dijous, 31 de desembre de 2015

El vesc i el grèvol i el BON ANY


He collit vesc
com una vella druida.
Un bon present,
talismà de les branques
que ens dóna sort i força.


El grèvol penjat
a la porta d'entrada,
per protegir-nos:
UN ANY NOU MOLT MÉS PRÒSPER
I UNA SORT MOLT MÉS GRAN.




dimecres, 30 de desembre de 2015

Galzeran segona versió





Pel sotabosc
el galzeran s'encén.
Llums de Nadal.

Plana de Torruella de Montgrí



Caminem,
que cap núvol ens emboira el camí.
L'horitzó, és tot  just un xic difuminat, 
per mantenir el misteri.
Un esquitx de tardor que no ha marxat.
El despullament de l'hivern que ens acompanya.
Sentim-nos nus, encara que ens abrigui la prudència.



diumenge, 27 de desembre de 2015

Pou i xiprer



He trobat missatges secrets en el paisatge 
i les muntanyes m'han explicat històries.
A vegades trobem notícies als llocs més inesperats.
Fem-nos receptors de belles informacions xifrades.
............................................................................................Carme


"He trobat paisatges en secrets missatges 
i les històries m'han explicat muntanyes. 
A vegades trobem llocs inesperats a les notícies. 
Fem-nos xifres de les belles recepcions."
............................................................................................Xavier

dijous, 24 de desembre de 2015

Galzeran



Si culls la branca de galzeran
les baies vermelles et lluïran
com mirades que arriben del bosc estant.
Si la poses a casa, vermell brillant
semblarà que somriuen petits i grans.

Et dirà molt bon dia, ja és Nadal, 
que sigueu molt feliços, gaudiu l'instant.

dimecres, 23 de desembre de 2015

Branca d'olivera



Negres i verdes,
les olives, a punt
de ser collides.
.......................................Carme

A l'amanida, 
 la petita arbequina. 
Blanca o morada. 
......................................Xavier

 "Et tractaré amb molta cura, 
com si fossis una oliveta 
et banyaré amb aigua de mar 
que neteja l'amargor 
i et menjaré a poc a poc ... 
com un bombonet salat d'aquells que caga el tió."
.....................................................................................Pere

dilluns, 21 de desembre de 2015

Vall-de-roures



































Un pont,
tot just un pont 
és el que necessitem.
Per acostar posicions separades,
encara que semblin infranquejables.
Bastim un pont.



Passem el pont
i veurem,
com s'obren portes,
finestres,
galeries.

Sentirem 
el so 
de les campanes 
i la remor 
del riu.




























I arribarem al nostre carrer.

El carrer de tots.

L'embellirem de plantes
i el recorrerem junts,

amb seguretat,
encara que faci pujada.

diumenge, 20 de desembre de 2015

Vora Palau Borrell



Riu, sí, riu i somriu, tal com t'agrada fer-ho, però no oblidis mai els colors inherents al somriure.  No tinguis por.  Busca bé el vermell i el blau i el verd més potent, per pintar les mirades. 

Les mirades necessiten colors, per tenir prou força i energia, per saber abraçar.






dissabte, 19 de desembre de 2015

Santa Madrona d'Arnes



No et pensis pas que faltaven colors en aquest indret. 
No et pensis pas que se m'han acabat les aquarel·les.
No és això...

Dibuixo avui, lleugera d'equipatge, amb la línia més fina i el traç ben seguit. 
Dibuixo avui, sense acabar la història i tot deixant que el final quedi obert.
Dibuixo poc, perquè vull la mesura, del gest i del mot, de bes i del foc.


dijous, 17 de desembre de 2015

Porxada de la Freixneda



Escriuré una paraula
sota de cada arcada.
Perquè puguis llegir-me,
tot fent camí...
Fes via, per les preposicions 
i pels articles,
però atura't una mica en el verb.
El verb és el gest,
el moviment, també el bes.
El verb escolta'l bé,
si vols el farem realitat.



dimarts, 15 de desembre de 2015

La Freixneda



No hi fa res, si entrem cadascú per l'arc que més li plagui,  els dos van a parar al mateix lloc. Importa molt que en el llarg passadís sapiguem trobar-nos, que el puguem caminar amb pau i amb calma, i que arribem al capdavall on hi ha la gran plaça.


dilluns, 14 de desembre de 2015

Riu

Esllavissats, 
com l'aigua 
quan troba 
el desnivell
de paret de roca.

Saltant 
cantant
rient
precipitant-nos.





























Emborbollats
en arribar
al capdavall
i retrobar 
l'horitzontal.

Agitant-nos
amoïnant-nos
girant i girant
encallant-nos.




Transparents,
quan, ja deixant 
tumults enrere,
ben plàcidament
fluïm tranquils.

Caminant
cercant
apropant-nos
construint-nos.
...................................................Carme

precipitem-nos caient per l'escuma
siguem gotes d'aigua dansant en cascada

fins convertir-nos en líquid que lliure s'adapta
....................................................................................Elfree

dissabte, 12 de desembre de 2015

Cotxa fumada

D'una fotografia de Josep Miró

Observo el teu gest 
en el laberint de branques, 
 busques insectes sota l'escorça. 

 No tens cap pressa. 
 Tu mai no t'hi perdràs 
perquè saps volar.
................................................................Carme

Acotxa't digué
mira'm bé les ales
vola amb mi 
entre les branques

................................................................Elfree

dijous, 10 de desembre de 2015

Santa Madrona d'Arnes



Retallo el camp,
amb tisores de claror i de pedra.
Quatre arbres, tots diferents,
ja fan la immensitat,
pels meus ulls, 
a vegades tan petits.

dimarts, 8 de desembre de 2015

Forat a la roca



Ulls i boques de pedra udolen silencis.
Regalims de pluja eixuta  pinten els colors, 
esculpeixen les formes.

Com si fos innocent, l'aigua flueix, per la vall
com una sola unitat de transparències màgiques.

Jo i la pedra,  l'aigua i l'existència.





diumenge, 6 de desembre de 2015

El camp i els Ports



Els ceps, lentament han perdut els seus pàmpols, 
ara no omplen l'espai com a l'estiu 
Ara, es van convertint en signes desconeguts, 
escrits o dibuixats en un pentagrama.
Què ens diu l'espantaocells o la torre més alta, 
o l'home que corre o la dona que balla?
Quin sentit tenen les balances, la casa xinesa, 
l'interrogant o el drac que es recaragola?
Branques en repòs 
ens parlen només 
d'un món més comprensible.

divendres, 4 de desembre de 2015

Got amb branquetes de begònia



Fragilitat a les puntes dels dits.
Pètals efímers com una carícia.
M'estimo, ara, els colors de la vida,
encara que se'ns marceixin a les mans buides.

dimecres, 2 de desembre de 2015

Arnes

Des de la finestra, a Arnes

Desperta el dia,
amb colors de foc
rere les muntanyes.
Tot és dolç dins la cambra,
mentre els teus ulls em miren.
"Una dona a la finestra,
mirant l'albada".
Les paraules apropen.
I naixem també, 
amb la claror del dia.

Un toll ple de transparències, al riu dels Estrets

El toll del Vidre
Vaig buscar un cirerer,
mentre et pensava.
Un record per tu 
i un altre pensament dirigit,
molt més lluny encara.

El cirerer petit,
sense les fulles
-és tardor avançada-
se'm va amagar,
com qui juga.

Vaig parlar amb l'aigua
que el rega sempre
i que l'acompanya.


dilluns, 30 de novembre de 2015

Un jardí i una casa d'Alella



Hi ha una tanca,
rere la tanca, un jardí
dins el jardí, una casa
dintre la casa, la cambra.
A la cambra hi ha un racó,
allà al racó, la calaixera,
a la calaixera, un calaix.
Dintre el calaix hi ha un secret.
Fora del calaix un misteri.
Secret i misteri somien junts.

diumenge, 29 de novembre de 2015

Pi i lluna

D'una foto d'en Xavier Pujol


He donat el meu sentit
a la bellesa del gebre.
Amb les mans,
t'he ofert el cristall i la perla, 
de llum de matí, irisada.

Barrejant uns mots petits 
amb la magia dels instants,
enllaçats per la gebrada.

divendres, 27 de novembre de 2015

Vora la platja a Montgat



Jo sóc paisatge
com un mirall el sento
i el blau em crida.

Alleugerida,
palmera alliberada
de branques seques.




dimecres, 25 de novembre de 2015

Tardor avançada


Tardor avançada
caliu cobert de cendres.
L'última flama.




Encara queda groc
damunt les branques,
malgrat la pluja persistent 
de tantes fulles.



dilluns, 23 de novembre de 2015

Rellotge de so

Sempre, més enllà, desert a ran d’abisme: 
l’oïda és bressol del meu no-res.




La teva veu,
com l'aigua, 
xiuxiueig i murmuri, 
que compta el temps.
Aturat el doll,
ja no hi haurà temps, 
on poder enquibir-nos.
Reomplim-nos.

diumenge, 22 de novembre de 2015

Relats conjunts - Retrat

Diego Rivera, 1913, Retrat d'Adolfo Best Maugard 
Em van enviar unes quantes fotos dels possibles candidats. Sembla que eren 5 els que s'ajustaven al perfil que jo havia demanat.  I em vaig quedar ben perplexa. Sí que era cert que aquell era el perfil que jo havia escrit.  Però no!

Vaig enviar totes les fotos a la paperera. Amb cap d'aquests homes aniria jo gaire lluny, potser ni a prendre un cafè. Em pregunto quins prejudicis amagats em van fer escriure un perfil per a demanar un home que no voldria mai.

Canviaré d'agència matrimonial i començaré de zero. Per més que jo no vulgui cap trinxeraire, evitaré de posar, elegant, amb classe i aquesta mena de coses... que no fan per a mi.

dimecres, 18 de novembre de 2015

Ermita de Sant Pau de Sant Pol de Mar - 1



Hi havia un cel tan blau 
que el blanc semblava més blanc.

Ara,  que el blanc se'ns ha fet gris
segueixo mirant el cel.
I encara és tan blau com sempre.

dilluns, 16 de novembre de 2015

Sant Pol de Mar - 3


Et vas guarnir 
de cargols de mar als cabells
d'espígol a les galtes.
La buguenvíl·lea per serrell. 
I jo et vaig dibuixar, 
encara que l'entrada
era molt fosca, com si 
s'amagués de la llum.





diumenge, 15 de novembre de 2015

Sant Pol de Mar - 2




Protegirem el pou
que ens adolla fondàries,
al racó del jardí
on s'amaguen solituds.

I beuré jo sola
totes les pregoneses
que ningú més no sap
o no vol compartit.

Galledes de mots
pouen aigua fresca.
Però la set infita
no se sadolla mai.

divendres, 13 de novembre de 2015

Sant Pol de Mar - 1



Hi ha un aire d'estiu
a cada paret blanca.
I al matí de tardor
que es manté encara càlid.

Ja sé que no pot ser estiu per sempre,
i vull oblidar recances i nostàlgies.

Estiraré claror de les tardes tan curtes,
teixiré instants de llum, descobriré somriures,
que ens acompanyin en les hores fosques 
de les llargues nits d'un hivern ja arriba.

dimecres, 11 de novembre de 2015

Jugant amb uns grafitis de Sant Pol de mar



No esperis més, gat dibuixat, 
no sortirà cap ratolí d'un cau només pintat.
Si surt un ratolí, serà imaginat, 
No tindrà gust de res, quan te l'hauràs menjat.
































Que grans deuen ser, aquests humans, 
pensa el dinosaure, si un simple graó
ja m'arriba a les mans.
M'acostaré a la paret, ben arrambat, 
que si en passa algun
no em trepitgi el cap.

dilluns, 9 de novembre de 2015

Pedra i romaní



Una pedra bonica,
un romaní que arrossega les branques.
Contrast agermanat.
Potser s’abracen.
O bé s'ignoren.
O potser només conviuen.
Pacíficament, això sí. 

diumenge, 8 de novembre de 2015

Entrada



És fàcil viure amb els ulls tancats
interpretant malament tot allò que es veu

John Lennon


Sempre he volgut obrir els ulls:
mirar tot allò que puc veure
escoltar tot allò que em cal escoltar.
I sentir, ben a prop de com tu sents.
I de tu.  I de tu.  
I malgrat tot,
ens interpretem.
A vegades bé, a vegades malament.

I al final,  res no importa gaire:
l'entrada de casa hi és des del principi.
Si voleu venir, amb esperit obert
i amb els ulls plens d'un futur bell i possible.
Sempre, sereu ben rebuts.

divendres, 6 de novembre de 2015

Vitralls del MAC - Museu d'Art de Cerdanyola


Ja era fosc, quan vam arribar al MAC, i no era pas el millor moment per veure els vitralls. Tot i així,  va ser primer que vam poder veure en arribar. Vitralls a la nit. L'edifici s'amaga en la fosca, els vitralls al descobert, ens donen la benvinguda.

Els de les dames a la façana principal. El de les roses, a la façana lateral... I n'hi ha més encara.

dimecres, 4 de novembre de 2015

Claustre del Monestir de Sant Cugat



Claustre romànic,
xipresos centenaris,
runes més velles.
Sagetes que ens enlairen
alhora que ens arrelen.
.................................................Carme

Perduren els anys a redós de les pedres,
perviuen els arbres malgrat tants hiverns.
Així com el claustre, les nostres arrels:
de vida i de pàtria, i de lliures anhels.

............................................................Galionar



dilluns, 2 de novembre de 2015

Salgar



Salgar

Vora el Segre i
arrapat a la roca,
ens en sedueixen
tots els racons.

Vola la tardor
en les seves fulles, 
navega el groc
damunt del riu.

Bateguen encara
les pedres vives
de tanta història.
N'escolto el so.


diumenge, 1 de novembre de 2015

Ha caçat el mar en una galleda

Divendres vaig ser al MAC (Museu d'art de Cerdanyola).  És un edifici preciós, que només pel continent ja val la pena d'anar-hi.  A més a més hi ha exposicions. La permanent, una petita exposició noucentista, amb obres de Smith i Togores,  però també en té d'altres artistes com Manolo Hugué.

També hi ha exposicions temporals. Una d'elles que es diu: 10 fotos d'aigua i una galleda, del fotògraf Lujan (Xavier Roca) i és ben bé això 10 fotos d'aigua i una galleda. Una galleda amb sorpresa, perquè, en Lujan hi ha caçat el mar a dins.  En moviment. 



No s'atura el mar,
ni el seu moviment, 
ni l'escuma que es fa i es desfà
sense cap treva
sempre igual,
sempre diferent.

Domesticat, al fons d'una galleda,
encara guarda un bon pam de llibertat,
només disponible pels amants més intensos
i pels somiadors més recalcitrants.

Reclosa, al fons de mi mateixa.
defenso el meu pam d'insurrecció.






LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari