dimarts, 30 de juny del 2009

Relats conjunts: El cafè de París


La sala era agradable i els colors alegres i càlids.
Tot a punt per a un ambient de festa.
Però la solitud i la tristesa s'havien apoderat
dels ulls i dels cors dels assistents.
Un a un havien marxat,
quedaven només aquells que no sabien on anar.

dilluns, 29 de juny del 2009

Instants de record.


Passa un trenet, d'aquells de turistes, pel passeig de mar, mentre asseguda al mur, escoltava la remor dels còdols moguts per les onades.

El segueixo amb la mirada mentre se'n va.

- Que t'agradaria pujar-hi? - em pregunta tornant-me a la realitat.
- No...
- Com que te'l mires tant!
- Pensava en la meva mare, a ella li agradava pujar-hi, sempre s'emportava tots els nens...

I després penso jo: "cal que passi un trenet per recordar-la"? Si... és que m'agrada molt recordar-la, recordar-los, tots dos.

diumenge, 28 de juny del 2009

Asfòdel

Blanc de l'asfòdel
entre mig de les fulles
vermell ratllat.
Zel

Miro l'asfòdel
desconegut miratge,
com un regal.

dissabte, 27 de juny del 2009

Tortugueta

D'una foto de Zel

En una altra vida, jo era una tortuga. O potser em falla la memòria i era en aquesta mateixa vida. La qüestió és que no sempre podem ser iguals, canviem amb el temps volgudament o per força. Mica en mica, sense adonar-me'n, he deixat de ser tortuga. Encara m'agrada anar a poc a poc, sí. Però sovint tinc pressa per arribar i corro, a vegades massa, a vegades a la mida justa. En una altra vida vaig ser una tortuga i no voldria pas recuperar cap temps perdut. Caminar poc a poc és tan bonic!

divendres, 26 de juny del 2009

Arbres

D'una foto de la Zel

Com un arbre que guarda el camp,
com un arbre que aguanta el vent,
que escampa bones llavors arreu
com un arbre fort que ens acompanya.

dijous, 25 de juny del 2009

Un bon dia


Les flors ataronjades
ens van guardar l'espera.
Te'n cullo un ram perfumat
i te'l duc a la finestra.

dimecres, 24 de juny del 2009

Racons

D'una foto de la Zel

Racons dels sentiments
amaguen lligams inesborrables.

I jo,
agraeixo la flor que te'ls porta
agraeixo l'instant o el dia que ens els recorda
agraeixo l'objecte inconscient
que, avui, entre les meves mans
em recorda que fa temps que va marxar
però que continua viva
al meu racó del pensament.

dimarts, 23 de juny del 2009

Gaudint

D'una foto de Zel

El mar em porta
un reflex dels teus moments.
Rialles i veus.
Escric una imatge,
paraules per esperar.

dilluns, 22 de juny del 2009

Només una rosella

Moments Zel, per aquesta setmana, a la meva Col·lecció de Moments:

Vermell al fons
un negre que s'escampa
el groc al mig.
D'una foto de Zel

Per apropar-me,
em cal una rosella
com un somriure.


rebaixes ha dit...

Rosella, llavis oberts a la paraula.
Llençolets al vent, a mà lligats,
enviant mots d'entusiasme.
Aplaudiment de mans que reben hostatge.
Cors enrelligats en abraçada sublim.

............ Anton.

diumenge, 21 de juny del 2009

113è Joc Literari de Jesús Mª Tibau

- Gemma, vés a comprar verdures al mercat!

La Gemma remugant, remugant, rebufant, rebufant...

- Per què sempre he de fer jo les coses que fan més mandra?

La mare, parlant tant clar com pot, mana:

- Abans d'una hora les vull veure comprades.

La Gemma es va preparar a pedalar de valent. Molt enfadada! Tan bé que estava ella bloguejant tota la tarda!

Quan va tornar del mercat, va aparcar davant la porta, va trucar...

La mare surt a rebre-la mentre la Gemma entra com un llamp, sense pensar que un trasto de dues rodes no s'aguanta sol.

La mare té un bon ensurt pensant que caurà tot per terra, però obre els ulls esbatanats: Com pot aguantar-se sense caure?

dissabte, 20 de juny del 2009

Flor del Mèlich

Vermell que ens crida.
Flor de jardí presumida.
Que només cerca els teus ulls.

divendres, 19 de juny del 2009

Gronxador

D'una foto d'Elur


Amb posat esllanguit gronxen i salten
les flors de colors.

Papallones de pètals
volen entre els dits.
Alliberades del ram
cadascuna pot volar al seu moment.

dijous, 18 de juny del 2009

Roderes

D'una foto de la Montse

Com els senyals que queden damunt de l'herba,
les paraules em dibuixen camins pel cor.

dimecres, 17 de juny del 2009

Diari 1987 de Manuel de Pedrolo - 17 de juny 1987


De noi em van dir més de quatre cops: "quan siguis gran ho veuràs d'una altra manera; l'experiència...". La predicció era encertada: ho veig d'una altra manera. Se suposava, però, que aquesta nova manera, la de l'adult, seria millor. És a dir, que tot ho veuria més clar. I no l'hi veig. Se suposava que l'experiència m'ajudaria a entendre més bé les coses. I no les hi entenc. Allò que sí que he après (l'altra manera de veure les coses) és que hom no es pot conformar sense sentir-se, com sigui, desposseït.

Manuel de Pedrolo

dimarts, 16 de juny del 2009

Diari 1987 de Manuel de Pedrolo


S'enrunen les parets que fregàvem

i d'arreu han fugit le s ombres.

Només l'arbre madura escorces

que ja devoren el teu nom.

On abans parlàvem, silenci.

Hi érem com en un foc de cendra,

com en una pausa en el vertigen.

El vent s'ha endut les hores.

Uns altres adolescents es miren

on ens miràvem llargament,

secrets, intensos, sense demà.


Manuel de Pedrolo. Diari 1987- dia 16 de juny

dilluns, 15 de juny del 2009

Presseguer

Els préssecs de l'Anton

Allargo la mà
fins el préssec avellutat.
M'omple d'olor.

diumenge, 14 de juny del 2009

Flors


Callen les flors
mentre amb placidesa
esperen l'estiu per donar fruits.
Serà aleshores
quan despullant-se dels pètals de colors
oferiran llavors i fruits
com a senyals d'algun nou temps
que ara comença.

dissabte, 13 de juny del 2009

Capvespre

En la llum del capvespre,
l'aire sembla més suau,
i la mar més plàcida.
Se'ns ponen els mots,
darrera un núvol ataronjat.

divendres, 12 de juny del 2009

Plomes

Foto de Fanal Blau


Una flor com un ocell.
Caçada al vol
del seu temps comptat.
Escampa el color
com l'onada més suau.
que ens banya els peus.
Un pètal caigut
o una flor sencera
un punt de llibre.

dijous, 11 de juny del 2009

Ganes de viure


La ventada de gener, va arrossegar pins i va malmetre milers d'arbres aquí al Vallès. Hi havia una alzina gruixuda i de gran capçada, que entre el pins caiguts al seu damunt i els encarregats de netegar la trencadissa, van deixar reduida a un tronc pelat de poc més de metre i mig d'alçada. Ara l'alzina té fulles i branquetes arreu del seu tronc, des de terra mateix. No hi ha dubte que té ganes de viure, però és aquesta multiplicació i dispersió de branques la millor manera?

dimecres, 10 de juny del 2009

Tarda vora el mar


Els pins s'arreceren i s'amaguen.

Mocadorets d'escuma s'agiten sobre el mar.

Oneja amb força, damunt la roca, una bandera.

dilluns, 8 de juny del 2009

El llac de Núria

El blau del llac
un banc de fusta fosca
i l'herba fresca.

Dibuix d'una foto de la Montse


Ompliré l'espai

amb somnis d'aigua clara.

Els peus a l'herba.



Aportació de Fanal blau


Asseure'm al banc

mirant l'horitzó del blau.

Són aigües calmes.

dissabte, 6 de juny del 2009

Préssec

Dibuix manllevat d'una foto de l'Anton
Collim el fruit
al temps que ha madurat.
Sense cap pressa.
Plaer de préssec.

dijous, 4 de juny del 2009

La caseta

Portes tancades,
la caseta s'enyora,
dels teus somriures.
Obre la porta,
esborrarem la pols.
Els colors tornen.

dimarts, 2 de juny del 2009

Contagiant...

Un matí al metro,

les cares de la gent,

mirades serioses, tristes, buides, perdudes,

sobretot adormides.

I un riure gratis, com les abraçades.

Potser acabareu rient també.

dilluns, 1 de juny del 2009

Cigonya

Dels grans viatges

ella no se'n recorda.

Creua només fronteres

fetes de terra i aigua.





LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari