dimecres, 31 d’agost del 2016

Sèrie flors i herbes de muntanya 1




Vora del llac,
estirats damunt de l'herba.
Les flors i el cel.
Els ulls i el bes,
La mà i el cos.
L'aigua silent.
El sol i el foc.
La pau i el temps.
L'estiu calmós.

Em regalen uns verbs, i com que són molt bonics, els utilitzo...

Vora el llac, 
estirats damunt de l'herba,
Oloro les flors i el cel.
Escolto els teus ulls i el bes.
Toco amb la mà i el cos.
Admiro l'aigua silent, 
i el foc i el sol.
Reposo en la pau i el temps.
Respiro l'estiu calmós

.... o bé si sembla massa... (com diria en Miquel Martí i Pol) 

Vora el llac, 
estirats damunt de l'herba,
Admiro les flors i el cel.
Oloro els teus ulls i el bes.
Escolto la mà i el cos.
Toco l'aigua silent, 
Reposo al sol i al foc.
Respiro la pau i el temps
Respiro l'estiu calmós.

... o bé si sembla massa... (com diria en Miquel Martí i Pol)


Vora el llac, 
estirats damunt de l'herba,
Respiro les flors i el cel.
Toco els teus ulls i el bes.
Reposo la mà i el cos.
Escolto l'aigua silent
i encara el sol i el foc.
Admiro la pau i el temps

Oloro l'estiu calmós.

dilluns, 29 d’agost del 2016

Voltants de Camprodon




Els mots s'alcen per sobre dels silencis, 
fan com les herbes més altes 
que ens donen la textura del camp, 
per sobre de la uniformitat, ran de terra.
Estiren 
les seves tiges vermelloses sobre el verd 
i pinten d'un nou color, el prat, 
tal com les paraules 
ens canvien el color dels horitzons del cor.

Tres fulletes del capdavall d'una branca 
se m'apropen davant dels ulls.
I espero el bes que ens retorna al camí, 
la mà dins la mà, compassant el pas.

diumenge, 28 d’agost del 2016

Última pista!!!



L'última pista ens la donen els dibuixos, l'ermita de Sant Pau, que és la imatge més característica d'un poble, on la gent és especialment amable, qui sap si deu ser perquè es diu que mai no saben quina hora és.

Sembla que amb aquesta pista, ja tothom ho ha endevinat: la Teresa Duch, que ens ha posat la resposta al descobert, En Xavier Pujol, que ja ho dóna per descomptat, en Pere, en XeXu, en Garbí...

divendres, 26 d’agost del 2016

Pista nº 3


Pista nº 3: sota l'ermita que identifica al poble, raconets plens d'encant


1.- Com ja us  deia dimecres la primera encertant ha estat la M Roser
2.- L'Assumpta i en Josep Lluís, a duo, han encertat de cop la comarca i el poble, no hi ha com el treball en equip.
3.- En Mc, també ho ha encertat
4.- Sa lluna,  des de Mallorca, també!!!

UN APLAUDIMENT A TOTS.
Demà, diumenge, última pista i últim dia del joc...

dimecres, 24 d’agost del 2016

Pista nº 2



Pista nº 2:   és un poble mediterrani, amb els carrers estrets i les seves cases blanques i esglaonades ...

La Maria Roser ha estat la primera encertant de la població a endevinar.

dilluns, 22 d’agost del 2016

Endevineu quina comarca és i quin poble és???

Com cada any, més o menys per la segona quinzena d'agost, us proposo el joc d'endevinar un poble. Tindrà una durada d'una setmana amb 4 pistes  diferents i 4 dibuixos diferents: dilluns, dimecres, divendres i diumenge.



Només amb la informació que us dóna aquest dibuix, sabríeu endevinar a quin tipus de comarca pertany el poble a descobrir?

Pista nº 1 per situar la comarca: L'agricultura destaca en les seves vessants viticultora i, la floricultora, horticultura que suposa més de la meitat de la producció d'aquest sector a Catalunya.

PD: ja que el joc dura tota la setmana, si us plau, les solucions per mail, ja que així permet tenir més encertants. Gràcies.


Amb aquesta primera pista, ja tinc dues respostes de la comarca encertades:

En McAbeu, el primer
La M Roser la segona.
En Pere segur que també, però ell espera a tenir una informació exhaustiva... 

Ara cap a buscar la població...



diumenge, 21 d’agost del 2016

Casa i paller de La Roca




Deixarem el passat amuntegat com les bales de palla. Reservat tranquil·lament, per si el necessitem.
Però ara, obrim les portes i deixem circular el temps lliurement. Saps? Podem barrejar una bala de palla del passat, una jardinera amb flors de present i un paisatge amb horitzons de futur. I no hi ha res de precís que calgui dir. Ni cap manera concreta de ser que sigui obligatòria.  Repintem els mots com qui repinta de blau la vella porta.

I fem que cada gest construeixi un nou instant.

Si encara ens queda un vehicle per viatjar, l'agafarem i si no ens en queda cap anirem a peu...
No necessito pas oblidar tot el què som i encara menys com volem ser.



divendres, 19 d’agost del 2016

Església de La Roca



Em despullo de tots els colors i ornaments.
Només les línies més simples em defineixen la vida.
Pujaré poc a poc les escales, per tornar-les a baixar de seguida.

dimecres, 17 d’agost del 2016

dilluns, 15 d’agost del 2016

Relats estiuencs de la Carme - cargolets



Els cargols, amb pijama de ratlles, 
dormen al sol damunt les tiges blanques.
Si no plou, es quedaran sempre a casa,
allargant l'espiral i fent la migdiada.

Participacions;

l'Assumpta amb Els cargols
En McAbeu amb A caçar cargols o el context és molt important
En XeXu amb Cargolins
En Joan Gasull amb La memòria dels cargols
l'Alfred Russel amb el conte Capacitat de càrrega
Elfreelang amb el conte Cargolets

diumenge, 14 d’agost del 2016

Herbes



Un cossiol
damunt de les teulades.
Herbes com sols.
..................................................carme

Sol de recapte
per quan el dia és gris;
la vull per sempre
la llum del teu so

..............................................galionar

M'arriben els teus raigs,
col·lecció de bellesa,
la del cossiol 
i la de les herbes,
dalt de tot de les teulades.

...............................................helena


Cossiol ple de sol
l'or i el verd
quin moment!
............................................elfreelang

divendres, 12 d’agost del 2016

Espinavell



Hem pintat a ple sol,
sense pensar-hi, 
caçant les imatges al vol.
Un cel i un bosc.
I un campanar despert.
I un bocí de poble
I una munió de veus
que resten invisibles...

dimecres, 10 d’agost del 2016

Orquídies salvatges




Vora el rierol,
sense dibuix que em guiï, 
cerco els colors de les petites orquídies.

Ens cal aprendre a viure:
pintant de primer impuls,
sense dibuixar els límits
prèviament apresos.
I al mateix temps,
ser tal com som,
sense difuminar-nos.

dilluns, 8 d’agost del 2016

diumenge, 7 d’agost del 2016

Arbres



No puc intensificar els colors

i sé que m'agradaria. 
Uns tons massa suaus 
em pinten els dies. 
La mà no em respon. 
O potser és el cor? 
On és aquell vermell?
I el blau de mar?
I el blanc lluminós de núvol?
I les espurnes de llum damunt de l'aigua?
Sota les branques dels arbres,
plàcidament, els verds i els grisos.

divendres, 5 d’agost del 2016

La dona veloç Imma Monsó

La dona veloç, és una novel·la plena de temes i plantejaments interessants.

Parla de la pressa, de la impaciència, del fet de pensar més en allò que hem de fer després que en allò que fem en el mateix moment. De l'aprofitament del temps. De les coses que fan perdre el temps.
Un tema molt i molt actual i crec que en alguns aspectes tots en hi podem sentir identificats. Jo no em considero especialment ràpida, com ella, però m'hi he trobat en les ganes d'aprofitar el temps. Fa uns anys que dic que m'he tornat avara del meu temps i ja no en vull gastar més en coses que no m'interessin.  Només aquest, ja és un tema per reflexionar.

Un altre tema és la família (habitual en els llibres de l'Imma Monsó). Les relacions familiars.  En aquesta novel·la l'atenció està centrada en el pare, més que en cap altre membre de la família. La Nes, la dona veloç, n'és la protagonista, però el pare, en la persona concreta, però també en el concepte de pare, hi és molt importants i en tot moment present.

Un altre dels temes destacats és el mecanisme mental de com interpretem els fets que succeeixen al nostre voltant, Per molt que ens sigui propers, la nostra visió és una interpretació que pot ser ben encertada o molt equivocada.

És una novel·la que se m'ha fet molt i molt interessant i que l'he llegit en tres dies.

Fragments:

"El que sí que és cert és que, ara que hi penso, potser la meva pressa ve d'aquí... És una mica el que deies fa un moment: potser per això sempre he corregut tant, perquè finalment és un truc per viure moltes vides.
 - Vaja, vaja... - va dir en to elogiós, com si acabés de sentir una gran veritat.
A continuació  em va clavar una mirada tan ingènua com penetrant i va replicar:
- Però també et mors moltes vegades, oi?"

" La conversa, ...  , em reconfortava i em revelava un tros d'eternitat com feia temps que no en veia cap, un tros de serenitat sense planificació prèvia,  un tros de plenitud completament gratuïta. Ni un segon havia consultat el meu  rellotge intern, ni m'havia passat pel cap què faria després d'aquella llarga xerrada o què pensava fer l'endemà."

"- Dona, si dónes només allò que sobra mai no reclames res a canvi, mai no et pots sentir espoliat, mai no poses l'altre en situació de deute... Com és natural, no vols res a canvi, ni gratitud, ni interessos, ni tan sols la devolució.
Hi vaig pensar uns segons i hi vaig estar d'acord.
- Suposo que és la manera més noble de donar... - vaig dir.
- No, no és la més noble. És l'única. Qualsevol altra cosa no és donar, és demanar en préstec o el que sigui, però no se'n pot dir donar."

dimecres, 3 d’agost del 2016

Orenetes



Treuen el cap... Les orenetes petites...
Van i vénen, les més grosses,  en la darrera llum del capvespre.
Sota el balcó, protegides.





dilluns, 1 d’agost del 2016

Sargantana




Surts del teu cau, tafanera. 
No t'espanten els meus clics.
Tranquil·la, freda i petita.
Et trobo cara de serp.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari