Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris camprodon. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris camprodon. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de setembre del 2013

Plaça Major a Sant Joan de les Abadesses, el dia de l'homenatge a Xirinacs

Avui  us deixo amb  Xirinacs, el mestre, el  lluitador incansable i  el no violent per damunt de tot. Penso  que  al Xiri,  li agradaria  la Via  catalana.  Pacífica per  damunt de tot  i  també  plena de força  i de  reivindicació.


"LA INDEPENDÈNCIA DE CADA NACIÓ ÉS EL BÉ MÉS PREUAT PER ESTABLIR LA PAU A LA TERRA."

"Cal entendre que no violència no és sinònim de passivitat."

"La noviolència és una «arma» poderosíssima, més eficaç que un portaavions. Però és desconeguda. Mal aplicada. Desaprofitada. La vera acció no violenta demana als seus usuaris grans dosis de prudència i d’humilitat per administrar bé tan alt poder."

"En el moviment per a la independència cal que hi càpiguen tots els amics nacionals, gent d’esquerra i gent de dreta sense renúncia prèvia de llurs opcions de classe, tant personals com de grup, que poden exercir en altres moviments o partits."

És un bé en sí, i un deure nostre, que la nació catalana sigui independent, la mani la classe social que la mani. Jo sempre lluitaré per a què la manin les classes populars i per a què ella es mantingui solidària amb els pobles desheretats de la terra. Però la nostra nació en el dia de la seva independència serà manada per qui ella vulgui majoritàriament."

Lluís Maria Xirinacs Damians.



Aquest  és el Blog  nº 2 de la cadena. 

 Si heu començat  pel nº 1, vol dir que  veniu de  cal Joan de Mataró.  I  si no,  aneu-hi,  per  començar  de bon peu.

Si voleu seguir  la Cadena de Blogs   heu de  clicar l'enllaç per  anar  a Cal  XeXu,  que sempre  ens  diu  Bona nit  i tapa't,  però,  en canvi,  avui,  ens  dirà bon dia,  fent  una excepció  en els  seus  horaris  que sempre  és  d'agrair. 

Ben agafada  de la mà  d'aquest  dos  xicots,  en Joan  i en XeXu,  us  desitjo  una  feliç  cadena,  una  millor Via  Catalana  i  una  diada  plena  d'il·lusió  en un demà millor.

dissabte, 7 de setembre del 2013

Masia vora de Camprodon


Era  un dia  fosc  i bell,  els núvols  enfosquien de mica  en mica  el seu color  mentre  anava  avançant  el matí. El camí era  planer  i   recollíem motius  per  dibuixar  dins  la  càmera de fotos.   També  hi havia  el riu que  feia  el seu camí  paral·lel al nostre. Riu  i sorpresa,  a  trossos  calmat,  a trossos  esvalotat  en  algun salt  que  ens  cridava  més  fort perquè  traguéssim el cap  a saludar-lo.  A la vora  del camí,  als  prats,  la  flor  de l'escabiosa,  lila  amb  els seus  pètals  menuts  i drets  cap al cel.  I  la font  abandonada,  i  l'església  tancada  i   el repòs damunt de l'herba.  I, en tornar,  la pluja. Pluja de  gotes  grosses  i calmoses  que no  acabaven de ser ruixat.  Ens  donava  treva,  com si volgués  deixar que arribéssim  a casa.  I juganera  al darrer  instant  ens va  xopar.

I l'acord  perfecte entre el cos  i el camí,  entre  el  cor  i la pluja.  
Un matí bonic,  de  fa  setmanes, que arriba fins  aquí,  mentre  pinto  el paisatge.


dilluns, 2 de setembre del 2013

Una pedra blanca i una proposta de joc


Als plans  de  Calm Agre,  hi ha  moltes  pedres  blanques,  fins  i tot  hi ha  un cim que  es  diu de les  Roques  Blanques,  me'n vaig  endur  una  en imatges.  Una  pedra  blanca,  amb les  seves ombres,  difícil,  difícil  de dibuixar.

*     *     *     *     *     *     *     *     *     *     *     *     *     *     *     *

Suposo  que ja coneixeu tots  la nostra  proposta  de fer  una cadena  de blogs, per l'11  de setembre

Avui, dilluns, a partir de les  8 del matí,  us  proposo  que   aneu cap allà  per  participar  en un joc:

Quin dels  personatges  falta?
Quin dels  personatges  se'ns  ha escapat del quadre?


divendres, 30 d’agost del 2013

La colònia Estebanell



Silenciosa.
Emmarcada  de branques.
Dorm, ja, la  fàbrica.

Quieta la nit
m'embolcalla amb les ombres
mentre jo et penso.

dimecres, 28 d’agost del 2013

Amors d'estiu


Un post dedicat a la sargantana


I també  al meu amor de cada estiu, que m'enamora cada cop que la sento i la veig.

No hi ha estiu, a la muntanya o al mar, que no m'hi acosti adelerada. M'enamora la seva frescor, la seva transparència, la seva remor, la seva generositat constant.

Seia, l'altre dia, vora la font i el meu amor de totes les estacions em va demanar: que t'agrada més el so del riu o el de la font? Jo incapaç de respondre... L'aigua m'enamora sempre, no sabria triar entre ella i ella. La font i el riu feien música conjuntament. Aquest moment queda gravat en mi. Estimo l'aigua en totes les seves formes.


dimarts, 27 d’agost del 2013

Soca

A la soca dels dins, ran les arrels
brollen tendreses noves de trinca.

Serà un arbre nou,  o només el vell que es renova...
O potser no és res,  brots sense futur per arrencar.

Les fulles són reals, i el verd és nou i tendre.

Tasta'n el bes.

diumenge, 25 d’agost del 2013

Ànec





Nedarem en aigües tranquil.les
en un riu a la nostra mida.
Buscarem refugi a la riba
quan el mal temps 
ens faci tèmer.
Explorarem camins i dreceres,
simplement i amb placidesa.
Valents i amb la mirada neta.


dijous, 22 d’agost del 2013

Vora el rierol


Dibuix  amb  l'estoig  de 6 grisos,  en petit:  llibreteta  vermella


"El meu cor encara et  té a dins. 
Els meus ulls  encara  et busquen. 
Els meus llavis  encara  et criden 
i les  meves  sabates  van encara  cap a tu"
                                                                                               
 d'una cançó de Johnny Cash

Línies dibuixen complicitats
retrats  dels  moments 
sense  explicar.

El tronc caigut, s'aboca  sobre  l'aigua
amb  l'enyorança de quan
ella  l'assadollava.

diumenge, 24 de juny del 2012

Font miraculosa

Dibuix al natural
(l'havia dibuixat amb  Paint,  fa temps,  ara he  repetit  amb  aquarel·la)


Beure de la font  de la tendresa
pel  broc  més gros.
Mentre ens regalimen les mirades
i esclaten les millors  flors.
La  claror  que  porta l'aire
m'envolta i m'il·lumina.
 Curació miraculosa  de la llum.
Plorar i  riure d'un sol traç,
les  mans  al doll,  amarades.
Esquitxem  l'amor  en  mirar.


 Els Paints a baix, d'una trobada virtual que vam fer... fa uns anyets, us en recordeu?




PD 1: En Celdoni Fonoll sempre m'envia coses boniques per mail i avui m'ha enviat això, una cançó  que parla  d'un petó. La comparteixo  amb vosaltres. És una cançó d'amor preciosa. Hi va bé en aquest post.

PD 2: Aquesta és una de les meves fonts preferides. Hi anem sovint i el primer miracle que m'agrada trobar-hi (no sempre és possible, però sí ho va ser aquest últim cop) és que el broc del mig, que està una mica més alt que els dels costats, i és més gros, ragi amb força. Em dóna molta alegria i molta energia veure'l. Altres miracles no els he notat, la veritat, perquè us hauria d'enganyar? Però aquest sol ja val la visita.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari