D'una foto del porxo de la Joana
En l'acolliment d'un porxo protector
van sortir paraules, orfes de res més.
No eren en cap enciclopèdia
i el diccionari no les explicava prou bé.
Cada paraula era nova i diferent,
com si no l'haguéssim sentit abans.
Creïble i increïble a la vegada.
Vam fer-ne heures, enfiladisses
i catifes d'herba. Mots embolcall
de núvols vaporosos, d'espurnes de cel.
Paraules arreu que m'omplien els ulls.
Com un espai, com un àmbit.
S'enrunen els mots i
es descomponen les pedres.
Sense aixopluc, l'espai exposat als 4 vents.
En l'acolliment d'un porxo protector
van sortir paraules, orfes de res més.
No eren en cap enciclopèdia
i el diccionari no les explicava prou bé.
Cada paraula era nova i diferent,
com si no l'haguéssim sentit abans.
Creïble i increïble a la vegada.
Vam fer-ne heures, enfiladisses
i catifes d'herba. Mots embolcall
de núvols vaporosos, d'espurnes de cel.
Paraules arreu que m'omplien els ulls.
Com un espai, com un àmbit.
S'enrunen els mots i
es descomponen les pedres.
Sense aixopluc, l'espai exposat als 4 vents.
PD: I el microconte, un més: DURA REALITAT
El van convidar a pensar, i només en cinc minuts, ja plorava desconsoladament.











