divendres, 13 de novembre de 2015

Sant Pol de Mar - 1



Hi ha un aire d'estiu
a cada paret blanca.
I al matí de tardor
que es manté encara càlid.

Ja sé que no pot ser estiu per sempre,
i vull oblidar recances i nostàlgies.

Estiraré claror de les tardes tan curtes,
teixiré instants de llum, descobriré somriures,
que ens acompanyin en les hores fosques 
de les llargues nits d'un hivern ja arriba.

18 comentaris:

  1. preciós....estirarem la claror doncs fins que calgui

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al me ys ho provarem, cadascú a la seva manera...

      Elimina
  2. Sí que són curtes les tardes de la tardor.
    Llargues les ombres i la nostàlgia

    ResponElimina
  3. El poble mariner
    a l'hivern descansa,
    i el vell pescador
    enyora la barca...

    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  4. Oblida les reçances, Carme, però no barris el pas a totes les nostàlgies, que si són dolces t'abrigaran amb tendresa durant els llargs vespres de tardor.
    Els somriures amics, aquests segur que t'acompanyaran sempre.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha un somriure amic a la vora... Gràcies, preciosa. Una abraçada.

      Elimina
  5. aquestes cases tenen la particularitat de que s'hi està molt bé dins a l'hivern i a fora a l'estiu. Racons perfectes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, refugis oberts... A l'estiu s'eixamplen enfora.

      Elimina
  6. Teixir instants de llum, és preciós. M'hi poso a fer-ho.
    M'agrada molt l'enquadrament del dibuix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Prou que ho fas, Consol, amb la llum de les teves imatges.

      Elimina
  7. Tot el que baixa puja, tot el que puja baixa. És l'únic consol que tenim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Res no és per sempre, tot canvia i moltes coses tornen, al menys les estacions...

      Elimina
  8. Un somriure sincer omple de llum i calidesa les hores fosques.

    ResponElimina
  9. Dies de calor al sol, i de fresqueta a l'ombra, i vespres frescos en els que encara ve de gust passejar. Però ve l'hivern, i tot canvia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, l'hivern (real o metafòric) canvia moltes coses... Aixopluguem-nos...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari