D'una foto de l'Alba Pifarré
Descalça, oblidades les avarques protectores,
camino pels camins de sorra.
S'esborren les petjades i fins i tot
els mateixos camins sota els meus peus.
Descalça, oblidades les avarques protectores,
camino pels camins de sorra.
S'esborren les petjades i fins i tot
els mateixos camins sota els meus peus.
Segueixo el poema, amb les aportacions poètiques i filosòfiques que heu fet als comentaris, aquest poema, com hauríem de fer amb la vida, el construïm entre tots. L'acabem entre tots per a fer un poema millor. Gràcies.
Si s'esborren els camins
en farem de nous.
Avarques a la lluna,
per caminar la nit.
Pels camins que duguin ales
i arribin a l'infinit.
La sorra ens continuarà besant els peus
mentre els peus li xiuxiuegen
els secrets de tot el cos.
La sorra daurada
bellesa imprudent.
Els camins de sorra cremen
i l'aigua ens refresca la pell.
Camino deixant petjades de vida,
camino deixant petjades d'amor
i en aquest camí miro enrere i sóc feliç.
Avarques rescatades
d'un temps llunyà,
quan corries darrera meu
i les feies culpables
de no poder atrapar-me
i així donar-me la mà!
Si s'esborren els camins en faràs de nous. Ja coneixes els versos de Machado: Caminante no hay camino/se hace camino al andar
ResponEliminaConstruirem els camins que faci falta, Noves Flors! Així, tot caminant, com diu Machado.
EliminaGracias por la felicitación, es preciosa,te deseo que pases Felices Fiestas con toda la familia y amigos.Besos
ResponEliminaGracias, Tere. Mis mejores deseos para ti i para tu familia. Besos.
EliminaSemblen avarques a la Lluna. M'agraden :-)
ResponElimina:) Em regales una expressió po'etica i no la deixaré e scapar:
EliminaAvarques a la lluna,
per caminar de nit.
Camins que duguin ales
i arribin a l'infinit.
Uf!, no sabia si escriure el comentari per por a fer-te un lleig i que t'enfadessin. Ara veig que no. Me n'alegro molt, tinc un sentit de l'humor que a vegades pot entendre's malament.
EliminaBon dia Carmeta!!!
Bon dia, Carmeta!!!! Un lleig? que m'enfadés? mare meva!!! quines coses dius... i a mi que m'han encantat les avarques a la lluna... Gràcies, guapa!
EliminaSigues haciendo maravillas por aquí.
ResponEliminaQuan et calcis les avarques que has deixat oblidades, la sorra et continuarà besant els peus, mentre estrenes camins...
ResponEliminaBona nit.
Una altra expressió poètica que també aprofitaré:
Eliminala sorra ens continuarà besant els peus
mentre els peus li xiuxiuegen
els secrets de tot el cos.
I què bé t'han quedat!! :-))
ResponEliminaGràcies!
EliminaNous camins damunt la sorra daurada!
ResponEliminaQue bonic,Carme.
M'enduc al sorra daurada amunt! Gràcies Glòria!
EliminaVes amb compte anant delcaça que els camins de sorra cremen.
ResponEliminaM'enduc els camins que cremen amunt també! Gràcies Jp!
EliminaCarme, estic una mica desconnectada,......els tres darrers post són preciosos. Camino deixant petjades de vida, camino deixant petjades d'amor
ResponEliminai en aquest camí miro enrere i sóc felíç
Desconnectada i poeta... me'ls enduc amunt també! Gràcies... és una continuació molt dolça, Marta!
EliminaPreciós!!
ResponEliminaMoltes gràcies!!!
EliminaM'agrada molt!
ResponEliminaJo avui he penjat al blog un senzillet dibuix meu en honor teu.
Gràcies... i ja l'he vist el teu dibuix, t'ha quedat molt bé, amb les lluentors de les boles, molt ben trobades! :)
EliminaCom pots veure, ja som molts els que volem seguir aquestes petjades de caminar ferm i ple d'entusiasme cap un nou horitzó...
ResponEliminaGràcies per deixar-nos "les avarques" assenyalant el camí!!
Una abraçada molt forta!!
Una altra abraçada de tornada, Montse!
EliminaCada pas és un nou repte
ResponEliminai, en cada un, em busco a mi.
Ens trobarem si el camí té fi.
Bessets, preciosa!
Gràcies per la teva aportació... l'afegeixo, bonica!!! Petonassos de bon dia!
EliminaPotser s'esborren perquè volen canviar el destí. ^0^
ResponElimina:) Una gran possibilitat!!!
EliminaCaminem junts??
ResponEliminaGràcies Carme, t'ha quedat una aquarel·la preciosa!
Ptonets!
Caminem!
EliminaGràcies i petonets!
Avarques rescatades d'un temps llunyà,
ResponEliminaquan corries darrera meu
i les feies culpables
de no poder atrapar-me
i així donar-me la mà!
Per totes les caminates i per tots els camins que s'han esborrat en la sorra, però han quedades ben gravades en el cor i de tant en tant les rescatem i ens emocionem sentint gairebé, l'essència d'aquell temps!!!
Un altre bocí d poema amunt... tots plegats queden una mica més esperançadors...
EliminaDoncs amb totes les aportacions, t'ha quedat un poema ben bonic i que fa tirar endavant.
ResponEliminaPer això les vaig afegir... :)
Elimina