes que sura, batega instants. 
Encara queda tanta tendresa...

dijous, 17 de setembre del 2015

Daina



No sé si algú se n'adona, però t'allunyes. T'allunyes d'una manera imperceptible. No t'amagues, no fas cap silenci compacte i espès que faci aixecar les orelles escoltant si hi ha remor o només hi ha silenci. Mesures el gest perquè tot sembli tan quotidià com sigui possible.  Et mostres confiada d'aquella manera que a tothom fa somriure. Però t'allunyes. Un dia ja no hi seràs i potser ningú sabrà ni com, ni per què, ni quan vas començar el viatge. 

Aquella pena de la fugida la deixaràs també, ran de terra, entre l'herba del prat.  No volies marxar amb la pena arrelada al cor. Per això encara hi ets. El dia que tota la pena s'hagi escolat fins a desaparèixer, aquell dia, tu ja no hi seràs.

dimarts, 15 de setembre del 2015

El amante japonés d'Isabel Allende



"El recuerdo de los meses benditos en que se juntaba con Ichimei en aquel motel, donde no podían apagar la luz por las cucarachas noctámbulas que salían de los rincones, sostuvieron  a Alma en los años venideros, cuando intentó arrancarse el amor y el deseo con rigor extremo y reemplazarlos por la penitencia de la fidelidad. Con Ichimei descubrió las múltiples sutilezas del amor y del placer, desde la pasión desenfrenada y urgente, hasta estos momentos sagrados en que la emoción los elevaba y se quedaban inmóviles, tendidos frente a frente en la cama, mirándose a los ojos largamente, agradecidos de su suerte, humildes por haber tocado lo más hondo se sus almas, purificados por haberse desprendido de todo artificio y yacer juntos totalmente vulnerables, en tal éxtasis que ya no podían distinguir entre el gozo y la tristeza, entre la exaltación de la vida y la tentación dulce de morir allí mismo para no separarse más."

Isabel Allende

Us he posat un fragment que trobo molt bonic, de l'amant japonès. Però allò que m'ha agradat més del llibre ha estat la profunda bondat dels principals protagonistes. És una novel·la de persones bones que s'ajuden a superar històries tristíssimes.  Hi trobava com un confort interior en llegir-lo, potser és que ens fa tanta falta el contacte amb persones bones, envoltats com estem de males peces...  És una història que mentre avança et va enganxant cada cop més i l'última part és d'una gran bellesa. D'aquells llibres que sap greu que s'acabin, però que inevitablement  he llegit ràpidament, en les dues tardes, del cap de setmana.

diumenge, 13 de setembre del 2015

La Fonteta de Llanars



A les nostres hores obagues, hi van créixer heures i falgueres. 
Van trenar un teixit espès i embolicat, on ja no podia passar-hi la llum.  
Les hores netes, seran plenes de claror, brollarem incansables,  sense estrafer ni el gest ni a veu.   En un doll que alimenti l'ànima.

dissabte, 12 de setembre del 2015

Font de La Forcarà



A vegades falta tan poc...

Molt ran de terra, brolla l'aigua de la font.
costa molt de beure-la amb les mans nues.

Però l'aigua és fresca i alegra el cos.
Falta tan poc per fer-la meva: només un got.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari